Una bona qualitat
de la nostra llengua és que podem fer concordar el participi amb el
complement directe. Així diem: "Aquesta novel·la ja l'he llegida" o "Els diaris els hem pagats a la dependenta". No és pas incorrecte dir-ho sense concordar, però és evident que la frase agafa molta més força si ho fem.
"Llegida", participi femení i singular, concorda amb "novel·la" i "pagats", participi masculí i plural, concorda amb "diaris".
Si no ho fem concordar, no és pas incorrecte, però no té la mateixa força. Potser si els lingüistes haguessin nascut a les comarques de Girona o a les terres de València hi hauria una normativa a favor d'aquesta concordança.
Posem-hi més exemples: "Els llibres nous els he vistos a l'aparador". "Aquelles noies ja les tinc vistes per Figueres". "La revista que vares comprar ja l'has vista prou, se l'ha enduta la Maria".
El lingüista Eugeni S. Reig té un article molt interessant sobre aquest tema, publicat a la revista Infomigjorn.
Article relacionat: "Temps compostos: concordança del participi"
"Llegida", participi femení i singular, concorda amb "novel·la" i "pagats", participi masculí i plural, concorda amb "diaris".
Si no ho fem concordar, no és pas incorrecte, però no té la mateixa força. Potser si els lingüistes haguessin nascut a les comarques de Girona o a les terres de València hi hauria una normativa a favor d'aquesta concordança.
Posem-hi més exemples: "Els llibres nous els he vistos a l'aparador". "Aquelles noies ja les tinc vistes per Figueres". "La revista que vares comprar ja l'has vista prou, se l'ha enduta la Maria".
El lingüista Eugeni S. Reig té un article molt interessant sobre aquest tema, publicat a la revista Infomigjorn.
Article relacionat: "Temps compostos: concordança del participi"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.