F

Paraules recomanades pel "llibre d'estil" de la CCMA

Sempre del bloc d'en Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/blog/?p=2419), copiem aquesta altra llista de l'Ésadir amb l'explicació prèvia del lingüista:
I, finalment, tenim un capítol important de paraules excloses de la llengua dels mitjans de la Corporació. Porten l'etiqueta ús abusiu.  A la pràctica, no s’hi senten mai (amb l’excepció dels adverbis en -ment, difícils de controlar), perquè suposam que són eliminades pels correctors, o bé aquests ja han ensinistrat els redactors i locutors a no usar-les. Realment és mal d’entendre que paraules com assolir, cercar, esmentar, gaudir, preocupar-se, quasi, succeir, tanmateix i altres, completament assumides pels catalanoparlants educats, puguin tenir tanta animadversió entre alguns professionals de la llengua.
Nosaltres aprofitarem per fer ben a l'inrevés del que recomana l'Ésadir i farem servir, sempre que calgui, les paraules de la llista de l'esquerra, de color negre. Evitarem les de la dreta, les recomanades pel "llibre d'estil" de la CCMA:
Paraula refusada per «ús abusiu»
(la més genuïna, la que recomanem)
Paraula recomanada
(la que hem d'evitar)
 ambdós, ambdues  els dos, tots dos, les dues,…
 anit  ahir a la nit, aquesta nit
 argent  plata
 arranjar  arreglar
 assolir  [diverses]
 atès que  ja que
 cerca  busca
 cercar  buscar
 cigarreta  cigarret
 cloenda  clausura
 cloure  tancar
 colpejar  donar cops, etc.
 dempeus  drets
 endegar  engegar, començar, etc.
 envers  cap a, amb
 escaig  [diverses]
 esfondrar  enfonsar, caure
 esmentar  dir, anomenar
 espòs -a  marit, dona
 essencialment  sobretot
 excessivament  massa, gaire
 exclusivament  només, tan sols
 fruir  [diverses]
 gaudir  [diverses]
 mancar  faltar
 palès  clar, evident, manifest
 palesar  fer evident, evidenciar, etc.
 passa  pas
 per tal de  perquè
 permanentment  sempre
 plenament  del tot
 possiblement  potser
 posteriorment  després
 pràcticament  gairebé
 preferir  estimar-se més
 preocupar-se  amoïnar-se
 principalment  sobretot
 properament  aviat
 quant a  pel que fa a
 quasi  gairebé
 ràpidament  de pressa
 recentment  fa poc
 reeixir  tenir èxit, sortir-se’n
 restar  quedar
 seguidament  tot seguit, etc.
 sensiblement  força
 signar  firmar
 signatura  firma
 similar  semblant
 similitud  semblança
 sobtadament  de sobte, etc.
 solament  només
 sols  només
 sots- [ex. sotsdelegat]  sub [subdelegat]
 succeir  passar
 suficientment  prou
 tal vegada  potser
 tanmateix  però, tot i això, etc.
 tenir cura  cuidar
 tipus  classe
 totalment  del tot
 ultimar  enllestir
 únicament  només
 vers  cap a

Barbarismes que promou la CCMA

Ací copiem dues llistes paral·leles tretes del bloc d'en Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/blog/?p=2419). Adoneu-vos de quants mots que són barbarismes ens fa empassar cada dia la TVC, per exemple. I, a còpia d'anys, han anat entrant als nostres cervells sense que ens n'hàgim adonat. I no és tan sols la TV, són la majoritat de diaris, els films doblats per TV3...
Entre tots mirem d'extirpar aquest càncer que ens ha anat envaint.

Barbarisme que                              Paraula normativa
promou la CCMA                           (correcta)
________________________________________________

 a contracorrent contra corrent
 a contrarrellotge  contra rellotge
 a jutjar per  tenint en compte, atès que...
 a l’espera de  en espera de
 a l’última [estar a l’última]  [diverses]
 a menys que  llevat que, tret que
 abanderat  banderer
 acabar amb [posar fi]  [diverses]
 accidental [càrrec]  provisional
 aguantar el tipus  guardar la sang freda, etc.
 al complet  complet
 al moment  en un moment, a l’instant
 al respecte  respecte a això, etc.
 al seu pas per  quan passa per
 alcaldable  aspirant/candidat a batlle
 altell  entresolat, sostremort
 anar a menys  decaure, minvar, etc.
 anar de compres  anar a comprar
 anar de rebaixes  anar a les rebaixes
 anar de [anar de llest]  presumir de llest, etc.
 anar per lliure  per compte propi, etc.
 anorèxic  anorèctic
 apel·lar [transitiu]  apel·lar [intransitiu]
 apoplèxic  apoplèctic
 aport [ex. aport energètic]  aportació
 apreci  estima
 aprofitar [intransitiu]  aprofitar [transitiu]
 armamentístic  armamentista
 arriscar [intransitiu]  arriscar [pronominal]
 asfaltat  asfaltatge
 auspiciar  protegir, patrocinar, etc.
 avistar  veure, ullar, apercebre, albirar
 avistament  visió, etc.
 avortar [transitiu]  fer avortar
 banderí  banderó
 barco  vaixell, nau, embarcació
 berenar [transitiu: b. truita]  berenar de truita
 biombo  mampara
 bodega [de vi]  celler
 bombeig  bombatge
 bombejar  bombar
 botar [tr.: botar la pilota]  fer botar
 botellón       —
 bronca  escridassada, reny, esbroncada
 burlar [transitiu]  esquivar
 caixa tonta      —
 cana  cabell blanc
 canós -a  amb cabells blancs
 carpetovetònic       —
 casc  àrea urbana
 caspós  antiquat, ranci, etc.
 cerca i captura  crida i cerca
 cessar [transitiu]  destituir
 cita  citació
 clonació  clonatge
 cobrar-se [p.e. vides]  segar [vides]
 coixera  coixesa
 colar [ser creïble]  ser creïble, passar [això no passa]
 col·lisionar  col·lidir
 conclau  conclave
 contemplar  preveure
 contravenir [tr. ex.: c. la llei]  vulnerar, contravenir a
 conversor  convertidor
 crucigrama  mots encreuats
 culebrón  serial
 culpabilitzar  culpar, acusar
 curat  adobat, assecat
 de cara a  [diverses]
 de per si  en si
 decimonònic  del segle XIX, vuitcentista
 desaigüe  desguàs
 desaire  afront
 desairar  afrontar
 desangelat  sense encant
 desgarbat  desairós, desmanegat
 despreci  menyspreu
 despreciable  menyspreable
 despreciar  menysprear
 dessaladora  dessalinitzadora
 dessalatge  dessalinització
 desvaloritzar  desvalorar
 dimitit [l’entrenador dimitit]  dimissionari
 dinar [tr. dinar mongetes]  dinar de mongetes
 dislèxic  dislèctic
 disseccionar  fer una dissecció, analitzar
 donar a entendre  fer entendre
 donar-se pressa  afanyar-se, fer via
 empast  empastament, obturació
 en contradirecció  contra direcció
 en entredit  en qüestió
 en l’actualitat  actualment
 en solitari  sol, tot sol
 encantar [intransitiu]  encantar [transitiu]
 encotillament  encarcarament
 engegar [tr. ex.: la mostra  engega demà]  començar
 ensaladilla  ensalada russa
 ensumar-se [intuir]  ensumar
 escalfar [intransitiu]  escalfar-se
 esmorzar [tr. esmorzar truita]  esmorzar de truita
 esperpent  absurditat, horror, etc.
 estampida  desbandada
 estar de tornada  haver-ne vist de tots els colors
 estar sobre avís  estar advertit -a
 estatalitzar  estatitzar
 estela  deixant, rastre
 explosionar  explotar
 farol  fanfarronada
 farolejar  fanfarronejar
 farragós  embrollat
 flema  flegma
 flemàtic  flegmàtic
 forceig  forcejament
 formatejar  formatar
 forrar  folrar
 forro  folre
 fotomaton  cabina fotogràfica
 fugar-se  fugir
 fusteria metàl·lica  tancaments metàl·lics
 garbo  gràcia, etc.
 garrafal  majúscul, etc.
 gorro  gorra
 hemiplègia  hemiplegia
 humanitari -a [desastre, etc.]  humà -na
 irreconeixible  irrecognoscible
 jaquetó  jaca o geca, tabard
 liderat  lideratge
 lidiar  torejar
 llagrimal  llagrimer
 longeu -va  de llarga vida
 manada  ramat, esbart
 marabunta  invasió, multitud, etc.
 marejar la perdiu  fer voltes a la sínia, etc.
 maria  marihuana
 melena  cabellera
 melenut -da  cabellut -da
 membret  capçalera
 mimar  aviciar, amanyagar
 mimetitzar  imitar
 ministrable  aspirant a ministre, possible m.
 mitxelín  mulla, sacsó
 mullar-se  comprometre’s
 niqui  polo
 novatada  quintada
 nòvio -a  promès -a, xicot -a, etc.
 número [certes accepcions]  nombre
 octavilla  full volant
 okupa  esquàter
 olorar-se  ensumar, intuir
 optar a  aspirar a
 orgàsmic  orgàstic
 oscaritzable  capaç de guanyar un òscar
 pal de golf  bastó
 papanatisme  candidesa, etc.
 papilla  farinetes
 parafernàlia  aparat, etc.
 paraplègia  paraplegia
 parat -da  desocupat -da
 pas [deverbal de passar] s’assegura el pas a la final  ús de l’infinitiu s’assegura passar a la final
 passar per [el futur passa per]  [diverses]
 passota  menfotista
 passotisme  menfotisme
 pastera o patera  barca
 pèlvic  pelvià
 penjar-se [un ordinador]  blocar-se
 per comptes de  en comptes de
 per la força  per força, a la força
 per lliure  pel seu compte
 per separat  separadament
 per últim  finalment
 perfecte [adv. ho fa perfecte]  perfectament
 perilla  barbeta, barbó
 peritació  peritatge
 petroler -a  petrolier -a
 pintar bastos  anar/venir mal dades
 pipa  gra de gira-sol
 plagat  infestat
 plínton  plint
 políglota  poliglot -a
 pònting  salt amb elàstic
 posavasos  rodal, sotagot
 postular-se  presentar-se, etc.
 postura  actitud
 postureig      —
 presidenciable  aspirant/candidat a president
 promocionar [intransitiu]  promocionar-se
 publicista  publicitari
 publicitar  fer publicitat de
 tecnologia punta  tecnologia de punta
 puro  cigar
 quiniela  travessa
 quiròfan  sala d’operacions
 rabiar  enrabiar-se, estar rabiós -a
 rabieta  enrabiada, rabiola
 rajà  raja
 recapacitar  reflexionar, repensar-s’hi
 reconeixible  recognoscible
 recopilatori  compilació [f], de compilació [adj]
 recórrer [transitiu]  recórrer contra, posar recurs
 redactat  text, redacció
 refrendar  ratificar, referendar
 registrar  escorcollar
 registre  escorcoll
 regurgitar [tr. reg. el menjar]  fer regurgitar
 repercutir [tr. rep. la pujada  de l’IVA en el preu]  fer repercutir la pujada de l’IVA
 repostar  fer benzina
 repostatge  abastament, aprovisionament
 reticent  renitent, etc.
 revaloritzar  revalorar
 revelat  revelatge
 rigorositat  rigor
 rul·lo  bigudí
 rumorejar-se  córrer el rumor
 saharaui  sahrauí
 saltar pels aires  fer-se miques, anar-se’n en orris
 salvapantalles  estalvi de pantalla (Termcat)
 sarro  tosca
 segur [adv. segur que vindrà]  és segur que vindrà
 ser de [és de suposar/agrair]  s’ha de suposar/agrair
 sobrat -a  excessiu, carregós
 solapar-se  encavalcar-se
 solera  tradició, etc.
 sopar [tr. què sopes?]  de què sopes?
 sordera  sordesa
 sortir al pas  desmentir, etc.
 sortir en tromba  sortir a l'atac
 sortir per cames  Cames, ajudeu-me!
 sublevació  aixecament, insurrecció, etc.
 sublevar  revoltar, aixecar
 suggerent  suggeridor
 talentós  [diverses]
 tancar files  fer pinya
 tancar-se en banda  obstinar-se, negar-se al diàleg
 tenir taules  tenir talent
 tensionar  tensar
 tessitura  conjuntura, situació
 tetraplègia  tetraplegia
 tiet  oncle
 topo [vestit de t.]  vestit de rotlles o cercles
 torpedejar  torpedinar
 tortícolis  torticoli
 totterreny  tot terreny
 travesti  transvestit
 travestir-se  transvestir-se
 travestisme  transvestisme
 trencador  transgressor
 urgir [transitiu]  apressar, instar
 viking -a  víking
 vivencial  [diverses]
 vivenda  habitatge
 voràgine  efervescència, etc.
 xiringuito  baret, guingueta
 xiripa  xamba
 zulo  amagatall

El català de plàstic

Més que explicar el significat del títol, serà millor que reproduïm tres entrades del bloc "El clot de les ànimes", que podeu visitar. El trobareu a les pàgines amigues.

Primer article: El català de plàstic que ara s’escriu

El català de plàstic és una llengua farcida de construccions artificials. No parlo únicament de mots, tot i que la tria lèxica pot ésser-ne l’origen: parlo d’expressions fixades, de tics i crosses, d’estructura… Gastar català de plàstic vol dir renunciar a la simplicitat, a la naturalitat i a la concisió. Pot néixer d’una imitació inconscient, però sovint hi predomina la desídia, la mandra de trobar una expressió avinguda amb la llengua de sempre.
Avui, per a començar, quatre exemples:
1. «La cuina és cultura viva i aquest és el motiu pel qual sovint es troben plats semblants en llocs diferents»
Us n’adoneu que «aquest és el motiu pel qual» carrega la frase artificialment i innecessàriament? Doncs per mica que hi pensem en trobarem substituts de seguida: per això (o per aquest motiu, o per aquesta raó).
«La cuina és cultura viva i per això sovint es troben plats semblants en llocs diferents».
De vegades, la construcció no va precedida de pronom:
«Avui sabrem el motiu pel qual va presentar la dimissió»
En aquest cas, la solució encara és més fàcil:
«Avui sabrem per què va presentar la dimissió» (o ‘per què va dimitir‘, encara més simple).
He escrit «motiu pel qual» i «raó per la qual» al Google i m’ha dit que hi sortia 304.000 vegades. Si n’hi ha, de plàstic, a la xarxa!
2. «Com es pot veure en les imatges, algú ha trencat la plataforma. Es desconeix l’autor de l’acció»
És una construcció gairebé fixada: «es desconeix l’autor de l’acció». Per començar, hi ha un ús inadequat del verb desconèixer (i del verb conèixer, primerament) quan vol dir ‘no saber’, ‘ignorar’. Si resolem això, la frase ens sortirà sola:
«Com es pot veure en les imatges, algú ha trencat la plataforma. No se sap qui ho ha fet»
La cosa encara es complica més si ens ajunten «es desconeix l’autor» i «del qual»:
«Interpreta una cançó popular de la qual es desconeix l’autor»
És a dir:
«Interpreta una cançó popular que no se sap de qui és» (o ‘qui va fer‘, ‘qui va compondre‘…).»
3. «Encara no hi ha data per a l’inici de les emissions»
La família lèxica d’inici conté molt de plàstic. Els mots començament i començar, tan habituals en la parla, semblen haver desaparegut de l’escriptura i de la parla formal, com si fossin vulgars, inadequats per a expressar-se amb correcció. Tot és inici i iniciar (i finalitzar, per l’altre cap).
A més, en la frase d’exemple hi ha un altre fenomen típic del català de plàstic: s’hi fan servir substantius en compte de verbs o oracions. Si canviem data per una oració començada per quan, la frase es descabdellarà tota sola:
«Encara no se sap quan començaran les emissions»
Vegem-ho en una altra frase extreta d’un diari:
«El conseller diu que no hi ha data per a la presentació del pressupost»
És a dir:
«El conseller diu que no se sap quan es presentarà el pressupost»
4) «Se suposa que té algun familiar»
L’entrevistat (un representant d’una entitat benèfica) deia «Algun familiar tindrà». I el redactor va canviar el futur per aquesta construcció, també de plàstic, provinent de l’anglès: «Se suposa que…». Si parlem com hem parlat sempre recorrerem al verb deure i a la conjunció :
«Bé deu tenir algun familiar»
Oi que es veu clar quan t’ho diuen?
Fa anys, sense dir-ne català de plàstic, Joan Sales ja en parlava, en una carta que va adreçar a Joan Coromines:
«Crec que caldria ficar, ben ficat, dins el cap de la gent, que el català és aquesta llengua que parlem, que tot allò que diem, mentre no es demostri el contrari, està molt ben dit; donar a la nostra gent la confiança que els falta, treure’ls aquest complex d’inferioritat que els fa mirar com a “vulgar” allò que ells diuen correntment. Sobretot treure’ls la mania, molt marcada, d’aplicar a la nostra llengua els caràcters de les dues veïnes, castellà i francès […]; inculcar-los que cada llengua té el seu geni propi, les seves maneres pròpies, les seves pròpies riqueses i recursos…»
Justa: no hem de pensar que allò que hem dit tota la vida és vulgar. Així no parlarem ni escriurem d’una manera artificial.
Aquest català encarcarat neix en medis periodístics, però també en tribunes institucionals i en documents burocràtics. El català de plàstic no és natural ni biodegradable. Per això convé llençar-lo al contenidor groc i canviar-lo per material reciclable. Pensem en el futur de la llengua. Siguem ecològics. Consumim productes naturals.

Segon article: L’artifici lingüístic va a més (el català de plàstic, 2)

Entre els elements més contaminants del català hi ha, sens dubte, el mot major. En el català modern és major la festa grossa d’un poble i alguna cosa més: el major d’edat, la vela major, la plana major, la missa major, la força major… Generalment, vol dir ‘més gran en dignitat, en categoria’. Abans es feia servir també per a referir-se al qui tenia més edat; per això en alguns indrets, com al sud, els majors són la gent gran, els vells. Però, deixant de banda aquests casos, quan parlem amb naturalitat no fem servir mai major. I, sobretot, és totalment desaconsellat com a comparatiu, ni que sigui en un ús absolut, com ara:
  • El referèndum pactat és el que té major consens.
  • És un dels premis literaris amb major participació d’Europa.
En casos com aquests, la solució és tan simple com canviar major per més:
  • El referèndum pactat és el que té més consens.
  • És un dels premis literaris amb més participació d’Europa
De vegades, amb l’adverbi més no n’hi ha prou i s’hi ha d’afegir gran o alt (al capdavall, major vol dir «més gran»).
  • Té el major dèficit d’Europa — Té el dèficit més gran d’Europa.        
El majorista sol consumir més elements plastificats i ens regala frases carregoses, amb entrebancs i allunyades de la naturalitat i la precisió. Mireu, si no:
  • Sembla que va adquirint major equilibri — Sembla que va millorant l’equilibri
  • Diu que és necessària una major implicació per part de la societat — Diu que cal més implicació de la societat.
  • Què podem fer perquè les persones aconsegueixin un major grau d’autonomia? — Què podem fer perquè la gent tingui més autonomia?
Aquesta família de plàstic inclou també paraules com majoria i superior, sovint acompanyades d’uns termes fixos:
  • Els infants, en la majoria de casos, es limiten a… — Els infants, molt sovint, es limiten a…
  • L’estat grava tots els premis d’un import superior a 2.500 euros — L’estat grava tots els premis de més de 2.500 euros
I després hi ha una altra autèntica plaga, que és anar a més. He fet una cerca pausada de les desenes d’exemples del Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana i no n’hi he trobat cap cas. Després he mirat el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i tampoc. Es veu que algun diccionari no normatiu ho va registrar (per què?), a can TV3 els va fer gràcia i ara els homes i dones del temps ho amollen amb aquella naturalitat. Doncs sapigueu que és plàstic.
  • Les nuvolades aniran a més — Les nuvolades creixeran
  • No són casos aïllats i aniran a més — No són casos aïllats i n’hi haurà cada vegada més
  • Si la campanya va a més, ho celebrarem — Si la campanya funciona, ho celebrarem
I, com que tot allò que puja també baixa, heus ací l’expressió oposada: anar a menys.
  • Durant la nit d’avui es preveu que les pluges vagin a menys — Durant la nit d’avui es preveu que les pluges aniran minvant
Com dèiem abans, el plàstic atreu més plàstic, i aquesta frase en tenia molt: per què hem de dir durant la nit d’avui i no Aquesta nit o Avui a la nit? I per què les pluges, en plural, si això no s’ha dit mai?:
  • Avui a la nit la pluja anirà minvant [o s’anirà esvaint, o anirà disminuint, o s’anirà dissipant, o anirà desapareixent…]
Val a dir que la construcció anar a menys sí que surt en alguns diccionaris. Per exemple, l’Alcover-Moll la registra, amb un exemple medieval i amb un significat molt restringit: «Decaure, passar a un estat inferior (de riquesa, de categoria…)»
I per acabar una construcció que fins fa deu anys no acceptava el diccionari i que no sembla gens idiomàtica: la locució conjuntiva a menys que. Trobo que faríem bé d’evitar-la.
  • No pagarà els rebuts abans de l’estiu, a menys que sigui un cas justificat — No pagarà els rebuts abans de l’estiu, tret que sigui un cas justificat [o llevat que, o excepte que…] 

Tercer article: Possessius a l'abocador (El català de plàstic, 3)


Els escrits actuals sobreïxen de possessius. Si no hi posem aturador, aviat començarem el dia alçant-nos del nostre llit, posant els nostres peus a terra, entrant al nostre lavabo i rentant-nos la nostra cara.
És com una plaga, això dels possessius. És plàstic, i l’hauríem de reciclar de seguida. De vegades, simplement són sobrers, superflus. Si només es tracta d’eliminar-los, rai, no hi hem de patir. Però, com veurem, de vegades empastifen la frase i la desnaturalitzen.

«Han presentat la seva dimissió per forçar la sortida de Puig.»

Sembla que si liquidem el possessiu i diem «la dimissió» ja haurem acabat. Però no em digueu que «forçar la sortida de Puig» sigui una manera de parlar natural. De fet, el periodista escriu «la sortida» perquè no vol repetir «dimissió». I si ho diguéssim amb el mot de sempre, amb el verb que toca, que és plegar? Doncs ja ho tenim: «Han presentat la dimissió per forçar Puig a plegar». I si ho volem arrodonir, «Han dimitit per forçar Puig a plegar».
Convertir noms en verbs és una pràctica que serveix per a depurar les frases. És una consigna que hauríem de tenir present quan repassem els texts.

«Scarlatti va compondre moltes òperes, però no es coneix el seu nombre exacte.»

No us fa mal d’ulls, això de «no es coneix el seu nombre exacte»?. Com sempre, el plàstic atreu més plàstic. Ací el possessiu va precedit d’aquest coneix tan poc savi que no sap res. Així ha d’ésser: «Scarlatti va compondre moltes òperes, però no se’n sap el nombre exacte.» I si ho voleu més natural, «Scarlatti va compondre moltes òperes, però no se sap quantes exactament».

«La treva acordada ha fracassat poques hores després de la seva entrada en vigor»

Una altra vegada la mateixa. Només cal canviar el nom pel verb que toca: «La treva acordada ha fracassat poques hores després d’haver entrat en vigor.»

«Un grup de representants ja ha anunciat la seva voluntat de no votar Clinton»

Què ho fa que la gent normal i corrent vol fer les coses i els importants tenen voluntat de fer-les? Igual com hem fet abans, restaurem-hi el verb i veurem com el possessiu s’esbandeix tot sol: «Un grup de representants ja ha anunciat que no volia votar Clinton.»

«Per això, en les societats occidentals s’observa una tendència persistent a presentar el conflicte en la seva versió més simplificada»

Aquesta fórmula «en + possessiu + nom» és un esguerro ben gros, una construcció totalment forçada i artificiosa. Només cal que endrecem els elements de la frase i el possessiu desapareixerà: «Per això, en les societats occidentals s’observa una tendència persistent a presentar la versió més simplificada del conflicte
Heus ací dos casos semblants:

«Podem imaginar-nos la fi del sistema polític espanyol en el seu conjunt»

«Podem imaginar-nos la fi del conjunt del sistema polític espanyol.»

«Un text impecable en la seva argumentació»

«Un text d’argumentació impecable».

«Hem fet aquestes preguntes a dos experts en comunicació, que divergeixen molt en les seves anàlisis»

En aquest cas, la solució més natural demana una cirurgia més precisa. Hi hem de fer canvis de categoria gramatical perquè la idea de divergir depengui del nom, tal com aconsella la lògica: «Hem fet aquestes preguntes a dos experts en comunicació, que en fan anàlisis molt divergents». (Observeu com, sempre que és possible, es fa present el pronom en, element essencial de la –bona– sintaxi catalana.)

«Les JERC consideren que si els joves de setze anys poguessin votar augmentaria la seva implicació en la política»

Avui es fa un abús de verbs com ara augmentar (i, encara pitjor, incrementar). Si pensem que en lloc d’augmentar hi ha de sortir més, la frase rodolarà tota sola i el possessiu volarà: «Les JERC consideren que si els joves de setze anys poguessin votar s’implicarien més en la política

«Quina és la vostra opinió sobre aquests fets?»

Una pregunta tan freqüent com allunyada del català de tota la vida. Això és, simplement, «Què en penseu, d’aquests fets?»

«Tots ells han estat hospitalitzats, però no ha transcendit la gravetat de les seves ferides»

La gent que parla com sempre parlàvem diu que les coses se saben, o es fan saber, o es fan públiques. Però avui dia tot transcendeix. Com sol passar, el plàstic arrossega plàstic. Per això, la frase –transcendent– se serveix d’un possessiu i d’un reforç sobrer per al pronom tots. Fem-hi dissabte?: «Tots han estat hospitalitzats, però no se sap si tenen ferides greus
Amics: quan ensopegueu amb un possessiu, doncs, assegureu-vos que sigui imprescindible i penseu bé si us sembla natural. Si és plàstic, cap al reciclatge!