DIR-HO BEN DIT, un llibre per a ajudar a parlar més bé el català.
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
NECESSITAR, un verb "parany".
El verb NECESSITAR és ben català, encara que sovint es fa servir com en castellà.
Les coses NECESSITEN. No som pas nosaltres qui les necessitem. Una cosa en necessita una altra, mes ningú no pot "necessitar" ´ningú més o quelcom. Per a persones, doncs, farem servir CALDRE, HAVER DE MENESTER, FER FALTA, mai "necessitar".
La frase "necessito una cadira" la farem ben catalana si diem:
EM CAL una cadira
HAIG DE MENESTER una cadira
EM FA FALTA una cadira.
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
ACABAR, un verb perillós
El verb ACABAR, encara que és català, moltes vegades es fa servir de manera estrangera, castellana. En veurem algun exemple.
L'expressió ACABAR AMB és usada com en estranger. És catalana i, per tant, és bona sols quan vol significar quin és o com és l’acabament que fa alguna cosa. L'ús català, per tant, és solament el que té en frases com ara La discussió acabà amb un joc de bufetades.
Contràriament, no és català fer servir el conjunt ACABAR AMB quan vol dir donar fi a una cosa. En aquest cas hem de dir fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, destruir, exterminar, aniquilar, etc.
Frases correctes:
--Els espanyolistes pretenien fer acabar el fet diferencial català. (pas «acabar amb»)
--La UE proposa que s’acabi el monopoli del telèfon (pas «acabar amb»)
--Aquesta sentència ha d’ajudar que s’acabin els conflictes lingüístics (pas «acabar amb»).
_________________________________________________________________________________
La construcció ACABAR DE + INFINITIU sovint és una castellanada que cal substituir per:
TOT JUST/SUARA + VERB EN PASSAT.
Si diem Acabo de llegir el llibre vol dir solament que encara no l'he llegit tot, que llegeixo la darrera plana. És MENTIDA que ja l'hagi llegit tot. Per a expressar això direm TOT JUST HE LLEGIT EL LLIBRE.
Si diem Acabo de veure en Pere, no vol pas dir TOT JUST HE VIST EN PERE.
Si diem Acabo de fer el sopar vol dir que encara el faig, no l'he pas acabat de fer. Per dir que ja és fet direm SUARA HE FET EL SOPAR.
_________________________________________________________________________________
La construcció ACABAR + GERUNDI és estrangera. És fàcil de substituir-la per la catalana ACABAR PER + INFINITIU.
Va acabar fent la farina blana>>>Va acabar per fer la farina blana.
L'expressió ACABAR AMB és usada com en estranger. És catalana i, per tant, és bona sols quan vol significar quin és o com és l’acabament que fa alguna cosa. L'ús català, per tant, és solament el que té en frases com ara La discussió acabà amb un joc de bufetades.
Contràriament, no és català fer servir el conjunt ACABAR AMB quan vol dir donar fi a una cosa. En aquest cas hem de dir fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, destruir, exterminar, aniquilar, etc.
Frases correctes:
--Els espanyolistes pretenien fer acabar el fet diferencial català. (pas «acabar amb»)
--La UE proposa que s’acabi el monopoli del telèfon (pas «acabar amb»)
--Aquesta sentència ha d’ajudar que s’acabin els conflictes lingüístics (pas «acabar amb»).
_________________________________________________________________________________
La construcció ACABAR DE + INFINITIU sovint és una castellanada que cal substituir per:
TOT JUST/SUARA + VERB EN PASSAT.
Si diem Acabo de llegir el llibre vol dir solament que encara no l'he llegit tot, que llegeixo la darrera plana. És MENTIDA que ja l'hagi llegit tot. Per a expressar això direm TOT JUST HE LLEGIT EL LLIBRE.
Si diem Acabo de veure en Pere, no vol pas dir TOT JUST HE VIST EN PERE.
Si diem Acabo de fer el sopar vol dir que encara el faig, no l'he pas acabat de fer. Per dir que ja és fet direm SUARA HE FET EL SOPAR.
_________________________________________________________________________________
La construcció ACABAR + GERUNDI és estrangera. És fàcil de substituir-la per la catalana ACABAR PER + INFINITIU.
Va acabar fent la farina blana>>>Va acabar per fer la farina blana.
_________________________________________________________________________________
Finalment, encara que sigui ben correcte ACABAR quelcom (una feina, de menjar...), no oblidem que sempre ho podem substituir per FER. "Ja has acabat (una feina)" = "Ja has fet?". "Ja has acabat (de sopar)?" = "Ja has fet?"
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Castellanades: "acudir"
El verb acudir, tan usat avui dia amb diversos significats, és castellà. El sol significat que és nostre és el de donar l'abast, aconseguir de fer quelcom: Quan varen entrar tants clients de cop, el dependent no hi podia pas acudir (a despatxar-los).
Vegem-ne els altres significats, incorrectes:
*acudir-se (quelcom)
--Direm ocórrer, passar pel cap (pel magí)/venir al cap (al magí), pensar-hi, venir a (es)ment (tenir una idea sobtadament), caure-hi. No hi havia pensat. No m'havia passat pel cap. No m'havia ocorregut/No hi havia caigut (no pas *No se m'havia acudit)
*acudir a (=anar fins a un indret)
--Direm anar, allargar-se (a algun lloc), acórrer, passar, fer cap a, arribar, assistir, deixar-se caure, visitar, participar, presentar-se, comparèixer.... Tothom hi va anar (no pas *Tothom hi va acudir). Allarga't a comprar pa (no pas *Acudeix a comprar pa).
*acudir a algú (=anar a demanar un ajut, una informació a algú)
--Direm recórrer: En moments de necessitat, recorria sempre al seu pare. (No pas *acudia sempre al seu pare)
Vegem-ne els altres significats, incorrectes:
*acudir-se (quelcom)
--Direm ocórrer, passar pel cap (pel magí)/venir al cap (al magí), pensar-hi, venir a (es)ment (tenir una idea sobtadament), caure-hi. No hi havia pensat. No m'havia passat pel cap. No m'havia ocorregut/No hi havia caigut (no pas *No se m'havia acudit)
*acudir a (=anar fins a un indret)
--Direm anar, allargar-se (a algun lloc), acórrer, passar, fer cap a, arribar, assistir, deixar-se caure, visitar, participar, presentar-se, comparèixer.... Tothom hi va anar (no pas *Tothom hi va acudir). Allarga't a comprar pa (no pas *Acudeix a comprar pa).
*acudir a algú (=anar a demanar un ajut, una informació a algú)
--Direm recórrer: En moments de necessitat, recorria sempre al seu pare. (No pas *acudia sempre al seu pare)
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
QUITXAR
QUITXAR: en reclamo la seua catalanitat i ús.
DCVB:
QUITXAR v. tr.
Ficar, pitjar (Ross.). Dins de fargues d'infern quitxaven grossos claus, Rev. Cat. i, 217. Me quitxi fins al coll la barretina, Saisset Bestis y gent 16. (V. quitjar).
A més del Rosselló, és al VOCABULARI MAÇANETENC (de Maçanet de Cabrenys) i es fa (o feia) servir a l'Alt Empordà (rodalia de Figueres). Al VOCABULARI MAÇANETENC diu: prémer, enfonsar. En recordem el seu ús en exemples com Quitxa-ho, bé; així n'hi cabrà més.
Per què els de l'Institut d'Estudis Catanyols no inclouen QUITXAR al seu diccionari i, en canvi, hi quitxen centenars de castellanades, de l'any 1995 ençà? Vejam si vessa, de tant de quitxar-hi els estrangerismes!
DCVB:
QUITXAR v. tr.
Ficar, pitjar (Ross.). Dins de fargues d'infern quitxaven grossos claus, Rev. Cat. i, 217. Me quitxi fins al coll la barretina, Saisset Bestis y gent 16. (V. quitjar).
A més del Rosselló, és al VOCABULARI MAÇANETENC (de Maçanet de Cabrenys) i es fa (o feia) servir a l'Alt Empordà (rodalia de Figueres). Al VOCABULARI MAÇANETENC diu: prémer, enfonsar. En recordem el seu ús en exemples com Quitxa-ho, bé; així n'hi cabrà més.
Per què els de l'Institut d'Estudis Catanyols no inclouen QUITXAR al seu diccionari i, en canvi, hi quitxen centenars de castellanades, de l'any 1995 ençà? Vejam si vessa, de tant de quitxar-hi els estrangerismes!
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Vergonya "aliena": què és això?
Aquesta expressió per a mi és molt nova, però veig que s'escampa molt de pressa. Sempre havia estat un misteri, no l'entenia. És ben normal: no és catalana, sinó espanyola. I, amb la mania de copiar mots i expressions de la llengua invasora, destruïm la nostra.
Què hi fa ací aquest "aliena"? Per què ha de fer quelcom vergonya a altra gent? Mai no hi he vist la solta. Finalment algú ha fet que comprengués quin era el problema. Els catalans no pensem així. Els catalans tenim la nostra pròpia manera de pensar, que --per sort-- no sempre coincideix amb la dels espanyols.
Ho veurem amb un exemple. Si considerem que els correbous són una cosa "negativa", molta gent dirà: Els correbous em donen vergonya aliena. Altres de més saberuts ho canviaran per Els correbous em donen vergonya d'altri. I altres diran que Els correbous em fan vergonya d'altri. S'entenen aquestes frases? Jo no n'entenc cap. Per què?
Els catalans ho pensem i diem ben diferent, a l'inrevés, si voleu. Som nosaltres qui sentim vergonya a causa de quelcom! Tornem als correbous. Els correbous EM FAN PASSAR VERGONYA. Ara sí, oi?
No cal forçar traduccions de coses pròpies de l'espanyol. Amb la nostra llengua en tenim prou.
Què hi fa ací aquest "aliena"? Per què ha de fer quelcom vergonya a altra gent? Mai no hi he vist la solta. Finalment algú ha fet que comprengués quin era el problema. Els catalans no pensem així. Els catalans tenim la nostra pròpia manera de pensar, que --per sort-- no sempre coincideix amb la dels espanyols.
Ho veurem amb un exemple. Si considerem que els correbous són una cosa "negativa", molta gent dirà: Els correbous em donen vergonya aliena. Altres de més saberuts ho canviaran per Els correbous em donen vergonya d'altri. I altres diran que Els correbous em fan vergonya d'altri. S'entenen aquestes frases? Jo no n'entenc cap. Per què?
Els catalans ho pensem i diem ben diferent, a l'inrevés, si voleu. Som nosaltres qui sentim vergonya a causa de quelcom! Tornem als correbous. Els correbous EM FAN PASSAR VERGONYA. Ara sí, oi?
No cal forçar traduccions de coses pròpies de l'espanyol. Amb la nostra llengua en tenim prou.
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Castellanades dels diaris: CELEBRAR
Als
diaris els agrada molt celebrar,
i fa riure perquè sembla que tot allò que fan, ho fan amb confeti i coets.
Els
catalans celebrem menys coses que no imaginem. L'ús abusiu del verb celebrar és
fruit de castellanització, perquè en català celebrar té uns usos molt més
limitats.
Genuïnament
les soles accepcions del verb celebrar són les de dur a terme un acte sotmès
a un ritual (celebrar una missa, per exemple) o alegrar-se de quelcom
(celebro que estiguis bé, celebro l'aniversari, celebrar la festa major,
etc).
Malgrat això, i sobretot en el llenguatge dels diaris, celebrar es fa servir a la manera castellana, com un verb jòquer i empobridor. En aquests casos cal substituir el verb celebrar per fer, tenir lloc, esdevenir-se, portar a cap, dur a terme, acomplir.
Així,
per exemple, la frase la fira se celebrarà el mes vinent (o el proper
mes, com dirien en catanyol) en català és la fira tindrà lloc el mes
vinent.
I
la reunió es va celebrar ahir ha de ser la reunió va tenir lloc
ahir; i en la reunió celebrada ahir cal reemplaçar-la per en
la reunió tinguda ahir o en la reunió d'ahir.
També demà tindrem una reunió, no pas demà celebrarem una reunió; el festival s'esdevindrà l'estiu vinent i no el festival se celebrarà l'estiu vinent, etc.
També demà tindrem una reunió, no pas demà celebrarem una reunió; el festival s'esdevindrà l'estiu vinent i no el festival se celebrarà l'estiu vinent, etc.
A
vegades es pot eliminar aquest verb inútil. La frase Just abans de celebrar
l'entrevista pot ser, simplement, Just abans de l'entrevista,
a més a més de Just abans de fer l'entrevista.
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
