Massa respecte al castellà: l'espanyolada "al respecte"

Copiant, com sempre, del castellà trobem l'expressió "al respecte", que de catalana no en té res. Així veiem frases com "Tothom estava d’acord al respecte" o "Tenia un dubte al respecte", que a molta gent ja li deuen semblar normals. Doncs no. Aquestes dues frases les haurem de substituir respectivament per "Tothom HI estava d’acord" i  "HI tenia un dubte".

Més exemples i la manera catalana de dir-ho: 

"Què dius al respecte?">>>"Què EN dius?"

"Mira què pots fer al respecte">>>"Mira què pots fer-HI".

 "Sense haver fet res al respecte">>>"Sense haver-HI fet res".

També podem substituir l'espanyolada amb:  respecte a això / tocant a això / sobre això / en això / per a això / en relació amb / amb relació a /pel que fa a / quant a...

Exemples correctes:

"Tothom estava d’acord respecte a això"

"Tothom estava d’acord tocant a això"

"Tothom estava d’acord sobre això"

 "Tothom estava d’acord quant a això"

 "Tothom estava d’acord amb relació a això" 

 "Tothom estava d’acord pel que fa a això"

No pas "Tothom estava d’acord al respecte".

D'alternatives en tenim, oi? Doncs apa. Anem per feina i desterrem al respecte!

ANAR DE (tal cosa): una castellanada que avança.

ANAR DE és correcte quan vol dir moure's de tal manera, obrar de tal manera o quan indica l'estat circumstancial d'una cosa: anar de baixa, anar de ventre, anar d’amagat, anar d’hivern, anar de debò...

A banda d'això és una construcció típicament castellana, encara que molta gent no se n'adoni perquè la llengua invasora se'ns ha ficat fins al moll de l'os. La RAE ens diu: 32. intr. coloq. Exhibir o aparentar determinada actitud, cualidad, etc. Ir de simpática, de divo, de víctima.

Doncs bé, amb aquest significat, no existeix en català (fins que l'IEC no ho autoritzi per mimetisme). En la nostra llengua tenim un bon grapat de verbs per a fer servir i que caldria escampar.

fer de / exercir de / presumir de / pretendre (de) / presentar-se com a / dir-se tal cosa / fer el-la / fer bandera-ufana de / ufanar-se / ufanejar-se / (vana)gloriar-se / (vana)gloriejar-se / prear-se / vanar-se de / vantar-se / creure’s / fer-s’hi veure / fer el-la + adj. / fer veure que.

Vegem-ne alguns exemples:

*va d'entès en física: presumeix d'entès en física

*va de llesta: es creu eixerida, fa veure que és eixerida

*aquest va de valent-*xulo: aquest galleja, fa el gallet

*no vagis de víctima: no facis la víctima; 

*de què vas? : Per qui et prens? Per qui te tens? Qui t'has pensat que ets? Qui (et) creus que ets?

*va de simpàtic: fa veure que és simpàtic.

*aquest va de sobrat: aquest és un vanitós, orgullós, saberut. (Aquí és la traducció literal del castellà "ir de sobrado")

Català desinterferit

Aquí teniu el diccionari del
català desinterferit
català restituït
Diccionari de barbarismes, francesismes i castellanismes
corregits i comentats, amb especial atenció a la Catalunya del
Nord.

És en format pdf i el podeu consultar i descarregar a la dreta a baix del blog, de la secció "Pàgines amigues"..Molt recomanable.

Despertar o despertar-se

 Aquest verb no hauria de representar cap problema per a la llengua. Tothom sap que vol dir, tal com veiem al DCVB, "Fer cessar de dormir". Però el DCVB també ens adverteix que Modernament, per influència castellana, s'ha usat despertar com a intransitiu. Encara que jo no l'he usat mai així, es veu que els castellans sí que ho fan. La RAE ja diu: 5. intr. Dejar de dormir.

A mi, si qualcú em diu "Desperta!" em surt de seguida de demanar "Qui haig de despertar?", perquè el verb és transitiu. Si volien fer que jo em despertés, m'haurien d'haver dit DESPERTA'T!

Malauradament, cada cop més veiem que, per imitació de la llengua invasora, la gent diu Desperta! o Desperteu!, en comptes de dir DESPERTA'T o DESPERTEU-VOS. D'ara endavant, netegem la llengua d'influències castellanes i parlem com cal: DESPERTA'T o DESPERTEU-VOS. 

Negar-se sols vol dir ofegar-se en un líquid

El verb NEGAR en forma pronominal (negar-se) vol dir ofegar-se. El DCVB ho defineix com "Morir per asfíxia dins un líquid". El mateix diccionari defineix OFEGAR en forma pronominal (ofegar-se) com "Morir per defecte de respiració; no poder respirar". 

Però, com que els castellans en donen un altre significat que no té en català, i atesa la mania de copiar del castellà que tenen els mitjans de comunicació i els catalans en general, ja podem veure, d'un temps ençà, aquest ús traslladat al català. Parlo del que diu el diccionari de la RAE: "Excusarse de hacer algo, o rehusar el introducirse o mezclarse en ello". I en dóna aquest exemple: «La esposa del senador se negó a que entraran los fotógrafos». Ara podem veure que quasi tothom, per mimetisme amb la llengua invasora, tradueix la frase així: «L'esposa del senador es va negar a que entressin els fotògrafs». Greu errada! 

En català tenim, si més no, dos verbs que expressen la mateixa idea i que no tenen res a veure amb NEGAR-SE: REFUSAR i REBUTJAR. Qualsevol dels dos ens serveix per a construir en bon català la frase anterior: «L'esposa del senador VA REFUSAR/REBUTJAR que entressin els fotògrafs». En un llenguatge més planer direm també NO VA VOLER.

Redrecem la llengua. Prou castellanades. D'ara endavant, no "ens neguem", REBUTGEM/REFUSEM!

DIR-HO BEN DIT, un llibre per a ajudar a parlar més bé el català.

DIR-HO BEN DIT, d'en Ramon Sangles i Moles, és una bona ajuda per als qui volem parlar --i escriure-- cada cop millor la nostra llengua. El trobareu a la barra lateral dreta del bloc. Si hi cliqueu s'obrirà al llibre, que podreu llegir i descarregar, si voleu. També podeu clicar en aquesta entrada, amb el mateix resultat.

NECESSITAR, un verb "parany".

El verb NECESSITAR és ben català, encara que sovint es fa servir com en castellà.

Les coses NECESSITEN. No som pas nosaltres qui les necessitem. Una cosa en necessita una altra, mes ningú no pot "necessitar" ´ningú més o quelcom. Per a persones, doncs, farem servir CALDRE, HAVER DE MENESTER, FER FALTA, mai "necessitar".

La frase "necessito una cadira" la farem ben catalana si diem:

EM CAL una cadira

HAIG DE MENESTER una cadira

EM FA FALTA una cadira.