Morir i matar

   Tothom coneix bé el significat d'aquests dos verbs. Aquí només volem comentar la diferència entre les expressions: "S'ha mort" i "S'ha matat". Tots els diccionaris ens diuen que el verb matar té dues formes de participi: "matat" i "mort". Però potser caldria reservar "mort" pel verb "morir" i "matat" pel verb "matar".
   És molt diferent dir: "S´ha mort", que volem dir que la mort li ha vingut sense haver-se-la causat, o "S'ha matat" quan la mort ve d'un acte fet prèviament pel propi difunt. Si un es tira pel balcó, direm que s'ha "matat". Si un "es mata" en un accident de cotxe entenem més aviat que ell conduïa i ha fet alguna cosa que ha causat l'accident. Si algú "mor" en un accident, llavors suposem que era un passatger del vehicle.
   Si la policia mata un malfactor, és gramaticalment correcte dir que "la policia l'ha mort" però sembla més adient dir que "la policia l'ha matat". Cal reservar el participi "mort" quan fem servir el verb "morir" i "matat" quan fem servir el verb "matar".
El lingüista Eugeni S. Reig ens ho explica:

Sobre matar i morir

El verb matar té dos participis: mort, morta, morts, mortes i matat, matada, matats, matades. Quan usem el verb transitivament emprem, fonamentalment, la primera forma, sobretot si ens referim a persones. Exemples: L’ha morta d’una ganivetada, l’ha atropellat i l’ha mort, etc. Eixa és la nostra manera tradicional de parlar. Fer ús sistemàticament de la segona forma del participi és senyal inequívoc de castellanització. En canvi, quan emprem el verb com a pronominal, usem únicament i exclusivament la segona forma del participi. Exemple: S’ha matat en un accident de cotxe.

Pel que fa al verb morir, cal dir que, quan volem expressar que una persona ha cessat de viure, que ha abandonat aquest món, hem de dir per força que s’ha mort, no que ha mort. L’ús tradicional d’aquest verb en valencià, en aquesta circumstància, és sempre com a pronominal. Actualment, per influència del castellà, és molt corrent sentir o llegir en els mitjans de comunicació –i fins i tot en determinats llibres– que tal persona ha mort. La primera cosa que se li acut a qualsevol bon coneixedor de la llengua és preguntar-se: Caram ¿i a qui ha mort, aquest?

Hem d’esforçar-nos en parlar i escriure la nostra llengua d’una manera digna i no passar-nos la vida mirant el castellà, copiant el castellà, acostant-nos al castellà, imitant el castellà. No cal que ens passem la vida agenollats davant del castellà. Hi han altres postures més dignes.