La TVC II

no sé quina impressió «us dueu»	no sé quina impressió us endueu
que t'ha passat «alguna cosa»?	que t'ha passat res?
confio «en ell»	hi confio
«tots» em donen lliçons	tothom em dóna lliçons
això no té «cap» importància	això no té importància
jo ho trobo una «horterada»	a mi em sembla una carrinclonada (jo ho trobo molt xaró, molt carrincló)
em van fotre la «patada»	em van fotre el cop de peu
filosofia i ciència no s'han «portat» mai bé (!)	filosofia i ciència no s'han avingut mai
sóc «gordo» però no idiota	sóc gras però no idiota
algú et «voldria» tant com tu el «voldries» a ell (!!)	ningú no t'estimaria tant com tu te l'estimaries
els "que" eren a l'estranger	els qui eren a l'estranger (o qui era a l'estranger)
els "que" no van poder votar	els qui no van poder votar (o qui no va poder votar)
el debat no ajuda "de cap manera"	el debat no ajuda gens (o gota)
van decidir "tirar" dels suplents (!)	van decidir usar, fer servir, aprofitar els suplents (o recórrer als suplents)
van estar més nerviosos "de" l'habitual	van estar més nerviosos que de costum (o que habitualment, o que d'habitud)
va "firmar" una etapa brillant	va signar una etapa brillant
no farà "tant fred"	no farà tant de fred
què "és el que" poden explicar	què poden explicar
haig de «resar» a Déu	haig de pregar a Déu
van ajudar "en" el rescat	van ajudar al rescat (o a rescatar)
un "pas" que ja s'està "donant" (!)	una passa que ja s'està fent (o que ja es fa)
ha posat "de nou" "en valor" (!)	ha tornat a valorar, ha revalorat
el "sol" fet que s'hagin reunit	solament per haver-se reunit

Paraules recomanades pel "llibre d'estil" de la CCMA

Sempre del bloc d'en Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/blog/?p=2419), copiem aquesta altra llista de l'Ésadir amb l'explicació prèvia del lingüista:

I, finalment, tenim un capítol important de paraules excloses de la llengua dels mitjans de la Corporació. Porten l'etiqueta ús abusiu.  A la pràctica, no s’hi senten mai (amb l’excepció dels adverbis en -ment, difícils de controlar), perquè suposam que són eliminades pels correctors, o bé aquests ja han ensinistrat els redactors i locutors a no usar-les. Realment és mal d’entendre que paraules com assolir, cercar, esmentar, gaudir, preocupar-se, quasi, succeir, tanmateix i altres, completament assumides pels catalanoparlants educats, puguin tenir tanta animadversió entre alguns professionals de la llengua.

Nosaltres aprofitarem per fer ben a l'inrevés del que recomana l'Ésadir i farem servir, sempre que calgui, les paraules de la llista de l'esquerra, de color negre. Evitarem les de la dreta, les recomanades pel "llibre d'estil" de la CCMA:

Paraula refusada per «ús abusiu» (la més genuïna, la que recomanem)	Paraula recomanada (la que hem d'evitar)
ambdós, ambdues	els dos, tots dos, les dues,…
anit	ahir a la nit, aquesta nit
argent	plata
arranjar	arreglar
assolir	[diverses]
atès que	ja que
cerca	busca
cercar	buscar
cigarreta	cigarret
cloenda	clausura
cloure	tancar
colpejar	donar cops, etc.
dempeus	drets
endegar	engegar, començar, etc.
envers	cap a, amb
escaig	[diverses]
esfondrar	enfonsar, caure
esmentar	dir, anomenar
espòs -a	marit, dona
essencialment	sobretot
excessivament	massa, gaire
exclusivament	només, tan sols
fruir	[diverses]
gaudir	[diverses]
mancar	faltar
palès	clar, evident, manifest
palesar	fer evident, evidenciar, etc.
passa	pas
per tal de	perquè
permanentment	sempre
plenament	del tot
possiblement	potser
posteriorment	després
pràcticament	gairebé
preferir	estimar-se més
preocupar-se	amoïnar-se
principalment	sobretot
properament	aviat
quant a	pel que fa a
quasi	gairebé
ràpidament	de pressa
recentment	fa poc
reeixir	tenir èxit, sortir-se’n
restar	quedar
seguidament	tot seguit, etc.
sensiblement	força
signar	firmar
signatura	firma
similar	semblant
similitud	semblança
sobtadament	de sobte, etc.
solament	només
sols	només
sots- [ex. sotsdelegat]	sub [subdelegat]
succeir	passar
suficientment	prou
tal vegada	potser
tanmateix	però, tot i això, etc.
tenir cura	cuidar
tipus	classe
totalment	del tot
ultimar	enllestir
únicament	només
vers	cap a

Barbarismes que promou la CCMA

Ací copiem dues llistes paral·leles tretes del bloc d'en Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/blog/?p=2419). Adoneu-vos de quants mots que són barbarismes ens fa empassar cada dia la TVC, per exemple. I, a còpia d'anys, han anat entrant als nostres cervells sense que ens n'hàgim adonat. I no és tan sols la TV, són la majoritat de diaris, els films doblats per TV3...
Entre tots mirem d'extirpar aquest càncer que ens ha anat envaint.

Barbarisme que                              Paraula normativa
promou la CCMA                           (correcta)
________________________________________________

a contracorrent	contra corrent
a contrarrellotge	contra rellotge
a jutjar per	tenint en compte, atès que...
a l’espera de	en espera de
a l’última [estar a l’última]	[diverses]
a menys que	llevat que, tret que
abanderat	banderer
acabar amb [posar fi]	[diverses]
accidental [càrrec]	provisional
aguantar el tipus	guardar la sang freda, etc.
al complet	complet
al moment	en un moment, a l’instant
al respecte	respecte a això, etc.
al seu pas per	quan passa per
alcaldable	aspirant/candidat a batlle
altell	entresolat, sostremort
anar a menys	decaure, minvar, etc.
anar de compres	anar a comprar
anar de rebaixes	anar a les rebaixes
anar de [anar de llest]	presumir de llest, etc.
anar per lliure	per compte propi, etc.
anorèxic	anorèctic
apel·lar [transitiu]	apel·lar [intransitiu]
apoplèxic	apoplèctic
aport [ex. aport energètic]	aportació
apreci	estima
aprofitar [intransitiu]	aprofitar [transitiu]
armamentístic	armamentista
arriscar [intransitiu]	arriscar [pronominal]
asfaltat	asfaltatge
auspiciar	protegir, patrocinar, etc.
avistar	veure, ullar, apercebre, albirar
avistament	visió, etc.
avortar [transitiu]	fer avortar
banderí	banderó
barco	vaixell, nau, embarcació
berenar [transitiu: b. truita]	berenar de truita
biombo	mampara
bodega [de vi]	celler
bombeig	bombatge
bombejar	bombar
botar [tr.: botar la pilota]	fer botar
botellón	—
bronca	escridassada, reny, esbroncada
burlar [transitiu]	esquivar
caixa tonta	—
cana	cabell blanc
canós -a	amb cabells blancs
carpetovetònic	—
casc	àrea urbana
caspós	antiquat, ranci, etc.
cerca i captura	crida i cerca
cessar [transitiu]	destituir
cita	citació
clonació	clonatge
cobrar-se [p.e. vides]	segar [vides]
coixera	coixesa
colar [ser creïble]	ser creïble, passar [això no passa]
col·lisionar	col·lidir
conclau	conclave
contemplar	preveure
contravenir [tr. ex.: c. la llei]	vulnerar, contravenir a
conversor	convertidor
crucigrama	mots encreuats
culebrón	serial
culpabilitzar	culpar, acusar
curat	adobat, assecat
de cara a	[diverses]
de per si	en si
decimonònic	del segle XIX, vuitcentista
desaigüe	desguàs
desaire	afront
desairar	afrontar
desangelat	sense encant
desgarbat	desairós, desmanegat
despreci	menyspreu
despreciable	menyspreable
despreciar	menysprear
dessaladora	dessalinitzadora
dessalatge	dessalinització
desvaloritzar	desvalorar
dimitit [l’entrenador dimitit]	dimissionari
dinar [tr. dinar mongetes]	dinar de mongetes
dislèxic	dislèctic
disseccionar	fer una dissecció, analitzar
donar a entendre	fer entendre
donar-se pressa	afanyar-se, fer via
empast	empastament, obturació
en contradirecció	contra direcció
en entredit	en qüestió
en l’actualitat	actualment
en solitari	sol, tot sol
encantar [intransitiu]	encantar [transitiu]
encotillament	encarcarament
engegar [tr. ex.: la mostra  engega demà]	començar
ensaladilla	ensalada russa
ensumar-se [intuir]	ensumar
escalfar [intransitiu]	escalfar-se
esmorzar [tr. esmorzar truita]	esmorzar de truita
esperpent	absurditat, horror, etc.
estampida	desbandada
estar de tornada	haver-ne vist de tots els colors
estar sobre avís	estar advertit -a
estatalitzar	estatitzar
estela	deixant, rastre
explosionar	explotar
farol	fanfarronada
farolejar	fanfarronejar
farragós	embrollat
flema	flegma
flemàtic	flegmàtic
forceig	forcejament
formatejar	formatar
forrar	folrar
forro	folre
fotomaton	cabina fotogràfica
fugar-se	fugir
fusteria metàl·lica	tancaments metàl·lics
garbo	gràcia, etc.
garrafal	majúscul, etc.
gorro	gorra
hemiplègia	hemiplegia
humanitari -a [desastre, etc.]	humà -na
irreconeixible	irrecognoscible
jaquetó	jaca o geca, tabard
liderat	lideratge
lidiar	torejar
llagrimal	llagrimer
longeu -va	de llarga vida
manada	ramat, esbart
marabunta	invasió, multitud, etc.
marejar la perdiu	fer voltes a la sínia, etc.
maria	marihuana
melena	cabellera
melenut -da	cabellut -da
membret	capçalera
mimar	aviciar, amanyagar
mimetitzar	imitar
ministrable	aspirant a ministre, possible m.
mitxelín	mulla, sacsó
mullar-se	comprometre’s
niqui	polo
novatada	quintada
nòvio -a	promès -a, xicot -a, etc.
número [certes accepcions]	nombre
octavilla	full volant
okupa	esquàter
olorar-se	ensumar, intuir
optar a	aspirar a
orgàsmic	orgàstic
oscaritzable	capaç de guanyar un òscar
pal de golf	bastó
papanatisme	candidesa, etc.
papilla	farinetes
parafernàlia	aparat, etc.
paraplègia	paraplegia
parat -da	desocupat -da
pas [deverbal de passar] s’assegura el pas a la final	ús de l’infinitiu s’assegura passar a la final
passar per [el futur passa per]	[diverses]
passota	menfotista
passotisme	menfotisme
pastera o patera	barca
pèlvic	pelvià
penjar-se [un ordinador]	blocar-se
per comptes de	en comptes de
per la força	per força, a la força
per lliure	pel seu compte
per separat	separadament
per últim	finalment
perfecte [adv. ho fa perfecte]	perfectament
perilla	barbeta, barbó
peritació	peritatge
petroler -a	petrolier -a
pintar bastos	anar/venir mal dades
pipa	gra de gira-sol
plagat	infestat
plínton	plint
políglota	poliglot -a
pònting	salt amb elàstic
posavasos	rodal, sotagot
postular-se	presentar-se, etc.
postura	actitud
postureig	—
presidenciable	aspirant/candidat a president
promocionar [intransitiu]	promocionar-se
publicista	publicitari
publicitar	fer publicitat de
tecnologia punta	tecnologia de punta
puro	cigar
quiniela	travessa
quiròfan	sala d’operacions
rabiar	enrabiar-se, estar rabiós -a
rabieta	enrabiada, rabiola
rajà	raja
recapacitar	reflexionar, repensar-s’hi
reconeixible	recognoscible
recopilatori	compilació [f], de compilació [adj]
recórrer [transitiu]	recórrer contra, posar recurs
redactat	text, redacció
refrendar	ratificar, referendar
registrar	escorcollar
registre	escorcoll
regurgitar [tr. reg. el menjar]	fer regurgitar
repercutir [tr. rep. la pujada  de l’IVA en el preu]	fer repercutir la pujada de l’IVA
repostar	fer benzina
repostatge	abastament, aprovisionament
reticent	renitent, etc.
revaloritzar	revalorar
revelat	revelatge
rigorositat	rigor
rul·lo	bigudí
rumorejar-se	córrer el rumor
saharaui	sahrauí
saltar pels aires	fer-se miques, anar-se’n en orris
salvapantalles	estalvi de pantalla (Termcat)
sarro	tosca
segur [adv. segur que vindrà]	és segur que vindrà
ser de [és de suposar/agrair]	s’ha de suposar/agrair
sobrat -a	excessiu, carregós
solapar-se	encavalcar-se
solera	tradició, etc.
sopar [tr. què sopes?]	de què sopes?
sordera	sordesa
sortir al pas	desmentir, etc.
sortir en tromba	sortir a l'atac
sortir per cames	Cames, ajudeu-me!
sublevació	aixecament, insurrecció, etc.
sublevar	revoltar, aixecar
suggerent	suggeridor
talentós	[diverses]
tancar files	fer pinya
tancar-se en banda	obstinar-se, negar-se al diàleg
tenir taules	tenir talent
tensionar	tensar
tessitura	conjuntura, situació
tetraplègia	tetraplegia
tiet	oncle
topo [vestit de t.]	vestit de rotlles o cercles
torpedejar	torpedinar
tortícolis	torticoli
totterreny	tot terreny
travesti	transvestit
travestir-se	transvestir-se
travestisme	transvestisme
trencador	transgressor
urgir [transitiu]	apressar, instar
viking -a	víking
vivencial	[diverses]
vivenda	habitatge
voràgine	efervescència, etc.
xiringuito	baret, guingueta
xiripa	xamba
zulo	amagatall

El català de plàstic

Més que explicar el significat del títol, serà millor que reproduïm tres entrades del bloc "El clot de les ànimes", que podeu visitar. El trobareu a les pàgines amigues.

Primer article: El català de plàstic que ara s’escriu

El català de plàstic és una llengua farcida de construccions artificials. No parlo únicament de mots, tot i que la tria lèxica pot ésser-ne l’origen: parlo d’expressions fixades, de tics i crosses, d’estructura… Gastar català de plàstic vol dir renunciar a la simplicitat, a la naturalitat i a la concisió. Pot néixer d’una imitació inconscient, però sovint hi predomina la desídia, la mandra de trobar una expressió avinguda amb la llengua de sempre.

Avui, per a començar, quatre exemples:

1. «La cuina és cultura viva i aquest és el motiu pel qual sovint es troben plats semblants en llocs diferents»

Us n’adoneu que «aquest és el motiu pel qual» carrega la frase artificialment i innecessàriament? Doncs per mica que hi pensem en trobarem substituts de seguida: per això (o per aquest motiu, o per aquesta raó).

«La cuina és cultura viva i per això sovint es troben plats semblants en llocs diferents».

De vegades, la construcció no va precedida de pronom:

«Avui sabrem el motiu pel qual va presentar la dimissió»

En aquest cas, la solució encara és més fàcil:

«Avui sabrem per què va presentar la dimissió» (o ‘per què va dimitir‘, encara més simple).

He escrit «motiu pel qual» i «raó per la qual» al Google i m’ha dit que hi sortia 304.000 vegades. Si n’hi ha, de plàstic, a la xarxa!

2. «Com es pot veure en les imatges, algú ha trencat la plataforma. Es desconeix l’autor de l’acció»

És una construcció gairebé fixada: «es desconeix l’autor de l’acció». Per començar, hi ha un ús inadequat del verb desconèixer (i del verb conèixer, primerament) quan vol dir ‘no saber’, ‘ignorar’. Si resolem això, la frase ens sortirà sola:

«Com es pot veure en les imatges, algú ha trencat la plataforma. No se sap qui ho ha fet»

La cosa encara es complica més si ens ajunten «es desconeix l’autor» i «del qual»:

«Interpreta una cançó popular de la qual es desconeix l’autor»

És a dir:

«Interpreta una cançó popular que no se sap de qui és» (o ‘qui va fer‘, ‘qui va compondre‘…).»

3. «Encara no hi ha data per a l’inici de les emissions»

La família lèxica d’inici conté molt de plàstic. Els mots començament i començar, tan habituals en la parla, semblen haver desaparegut de l’escriptura i de la parla formal, com si fossin vulgars, inadequats per a expressar-se amb correcció. Tot és inici i iniciar (i finalitzar, per l’altre cap).

A més, en la frase d’exemple hi ha un altre fenomen típic del català de plàstic: s’hi fan servir substantius en compte de verbs o oracions. Si canviem data per una oració començada per quan, la frase es descabdellarà tota sola:

«Encara no se sap quan començaran les emissions»

Vegem-ho en una altra frase extreta d’un diari:

«El conseller diu que no hi ha data per a la presentació del pressupost»

És a dir:

«El conseller diu que no se sap quan es presentarà el pressupost»

4) «Se suposa que té algun familiar»

L’entrevistat (un representant d’una entitat benèfica) deia «Algun familiar tindrà». I el redactor va canviar el futur per aquesta construcció, també de plàstic, provinent de l’anglès: «Se suposa que…». Si parlem com hem parlat sempre recorrerem al verb deure i a la conjunció bé:

«Bé deu tenir algun familiar»

Oi que es veu clar quan t’ho diuen?

Fa anys, sense dir-ne català de plàstic, Joan Sales ja en parlava, en una carta que va adreçar a Joan Coromines:

«Crec que caldria ficar, ben ficat, dins el cap de la gent, que el català és aquesta llengua que parlem, que tot allò que diem, mentre no es demostri el contrari, està molt ben dit; donar a la nostra gent la confiança que els falta, treure’ls aquest complex d’inferioritat que els fa mirar com a “vulgar” allò que ells diuen correntment. Sobretot treure’ls la mania, molt marcada, d’aplicar a la nostra llengua els caràcters de les dues veïnes, castellà i francès […]; inculcar-los que cada llengua té el seu geni propi, les seves maneres pròpies, les seves pròpies riqueses i recursos…»

Justa: no hem de pensar que allò que hem dit tota la vida és vulgar. Així no parlarem ni escriurem d’una manera artificial.

Aquest català encarcarat neix en medis periodístics, però també en tribunes institucionals i en documents burocràtics. El català de plàstic no és natural ni biodegradable. Per això convé llençar-lo al contenidor groc i canviar-lo per material reciclable. Pensem en el futur de la llengua. Siguem ecològics. Consumim productes naturals.

Segon article: L’artifici lingüístic va a més (el català de plàstic, 2)

Entre els elements més contaminants del català hi ha, sens dubte, el mot major. En el català modern és major la festa grossa d’un poble i alguna cosa més: el major d’edat, la vela major, la plana major, la missa major, la força major… Generalment, vol dir ‘més gran en dignitat, en categoria’. Abans es feia servir també per a referir-se al qui tenia més edat; per això en alguns indrets, com al sud, els majors són la gent gran, els vells. Però, deixant de banda aquests casos, quan parlem amb naturalitat no fem servir mai major. I, sobretot, és totalment desaconsellat com a comparatiu, ni que sigui en un ús absolut, com ara:

• El referèndum pactat és el que té major consens.
• És un dels premis literaris amb major participació d’Europa.

En casos com aquests, la solució és tan simple com canviar major per més:

• El referèndum pactat és el que té més consens.
• És un dels premis literaris amb més participació d’Europa

De vegades, amb l’adverbi més no n’hi ha prou i s’hi ha d’afegir gran o alt (al capdavall, major vol dir «més gran»).

• Té el major dèficit d’Europa — Té el dèficit més gran d’Europa.        

El majorista sol consumir més elements plastificats i ens regala frases carregoses, amb entrebancs i allunyades de la naturalitat i la precisió. Mireu, si no:

• Sembla que va adquirint major equilibri — Sembla que va millorant l’equilibri
• Diu que és necessària una major implicació per part de la societat — Diu que cal més implicació de la societat.
• Què podem fer perquè les persones aconsegueixin un major grau d’autonomia? — Què podem fer perquè la gent tingui més autonomia?

Aquesta família de plàstic inclou també paraules com majoria i superior, sovint acompanyades d’uns termes fixos:

• Els infants, en la majoria de casos, es limiten a… — Els infants, molt sovint, es limiten a…
• L’estat grava tots els premis d’un import superior a 2.500 euros — L’estat grava tots els premis de més de 2.500 euros

I després hi ha una altra autèntica plaga, que és anar a més. He fet una cerca pausada de les desenes d’exemples del Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana i no n’hi he trobat cap cas. Després he mirat el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana i tampoc. Es veu que algun diccionari no normatiu ho va registrar (per què?), a can TV3 els va fer gràcia i ara els homes i dones del temps ho amollen amb aquella naturalitat. Doncs sapigueu que és plàstic.

• Les nuvolades aniran a més — Les nuvolades creixeran
• No són casos aïllats i aniran a més — No són casos aïllats i n’hi haurà cada vegada més
• Si la campanya va a més, ho celebrarem — Si la campanya funciona, ho celebrarem

I, com que tot allò que puja també baixa, heus ací l’expressió oposada: anar a menys.

• Durant la nit d’avui es preveu que les pluges vagin a menys — Durant la nit d’avui es preveu que les pluges aniran minvant

Com dèiem abans, el plàstic atreu més plàstic, i aquesta frase en tenia molt: per què hem de dir durant la nit d’avui i no Aquesta nit o Avui a la nit? I per què les pluges, en plural, si això no s’ha dit mai?:

• Avui a la nit la pluja anirà minvant [o s’anirà esvaint, o anirà disminuint, o s’anirà dissipant, o anirà desapareixent…]

Val a dir que la construcció anar a menys sí que surt en alguns diccionaris. Per exemple, l’Alcover-Moll la registra, amb un exemple medieval i amb un significat molt restringit: «Decaure, passar a un estat inferior (de riquesa, de categoria…)»
I per acabar una construcció que fins fa deu anys no acceptava el diccionari i que no sembla gens idiomàtica: la locució conjuntiva a menys que. Trobo que faríem bé d’evitar-la.

• No pagarà els rebuts abans de l’estiu, a menys que sigui un cas justificat — No pagarà els rebuts abans de l’estiu, tret que sigui un cas justificat [o llevat que, o excepte que…] 

Tercer article: Possessius a l'abocador (El català de plàstic, 3)

Els escrits actuals sobreïxen de possessius. Si no hi posem aturador, aviat començarem el dia alçant-nos del nostre llit, posant els nostres peus a terra, entrant al nostre lavabo i rentant-nos la nostra cara.

És com una plaga, això dels possessius. És plàstic, i l’hauríem de reciclar de seguida. De vegades, simplement són sobrers, superflus. Si només es tracta d’eliminar-los, rai, no hi hem de patir. Però, com veurem, de vegades empastifen la frase i la desnaturalitzen.

«Han presentat la seva dimissió per forçar la sortida de Puig.»

Sembla que si liquidem el possessiu i diem «la dimissió» ja haurem acabat. Però no em digueu que «forçar la sortida de Puig» sigui una manera de parlar natural. De fet, el periodista escriu «la sortida» perquè no vol repetir «dimissió». I si ho diguéssim amb el mot de sempre, amb el verb que toca, que és plegar? Doncs ja ho tenim: «Han presentat la dimissió per forçar Puig a plegar». I si ho volem arrodonir, «Han dimitit per forçar Puig a plegar».

Convertir noms en verbs és una pràctica que serveix per a depurar les frases. És una consigna que hauríem de tenir present quan repassem els texts.

«Scarlatti va compondre moltes òperes, però no es coneix el seu nombre exacte.»

No us fa mal d’ulls, això de «no es coneix el seu nombre exacte»?. Com sempre, el plàstic atreu més plàstic. Ací el possessiu va precedit d’aquest coneix tan poc savi que no sap res. Així ha d’ésser: «Scarlatti va compondre moltes òperes, però no se’n sap el nombre exacte.» I si ho voleu més natural, «Scarlatti va compondre moltes òperes, però no se sap quantes exactament».

«La treva acordada ha fracassat poques hores després de la seva entrada en vigor»

Una altra vegada la mateixa. Només cal canviar el nom pel verb que toca: «La treva acordada ha fracassat poques hores després d’haver entrat en vigor.»

«Un grup de representants ja ha anunciat la seva voluntat de no votar Clinton»

Què ho fa que la gent normal i corrent vol fer les coses i els importants tenen voluntat de fer-les? Igual com hem fet abans, restaurem-hi el verb i veurem com el possessiu s’esbandeix tot sol: «Un grup de representants ja ha anunciat que no volia votar Clinton.»

«Per això, en les societats occidentals s’observa una tendència persistent a presentar el conflicte en la seva versió més simplificada»

Aquesta fórmula «en + possessiu + nom» és un esguerro ben gros, una construcció totalment forçada i artificiosa. Només cal que endrecem els elements de la frase i el possessiu desapareixerà: «Per això, en les societats occidentals s’observa una tendència persistent a presentar la versió més simplificada del conflicte.»

Heus ací dos casos semblants:

«Podem imaginar-nos la fi del sistema polític espanyol en el seu conjunt»

«Podem imaginar-nos la fi del conjunt del sistema polític espanyol.»

«Un text impecable en la seva argumentació»

«Un text d’argumentació impecable».

«Hem fet aquestes preguntes a dos experts en comunicació, que divergeixen molt en les seves anàlisis»

En aquest cas, la solució més natural demana una cirurgia més precisa. Hi hem de fer canvis de categoria gramatical perquè la idea de divergir depengui del nom, tal com aconsella la lògica: «Hem fet aquestes preguntes a dos experts en comunicació, que en fan anàlisis molt divergents». (Observeu com, sempre que és possible, es fa present el pronom en, element essencial de la –bona– sintaxi catalana.)

«Les JERC consideren que si els joves de setze anys poguessin votar augmentaria la seva implicació en la política»

Avui es fa un abús de verbs com ara augmentar (i, encara pitjor, incrementar). Si pensem que en lloc d’augmentar hi ha de sortir més, la frase rodolarà tota sola i el possessiu volarà: «Les JERC consideren que si els joves de setze anys poguessin votar s’implicarien més en la política.»

«Quina és la vostra opinió sobre aquests fets?»

Una pregunta tan freqüent com allunyada del català de tota la vida. Això és, simplement, «Què en penseu, d’aquests fets?»

«Tots ells han estat hospitalitzats, però no ha transcendit la gravetat de les seves ferides»

La gent que parla com sempre parlàvem diu que les coses se saben, o es fan saber, o es fan públiques. Però avui dia tot transcendeix. Com sol passar, el plàstic arrossega plàstic. Per això, la frase –transcendent– se serveix d’un possessiu i d’un reforç sobrer per al pronom tots. Fem-hi dissabte?: «Tots han estat hospitalitzats, però no se sap si tenen ferides greus.»

Amics: quan ensopegueu amb un possessiu, doncs, assegureu-vos que sigui imprescindible i penseu bé si us sembla natural. Si és plàstic, cap al reciclatge!