Són verbs sinònims però amb matisos diferents.
L'Alcover-Moll
ens diu que rascar és gratar sobretot per desprendre alguna cosa i que gratar és fregar amb les ungles. Potser també podríem dir que gratar és rascar amb les ungles.
Hem de dir rascar quan es tracta d'una paret abans de pintar-la per treure-li la pintura vella.
Una paret no la podem pas gratar. També cal dir rascar quan hem tingut una rascada amb el cotxe. No podem pas dir que ens han gratat el cotxe. Cal dir que ens l'han rascat o que ens hi han fet una rascada.
Solem dir gratar quan es tracta del cap, l'esquena o qualsevol part del cos que ens piqui. També en sentit figurat diem "gratar-se la butxaca" quan es busquen diners. Es deu suposar que ens hi fem amb les ungles.
Amb aquest sentit també tenim el verb escarbotar: "Gratar una cosa separant-ne la part més superficial". Usualment només ho fem servir quan es tracta d'un gra o d'una crosta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.