B

— B —

baixar / abaixar
És un estrangerisme l’ús de baixar en comptes de abaixar, amb el significat de "fer que una
cosa baixi": Si fa massa sol abaixa la persiana (no pas *baixa la persiana). El supermercat
ha abaixat els preus (no pas *ha baixat els preus). 

* baixar dels núvols

Avui no n'endevines cap, sembla que véns de l’hort (o que estàs als núvols, a la lluna, a llimbs; no pas que baixes dels núvols).

* baixar mogudes, les aigües

Solucions millors: En el món del hoquei hi ha malestar (o mala maror, mar de fons; van mal dades; no pas que baixen mogudes, les aigües).

* baixmedieval

Sembla un calc del castellà bajomedieval. Solucions millors: de la baixa edat mitjana. Ex.: Estil artístic de la baixa edat mitjana. Regnat de la baixa edat mitjana.

balanç
Aquest mot no és apropiat si parlem de morts o ferits; en aquest cas, cal fer servir resultat o bé expressions com ara a resultes de, arran de...: El resultat de l’atemptat és de quatre
ferits. De resultes de l’accident, hi ha agut un ferit. Arran de l’atracament, tres persones
van prendre mal. 
balança -> *balança del poder
Equilibri de poder, igualtat de forces. 

* ball de

Aquest any ja hi ha hagut una bona escombrada d'entrenadors a la lliga (o molts canvis, una neteja, molt de moviment, un capgirell, un tripijoc, una substitució, un vaivé -Val-; no un ball de).
Les xifres encara són molt incompletes i hem d'esperar a dir quin partit ha guanyat (o insegures, dubtoses; no hi ha un ball de xifres).
En aquesta definició hi ha un embolic que no té cap sentit (o un garbuix, un embull, un tripijoc, un merder, una complicació; no hi ha un ball de paraules que).

nota: 'Ball' no té sentit figurat.

* ballar amb la més lletja

Sempre ens toca el rebre (o la feina pitjor, passar-les putes, passar-la negra; no ballar amb la més lletja).
Còrsega ho tindrà molt malament perquè juga contra la selecció amfitriona (o se’n veurà un bull).
Ens ha tornat a tocar la rifa! -irònicament- (o hem tingut mala sort, estem de pega; no ja tornem a ballar amb la més lletja). 

* barallar-se amb

L'àvia cuinava les llenties (o tenia feina amb, treballava amb; no es barallava amb les llenties).

Estic treballant amb l'expressió 'tenir el cul llogat' (o estic mirant el significat de, estic pugnant per saber què vol dir; no m'estic barallant amb).

* barallar una possibilitat

L'Anicet parla de la possibilitat d’enregistrar-lo a Nashville (o pensa, estudia; no pas baralla la possibilitat de).
A i B són les dues hipòtesis amb què es treballa (o que s’han previst, que es discuteixen.

barracó
Castellanisme admès per l’IEC. Barraca, edifici prefabricat i provisional. 

* barrejar una hipòtesi (o: barallar una hipòtesi)

Tot i que se suposa que... (o tot i que es diu que, tot i que es pensa que, tot i que hi ha la teoria que, tot i que s'especula que; no tot i que la hipòtesi que es barreja és, que es baralla)

* barri xino

Visita a la zona dels prostíbuls (o al barri dels bordells, al barri de les cases de barrets; no al barri xino)

base -> * en base a
Basant-se en, d’acord amb, segons… 

* batre palmes

L'alemanya pica de mans amb el gitano català (o segueix el ritme amb les mans, aplaudeix, fa mambelletes -a Mall-; no bat palmes al..., fa palmes). 

* bavejar de gust

Resten agraïts davant les quatre engrunes que... (o es mostren submisos, estan complaguts, els cau la bava; no bavegen de gust)

* benevolent
Benèvol, benvolent. 
bestial
Molt gran, extraordinari, immens, fenomenal, formidable, magnífic, excel·lent, enorme,
desmesurat: L’any 2000 va fer una nevada enorme (no pas *una nevada bestial). 
bicoca
Admès per l’IEC. Ganga, moma, bona oportunitat, ocasió, bona ocasió, sort: L’ordinador,
comprat a aquest preu, és una oportunitat.
 * bírria
Desastre, nyap, esguerro, fracàs, bunyol, merda: Aquesta pel·lícula espanyola és un nyap
(no pas *una bírria). 
bo bona -> * fer-la bona
Fer-la blava, fer-la grossa, fer-la com un cove. 
bo bona -> * lliurar-se d'una bona
Deslliurar-se'n d'una de bona. 
* bocata
Entrepà, sandvitx. 
bolcar
Castellanisme admès pel DIEC. Malbaratar, lliurar-se, donar de tot, abocar-se, dedicar-se completament, no estalviar gens.

* bombejar
Els líquids es bomben, no es *bombegen. 
* bronca
Reny, escridassada, reprensió, pet de crits, esbroncada, esbronc: El mestre em va fúmer
un pet de crits. 
bulto -> * fer bulto
Fer bot: Fa més bot la càrrega que el camió (no pas *fa més bulto...) 
buscar
Castellanisme històric que no ha de substituir el mot català cercar. 
* bulo
Badomies, mentida, invenció, romanç, història, faula: Això és una invenció. Eren faules
que fien circular a través d’Internet. 
* bursàtil
Borsari: La fallida borsària de 1929 (no pas *la fallida bursàtil)