La paraula atur és la substantivació d'aturar, obsessionats com estem a imitar l'espanyol, que sol fer servir substantius molt més sovint que nosaltres. Quan es va voler trobar un terme català per als desocupats, els qui no tenen feina, tothom deia "paro" i es va haver d'inventar aquest "atur". Un altre calc de l'espanyol, de fet. Nosaltres defensem i farem servir sempre desocupació, enfront d'aquesta bestiesa d'atur.
Mireu que en diu en Joan Tudela: Article publicat al diari Avui el 16 de març del 1987 pel periodista Joan Tudela i reproduït en el seu bloc l'any 2008.
No val a badar. Si la peixatera, que és catalana de tota la vida, un cop embolicats els escamarlans, demana al parroquià de llengua pura si vol algo més, ja ha begut oli: el caçador d'incorreccions la declararà culpable de complicitat amb la castellanització. Si el farmacèutic, que és un bon jan, una mica catalanista i tot, després de servir les aspirines, pregunta al client de verinosa llengua si vol quelcom més, ja està llest: el caçador d'hipercorreccions l'acusarà de promoure una llengua encarcarada. El que no està bé en català és preguntar-se cada dos per tres si és correcte o és hipercorrecte; el que és bo és un català genuí i alhora natural. Però si prediques això ningú no et fa gaire cas. Així és que he decidit de fer-me croat, jo també. Emprenc des d'ara una croada -ferotge, és clar- contra l'atur. N'hem de dir desocupació, del fet de no tenir feina. Ningú no gosarà dir-me que sona malament perquè és com es diu en italià, que és la llengua més musical del món: disoccupazione i occupazione. Tota croada ha de citar la bíblia del Mestre, i jo no me'n vull estar. El diccionari Fabra diu: desocupació: manca d'ocupació; ocupació: allò en què hom està ocupat, especialment treball. Atur ni hi figura. I un aturat és el qui no té empenta, de manera que dir aturats als desocupats és insultar-los. Des d'ara, pobre del qui enxampi dient o escrivint atur! Penso discursejar-lo sense contemplacions, i sense la limitació d'aquest tros de paper que no em permet d'estendre'm en adjectius desqualificadors. El qui avisa no és traïdor. Han passat més de vint anys i és ben clar que la meva croada contra l'atur ha fracassat. Fins i tot el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ha legalitzat l'atur, tot i que sense il·legalitzar la desocupació. Tenia raó, jo, però una cosa és tenir raó i una altra és que et facin cas, oi?
Mireu que en diu en Joan Tudela: Article publicat al diari Avui el 16 de març del 1987 pel periodista Joan Tudela i reproduït en el seu bloc l'any 2008.
No val a badar. Si la peixatera, que és catalana de tota la vida, un cop embolicats els escamarlans, demana al parroquià de llengua pura si vol algo més, ja ha begut oli: el caçador d'incorreccions la declararà culpable de complicitat amb la castellanització. Si el farmacèutic, que és un bon jan, una mica catalanista i tot, després de servir les aspirines, pregunta al client de verinosa llengua si vol quelcom més, ja està llest: el caçador d'hipercorreccions l'acusarà de promoure una llengua encarcarada. El que no està bé en català és preguntar-se cada dos per tres si és correcte o és hipercorrecte; el que és bo és un català genuí i alhora natural. Però si prediques això ningú no et fa gaire cas. Així és que he decidit de fer-me croat, jo també. Emprenc des d'ara una croada -ferotge, és clar- contra l'atur. N'hem de dir desocupació, del fet de no tenir feina. Ningú no gosarà dir-me que sona malament perquè és com es diu en italià, que és la llengua més musical del món: disoccupazione i occupazione. Tota croada ha de citar la bíblia del Mestre, i jo no me'n vull estar. El diccionari Fabra diu: desocupació: manca d'ocupació; ocupació: allò en què hom està ocupat, especialment treball. Atur ni hi figura. I un aturat és el qui no té empenta, de manera que dir aturats als desocupats és insultar-los. Des d'ara, pobre del qui enxampi dient o escrivint atur! Penso discursejar-lo sense contemplacions, i sense la limitació d'aquest tros de paper que no em permet d'estendre'm en adjectius desqualificadors. El qui avisa no és traïdor. Han passat més de vint anys i és ben clar que la meva croada contra l'atur ha fracassat. Fins i tot el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ha legalitzat l'atur, tot i que sense il·legalitzar la desocupació. Tenia raó, jo, però una cosa és tenir raó i una altra és que et facin cas, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.