L'indicatiu i l'imperatiu

Alguns verbs catalans tenen una mancança molt important que no tenen els castellans. Els falten formes diferenciades de l'indicatiu i de l'imperatiu de la primera i segona persones del plural. Hi posarem uns exemples:
En singular ja hi ha dues formes. Mirem com ho diem, en present i en imperatiu:
   Segona persona: "Fas el problema" i "Fes el problema".
   Tercera persona": Fa el problema" i "Faci el problema".

Però el plural només té una forma. Hi hem posat la traducció al castellà al costat, en vermell, per compara-ho:

   Primera persona:
"Fem el problema" "Hacemos el problema." i "Fem ('facem') el problema" "Hagamos el problema.".

   Segona persona:
"Feu el problema" "Haceis el problema" i "Feu el problema". "Haced el problema".

---

   Exemples de verbs que diferencien l'indicatiu de l'imperatiu de la primera i segona persona del plural.

	Verb	Indicatiu	Imperatiu
	Ésser	som i sou	siguem i sigueu
	Aprendre	aprenem i apreneu	aprenguem i aprengueu
	Beure	bevem i beveu	beguem i begueu
	Conèixer	coneixem i coneixeu	coneguem i conegueu

   Exemples de verbs que no diferencien l'indicatiu de l'imperatiu de la primera i segona persona del plural.

	Verb	Indicatiu	Imperatiu
	Cantar	cantem i canteu	cantem i canteu
	Mirar	mirem i mireu	mirem i mireu
	Estudiar	estudiem i estudieu	estudiem i estudieu
	Marxar	marxem i marxeu	marxem i marxeu

   Exemples de verbs que diferencien l'indicatiu de l'imperatiu de la primera persona del plural i no la segona.

	Verb	Indicatiu	Imperatiu
	Caure	caiem i caieu	caiguem i caieu	No es podria dir "caiguem" i "caigueu"?
	Aprendre	aprenem i apreneu	aprenguem i apreneu	No es podria dir "aprenguem" i "aprengueu"?
	Fondre	fonem i foneu	fonguem i foneu	No es podria dir "fonguem" i "fongueu"?
	Aparèixer	apareixem i apareixeu	apareguem i apareixeu	No es podria dir "apareguem" i "aparegueu"?

Aquestes formes verbals han estat tretes de: Xurigera, Joan Baptista, Els verbs catalans conjugats. 24a edició. Ed. Claret 1990.

---

   A la lletra del Virolai hi ha una frase que diu: "Il·lumineu la catalana terra". Si interpretem l'il·lumineu com a indicatiu, és que estem dient que la Mare de Déu il·lumina la catalana terra, si ho interpretem com a imperatiu volem dir que li demanem que la il·lumini.
   L'original de Mn. Cinto, però, deia "il·luminau la catalana terra". És que la forma "il·lumineu" era l'indicatiu que expressava un fet, i la forma "il·luminau" era l'imperatiu que expressava una súplica?
   Això mateix passava amb "canteu" i "cantau", "mireu" i mirau" etc? Potser és que hem perdut tots aquests imperatius?