Un bloc per a ajudar a parlar i escriure bé la nostra llengua, per a tenir un bon català. Així farem que algun dia el català sigui una llengua prestigiosa i la sola llengua de tots els catalans, la llengua que ens unirà i que ha de ser el pal de paller al voltant del qual bastirem la nació catalana.
Precisar i necessitar
El DIEC ho defineix molt bé.
Si parlem d'una magnitud, la precisió són els decimals amb què s'expressa el seu valor.
Si un cartell d'una botiga diu: "Es precisa una dependenta" semblarà que vol dir que ja en tenen una però que no saben ben bé com és i ara l'estan mirant bé perquè els quedi ben precisa.
Ja veiem que hem de dir: "Es necessita una dependenta". I, encara més català: "Ens cal una dependenta"
Anàlogament farem amb l'adjectiu "precís". No podem pas dir, per exemple, "És precís que portis el DNI", sinó que direm, "És necessari que portis el DNI", o més català, "Cal que portis el DNI" o "Et cal portar el DNI".
Pompeu Fabra ens dóna la raó perquè només diu que precisar és: "determinar amb precisió" i no li dóna el sentit de necessitar o ser convenient.

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Temps compostos: concordança del participi
Per exemple, parlant de llibres, podem dir: "Aquests ja els he llegits" o parlant de sabates, dir "Les d'hivern ja me les he comprades". En aquest segon, concorda en gènere i nombre.
Saps si ha vingut la Maria? Sí, l'he vista al pati.
En contextos en què el temps compost va seguit d’un infinitiu, també es fa la concordança si el
pronom s’anteposa al conjunt verbal, amb independència que el pronom ho pugui ser del verb
en infinitiu: No l’ha deguda conèixer, No les hem pogudes agafar, No les hem volgudes castigar.
També podem fer servir l'auxiliar "ser". Exemples : "Sóc vist els teus fills" o "Els sóc vistos" o "Els som vist" o "Nosaltres els soms vistos". Ara això ja no es sent gaire- Potser ja és com un arcaisme. La meva àvia, però, ho deia.

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Olorar i fer olor
Les flors no oloren, com en castellà sinó que, en català fan olor. Els qui olorem som nosaltres, no pas les flors.
Mirem el verb "olorar" a l'Alcover-Moll
Les coses que en català fan pudor, en castellà huelen mal.
Nosaltres, si diem olor, volem dir que és bona, si diem pudor, és que és dolenta.
Mirem el substantiu "olor" a l'Alcover-Moll
Així direm: "olor de roses" i "pudor de fum". Mai no hem de dir "olor a" sinó "olor de o "pudor de".
També podem fer servir "flaire" i "flairar". Així, podem dir:
"Es sent una flaire de sofregit!" o bé, "Si flaires bé t'adonaràs que això és passat (s'ha fet malbé)".
En anglès i en castellà, oloren ells i oloren les flors.
To smell (transitive): to detect the scent or odor of by means of the nose and the olfactory nerves. "We smell".
To smell (intransitive): to have or emit a scent or odor. "Flowers smell".
Algunes vegades fem servir el verb "pudir". L'Alcover-Moll diu que ve del llatí "putere" [pútere] = fer pudor. Així encara a vegades diem: "Li put l'alè" o "Això put a cremat o a podrit" que s'assemblaria al castellâ "huele a..." encara que aquí només per la pudor i mai per l'olor. La manera, però, que ho solem dir és: "Això fa pudor de cremat o de podrit". Si és molt forta diem: "Fa una pudor que empesta".

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Fer
- Moltes vegades es correspon amb el verb castellà "dar". Per exemple:
"Fer una volta o un volt o un tomb o una passejada". "Fer mal de ventre". "Fer mal pensar". "Fer enraonar". "Fer un petó o una abraçada". "Fer pena". "Fer por". "Fer classe". "Fer-hi un cop d'ull" (dar una ojeada), "Fer conèixer", "Tant me fa", "Fer-ne via" (darse prisa). DIEC ac.2
"Fer un pas endavant", "Fer llàstima". Si aquestes frases les diguéssim amb el verb "donar", seria un castellanisme molt gros.
Tot sovint diem castellanismes amb el verb "importar" agafat amb el sentit de 'tenir importància' que en català cal resoldre-ho amb el verb "fer". Així:
"No m'importa que plogui" ha de ser: "No em fa res que plogui",
"No importa que plogui" és "No hi fa res que plogui" o "Tant és que plogui".
"Què importa que plogui" és "Què hi fa que plogui" o, com abans "Tant és que plogui".
Altres vegades coincidim amb el castellà "hacer". Per exemple: "Fer el ximple". "Fer servir". "Fer-ne col·lecció". "Fer bonic o fer lleig". "Fer bona o mala cara". "Fer bo" és "Fer un bon dia". "Fer mal temps", "Fer de pare o mare". "Fer un esternut". "Fa una setmana".
N'hi ha que no tenen cap relació amb el castellà: "Fer una rialla o un somriure". "Fer goig". "Fer bo". "Fer nosa". "Fer bondat". "Fer pena". "Fer mals averanys". "Fer broma" (aquí bromejar seria castellà). "Fer mal d'ulls". "Fer el ximple". "Fer cuinetes". "Fer petar la xerrada". "Fer mals averanys" (presagis), , "Fer servei", "Fer una rialla o un somriure", "Fer-se fosc" i "fer-se clar".
Mirem aquestes frases: "Aquella cançó o aquella dita feia així" i llavors cantem la cançó o diem la dita. Com feia aquella poesia? Volent dir com anava, què deia.
Moltes vegades el verb fer va seguit d'un infinitiu: "Fer ploure", "Fer venir ganes de ...", "Fer passar la gana o la set", "Fer marxar", "Fer treballar o estudiar", "Fer veure" (fingir), "Fer-se estimar o odiar".
"Fer el dinar o el sopar", vol dir cuinar-lo. No hem de dir mai "preparar" si no és que ja el tinguéssim fet i que ara el poséssim a punt.
En comptes del verb "utilitzar" hauríem de fer servir l'expressió "fer servir" que és la manera catalana de dir.
Mirem aquest recull de frases tan típicament catalanes i observem que no és gens fàcil traduir-les al castellà:
- 1. "Ells s'ho han fet" o "Això t`ho fas tu" volen dir que ells s'ho inventen o tu t'ho inventes.
- 2. "Fa de mal dir". No es pot assegurar, en dubto.
- 3. "Me n'he fet tant". N'he pagat tants diners. "Quant te n'has fet d'aquesta fruita?". Quant n'has pagat?
- 4. "Fer mala cara"."Tot el dia fa morros". Està malhumorat. "Fa mala cara". "Fer cara de..."
- 5. "Fer servir". "Algú ha fet servir aquest got". Algú hi ha begut.
- 6. "Fer malves". "D'aquí a uns anys tots farem malves". Vol dir que serem morts.
- 7. "Fer catúfols". "L'avi fa catúfols". Fa coses pròpies d'un cervell envellit.
- 8. "Fer el ronso". "No facis el ronso". Fer el ronso és obrar amb desgana.
- 9. "Fer-se vell". "L'avi ja s'ha fet vell". Ja té anys.
- 10. "Feia de mosso", "Fa de mestre". Indica ocupació o exercici d'una professió.
- 11. "L'han fet president". L'han elegit o nomenat.
- 12. "Fer amics". Ha fet molts amics".
- 13. "L'ha feta bona". Ha fet alguna cosa inconvenient.
- 14. "Tal faràs tal trobaràs". Semblant a "Tu t'ho has buscat".
- 15. "Fer de les seves". "Aquell sempre fa de les seves". Fa coses que no hauria de fer o que no ens agraden.
- 16. "Fet i fet no valia la pena". "Ben mirat no valia la pena".
- 17. "Si fa o no fa érem els mateixos". Aproximadament érem els mateixos.
- 18. "Pel que fa a la salut, no hem pas de patir". En quant a la salut.
- 19. "Qui no fa quan pot no fa quan vol".
- 20. "Fer-se a la mar o a la vela".
- 21. "Fer mal paper". No ser gaire amable.
- 22. "Fer-se el savi".
- 23. "Fer el boig". "Fer el pallasso".
- 24. "Fer mal". "El pebrot em fa mal d'estomac".
- 25. "Com fa aquella cançó?" Volem saber-ne la lletra o la música.
- 26. "Quant fan dos i dos?.
- 27. "Fer costat". "Els seus amics sempre li han fet costat" L'han ajudat, no l'han deixat sol".
- 28. "Fer fer alguna cosa: fer enraonar, fer llegir, fer caminar...
- 29. "Fer-ne". També indica la quantitat. "Me n'ha fet 2 pessetes" vol dir que n'hi ha venut una quantitat que valia dues pessetes.
- 30. "Fes-me'n mitja lliura" Ven-me'n mitja lliura. (1 lliura = 400 grams = 12 unces. 3 unces = 100 g).
- 31. "Fer matinada" Aixecar-se tard al dematí. "Fer migdiada" Dormir havent dinat.
- 32. "Fer un son, un cluc, un cop de cap, una capcinada, una becaina" DIEC .
Fer una dormida petita. Aclucar els ulls una estona.
- 35. "Què fas aquí?" Ho fem servir quan veiem que algú està fent alguna cosa i volem saber què és o que ens en expliqui més del que veiem que fa.
- 36. "Què hi fas aquí?" Ho diem quan ens trobem algun conegut en un lloc que ens sembla estrany que hi sigui,
- 37. "Tu no n'has de fer res d'això." Ens contestem, si no ens ho vol dir.
- 38. "Tant me fa" "Tant se me'n dóna" Diem si no hi tenim interès en allò que ha passat o a saber-ho.
- 39. "Aquell s'hi fa de debò" S'hi esforça, s'hi mira.
- 40. "Fa 3 unces". És el pes de 200 grams.
- 41. "Fa de mal dir" No gosem afirmar-ho.
- 42. "Anem fent" No hi ha novetats, fem com sempre.
- 43. "Fer el cas". "Això no fa el cas" És un altre tema.
- 44. "Li feia que no amb el cap" Li deia que no.
- 45. "Fer el senyal de la creu o el nom del Pare". És senyar-se.
- 46. "Fer-ne un gra massa". Fer-ne més del que calia. Exagerar. Sobrepassar.
- 47. "Fer de ventre, fer el riu". Fer les necessitats.
- 48. "No hi ha res a fer". No ens en sortim.
- 49. "És fet i pastat que el seu pare". S'hi assembla molt, el retira.
- 50. "Un vestit fet a mida"
- 51. "Un noi molt fet o una noia molt feta". Que ja són grans, ja han crescut.
- 52. "Fer camí". "Ara cal fer camí fins a dalt de la muntanya". Cal caminar.
- 53. "Fer-ne alguna de grossa" o "Aquell sí que l'ha feta grossa". Ha fet un malfet.
- 54. "Eren molt amics però ara no es fan gens". No s'enraonen.
- 55. "Ja he fet tot el bacallà a trossos". Ja l'he tallat.
- 56. "Amb aquell negoci hi van fer molts diners". Hi varen guanyar molt.
- 57. "Fem-ne via que es fa tard". Afanyem-nos que és tard.
- 58. "No cal que et disculpis, li va fer ell". Ell li va dir.
- 59. "No et facis l'orni". No et facis el desentès.
- 60. "Què hi farem si no ens ho vol dir". No ens hi amoïnem.
- 61. "Fer tornar boig". "Em fa tornar boig". Seria castellà dir "Em torna boig". (Me vuelve loco).
- 62. "Fer aigües". "Aquella empresa ja fa aigües". Comença a anar malament.
- 63. "Fer anar dret". "El pare els fa anar molt drets". Els fa creure.
- 64. "Fer bo". "Fer bon temps".
- 65. "Fer bondat". Vol dir ser obedient, complidor.
- 66. "Fer dentetes". Fer venir enveja.
- 67. "Fer fàstic". "Aquests polítics corruptes fan fàstic".
- 68. "Fer creu i ratlla". Donar per acabada una cosa.
- 69. "Fer curt". "Hem fet curt d'arròs". No n'hem fet prou.
- 70. "Fer de bon esperar". "Un bon dinar fa de bon esperar".
- 71. "Fer de cos o fer de ventre". Anar de ventre.
- 72. "Fer el fet". Tenir-ne prou. "Jo amb aquests diners ja faig el fet".
- 73. "Fer un pas endavant".
- 74. "Fer escudella". "Això ja fa escudella. Ja n'hi ha un tip.
- 75. "Fer mans i mànigues". Fer tots els possibles.
- 76. "Fer un pensament". "Cal fer un pensament". Cal prendre una decisió.
Fer net". "Avui hem fet net". Ho hem acabat tot.
- 78. "Fer una queixalada". "Després farem una queixalada". Menjarem alguna cosa.
- 79. "Fer malfet". "Has fet malfet de dir-li". No li havies d'haver dit.
- 80. "Fer la guitza, fer la punyeta". DIEC
- 81. "Fer el joc" és fer veure que hi vas a favor.
- 82. "Fer llengots". Treure la llengua per fer burla.
- 83. "Fer l'ullet". Aclucar un ull per indicar connivència.
- 84. "Fer pinya". Tenir una bona entesa entre amics o familiars per tal d'aconseguir un fi.
- 85. "Fer-se el maco, l'interessant o el desmenjat... Mostrar-se així.
- 86. "Fer llengots". Treure la llengua per fer burla o escarni.
- 87. "Fer saber". Fer saber una cosa vol dir comunicar.
L'agutzil del poble començava la "crida" després de fer un bon toc de trompeta dient: "Es fa saber que...". Llavors llegia el bàndol de l'alcalde o la notícia que fos.
- 88. "Fer de bon esperar". "Un bon dinar fa de bon esperar".
- 89. "Fer-ne un gra massa". No s'ha de dir: "T'has passat" sinó "N'has fet un gra massa" o "L'has feta" grossa".
- 90. "Fer malícia". No s'ha de dir: "Em dóna ràbia" sinó "Em fa ràbia o malícia".
- 91. "Fer cau i net". Acabar-s'ho tot. També "fer net".
- 92. "Fer nones i fer metes". Tot això ho fan els nens petits.
- 93. "Fer nosa". Fan nosa les coses que no ens deixen fer còmodament allò que volem fer.
- 94. "Fer costat". Ajudar. "La seva família sempre li ha fet costat". DIEC ac 7
- 95. "Fer-la petar" és fer conversa. "Havent sopat sempre la feien petar una estona"
- 96. "Fer por". Espantar o fer témer..
- 96. "Fer basarda". Fer molta por.
- 97. "Fer mullader". Produir comentaris desavinents. També es diu "fer merder".
- 98. "Fer la llesca" és "fer la punyeta". DIEC ac 2
- 99. "Fer estrany" és trobar estrany. "Ja em va fer estrany que no en volgués dir res".
- 100. "Tant me fa". "Tant me fa si no m'ho vols dir".
- 101. "Fer el joc
- 102. En Joan, que surt a comprar el diari, i la dona li diu: "Per un mateix fer podries portar el pa".
- 103. "Pel que fa". En referència a. "Pel que fa als diners no s'ha pas de preocupar. Ja la cuiden bé".
- 104. "Quants anys li fas?" Quants anys et sembla que té?
- 105. "Fer-s'hi veure". Presumir-ne.
- 106. "Fer-se endavant". Moure's endavant.
- 107. "Fer-s'hi de debò". "Fer-s'hi amb les dents". Posar-hi interès
- 108. "Fer el ronso". "Fer-se esperar.".
- 109. "No n'has de fer res". "No et posis allà on no et demanen".
- 110. "Tant li fa". "Tant és". Hi traiem importància.
- 111. "Si no li fa res..." Ho fem servir per demanar permís per fer alguna cosa que pot molestar.
- 112. "Fer servei" Ésser útil.
- 113. "Fer anys". "El noi avui fa deu anys". "Fa deu anys que va néixer".
- 114. "Dos i dos fan quatre". Resultat d'una operació.
- 115. "Fer el boig, fer el ximple".
- 116. "Fer bon temps, fer bo". "Fer mal temps". "Fer calor, fer fred".
- 117. "Fer-la bona", "Fer-la grossa". "Ara sí que l'hem feta bona o grossa". Té sentit negatiu.
- 119. "Fer-ne cas", "Li he dit però no me n'ha fet cas".
- 120. "Fer el cas", "Això no fa el cas", "No es tracta d'això" o "Això no va per aquí".
- 121. "Fer el longuis" és "fer el desentès". DIEC
- 122. "Fer el desentès" d'alguna cosa és fer veure que no en saps res.
- 123. "Fer l'orni" també és fer veure que tu no saps de què va la cosa. Es desconeix l'origen de la paraula "orni". DIEC
- 124. "Fer patxoca" és fer goig, tenir bon aspecte.
- 125. "Fer goig" de veure. "Aquella senyora és gran però sempre fa goig".
- 126. "Fer fer alguna cosa", "Fer pagar la festa", "Li fa fer la feina de casa".
- 127. "Fer passar la son, la gana, els nervis".
- 128. "Fer veure" és fingir. "Feia veure que no en sabia ben res".
- 129. "Fer l'orni" és: DIEC
- 130. "Fer el desentès" com qui no en sap res.
- 131. "Fer un capmàs" és avenir-se a fer un bon preu d'un conjunt de coses diferents. DIEC
- 131. "Fer que no amb el cap". Moure el cap a dreta i esquerra per indicar una negació.
- 132. "Fer-se'n un tip". Es va fer un tip de treballar, va treballar molt.
- 133. "Fer el longuis". És fer el desentès. DIEC
- 134. "Fer la punyeta" és "empipar".
- 135. "Fer-ne via". Anar lleuger. Fer-ho de pressa.
- 136. "Fer escudella". Es diu "Això ja fa escudella" quan d'una cosa ja se n'ha parlat massa o que ja dura massa.
- 137. "Cada terra fa sa guerra" Vol dir que a cada lloc tenen la seva manera de fer.
- 138. "Fer volar coloms". Mostrar il·lusions o esperances de coses poc probables .
- 139. "Fer uns ulls com unes taronges" és "posar cara d'admiració o de sorpresa".
- 140. "Ves a fer punyetes" es diu per engegar algú a passeig. DIEC
- 141. "Fer la guitza" posar entrebancs, empipar. DIEC
- 142. "Fer costat" ajudar. DIEC ac. 7,2
- 143. "Fer un son, un cluc, una becaina".
- 144. "Fer els ulls grossos". Fer veure que no ho veus. Dissimular un malfet d'una altra persona.
- 145. "Fer malbé" una cosa és espatllar-la. El menjar es posa a la nevera perquè no es faci malbé.
- 146. "Fer cau i net". Endur-s'ho tot, no deixar-hi ben res. DIEC ac. 2
- 147. "Fer olor o pudor".
- 148. "Fer-se passar per". Fingir.
- 149. "Fer la impressió". "Fer bona o mala impressió". "Em fa la impressió" vol dir "em sembla".
- 150. "Fer bullir l'olla" Guanyar prou per anar fent.
- 151. "Anar fent vol dir que tot continua igual, sense millorar ni empitjorar.
- 152. "Fer cap" vol dir anar a parar, anar a viure.
- 153. "Fer dissabte" vol dir fer la neteja habitual de la casa.
- 154. "Fer cara de tres déus" és fer cara molt seriosa, d'enfadat.
- 155. "Fer dentetes" és fer venir enveja.
- 156. "Fer el préssec" és quedar en evidència que t'han enredat.
- 157. "Fer el salt" és enganyar la parella.
- 158. "Fer figa" vol dir no aguantar més.
- 159. "Fer foc nou" és canviar les coses o les persones perquè tot vagi més bé.
- 160. "Fer forat" aconseguir que tinguin en compte el que has dit o fet.
- 161. "Fer goig". "Aquella noia sempre fa goig. Va ben arreglada".
- 162. "Fer-se'n un tip". "Per tenir bones notes t'has de fer un bon tip d'estudiar".
- 163. "Fer fer". "Li varen fer fer el que varen voler". "Li van fer fer testament a favor seu".
- 164. "Fer carica". Mireu el DCVB. "Fer cara de merda d'oca". És fer cara de no trobar-se bé, fer cara groga.
- 165. "Fer campana". No anar a col·legi o a la feina. DIEC ac. 2
- 166. "Fer la puta i la Ramoneta". Fer veure allò que no és.
- 167. "Fer memòria". Fer recordar una cosa.
- 168. "Fer net". Acabar-s'ho tot. Deixar-ho net.
- 169. "Fer pam i pipa".
- 170. "Fer peça". Una cosa et fa peça quan t'interessa o t'agrada i te la quedaries.
- 171. "Fer tard". Arribar tard. No ser-hi a temps.
- 172. "Fer punta al llapis". No s'ha de dir: "treure punta" seria el castellà "sacar punta".
- 173. "Fer ràbia". Diem: "Em fa ràbia o em fa malícia". Seria un castellanisme dir: "Em dóna ràbia".
- 174. "Fer vergonya". "Em fa vergonya" anar amb aquesta camisa tan vella". "Donar vergonya" és castellà.
- 175. "Tan me fa" o "tan se me'n dóna". No s'ha de dir: "Em dóna igual" que és el "Me da igual" castellà.
- 176. "Fer un bisbe". Dues persones es diu que "han fet un bisbe" quan els surt la mateixa paraula, alhora.
- 177. "Fer més hores que un rellotge". Treballar moltes hores al dia.
- 178. "Fes-li un nus a la cua" diem quan veiem que en alguna cosa ja no ens en sortirem.
- 179. "Fer volar coloms" és pensar sense fonament en grans coses que hi haurà en un futur.
- 180. "Fer-se amb l'altre gent" és tenir-hi bons tractes o bona amistat.
- 181. "Fer un pet com una gla" vol dir acabar de mala manera.
- 182. "Fer més por que una pedregada". Et tems que una cosa dolenta et vingui de sobte.
- 183. "Fer malbé". espatllar; deteriorar fins a deixar inservible o gairebé destruït.(Alcover-Moll). DIEC
- 184. "Fer mans i mànigues". Fer tot el que és possible per aconseguir una cosa.
- 185. "Fer-se'n càrrec". és tenir-ne cura, preocupar-se'n. També vol dir "comprendre-ho, acceptar-ho". DIEC ac. 2,6
- 186. "No hi ha res a fer", diem quan una cosa no ens surt bé o quan una persona no vol cedir.
- 187. "Fer que sí o que no amb el cap".
- 188. "Fer caritat" és donar almoina a un pobre.
- 189. "Fer més por que goig" vol dir que no te'n refies. Tems que no te la faci.
- 190. "Fer donació" d'alguna cosa.
- 191. "Fer peu". Si quan et banyes al mar o al riu fas peu, vol dir que l'aigua no et cobreix.
- 192. "Fer peuet". L'Alcover-Moll ens diu: "trepitjar lleugerament el peu d'algú per advertir-lo, fer-li un senyal".
- 193. "Fer caca, pipí". "Fer el riu, fer les necessitats.
- 194. "Fer de mal dir". Per exemple: "Això fa de mal dir". No n'estem gaire segurs.
- 195. "Fer forat". Una cosa que s'ha dit "fa forat" quan es té molt en compte.
- 196. "Fer de flequer, de mestre, de pare". És ens indica l'ofici o l'ocupació.
- 197. "Fer mals averanys". Tenir mals indicis, mals presagis per l'esdevenidor. DIEC
- 198. "Fer punta al llapis". No s'ha de dir "treure punta" que seria el "sacar punta" castellà.
- 199. "Fer feredat". Fer molta por. DIEC
- 200. "Fer-se mal veure" és fer agafar antipatia.
- 201. "Fer mal d'ulls" vol dir ser desagradable a la vista.
- 202. "Fer fallida" és esgavellar-se. Una cosa fa fallida quan no surt bé. També una empresa fer suspensió de pagaments.
- 203. "Dos i dos fan quatre".
- 204. "Fer de mestre, fer de pare". Fer de sabater, de sastre, fer de qualsevol ofici.
- 205. "Fer veure". "Feia veure que no ens coneixia". Ho fingia.
- 206. "Fer nosa".
- 207. "Fer servei". Ésser útil "Fer servir" una cosa és fer-ne ús.
- 208. "Fer de mal dir". És no estar-ne gaire segur.
- 209. "Fet i fet". En realitat.
- 210. "De fet" o "Fet i fet sempre ens ho carreguem els mateixos". En la pràctica.
- 211. "Dit i fet". Així que es va decidir es va fer.
- 212. "Fer veure" que no el coneixia. Fingir.
- 213. "Fer-s'hi veure". Vol dir presumir.
- 214. Jugar a "fet i amagar". És un joc en què un nen ha de buscar els altres nens que s'han amagat. Ès jugar a la cuit".
- 215. "Fer endreça", fer ordre.
- 216. "Fer bo", fer bon temps, fer mal temps.
- 217. "Fer bonic". "Aquell quadre si que fa bonic en aquell racó".
- 218. "Fer cara de pomes agres". Fer cara trista, malhumorada.
- 219. "Fer carica" Mireu el DCVB. Fer cara malaltissa.
- 220. "Fer pujada". "Fer baixada". "Aquell camí fa molta pujada".
- 221. "Dos per tres fan sis". "Quant fan dos i dos?".
- 222. "Fent i desfent n'aprèn l'aprenent".
- 223. "Tingues paciència, li va fer ell". Li va dir.
- 224. "Fer bullir l'olla". Ganyar prou per anar tirant.
- 225. "Fer la viu viu".
- 226. "Fer veure a galet". És fer creure coses que no són veritat. DIEC
- 227. "Fer uns ulls com unes taronges". Fer cara de gran sorpresa.
- 228. "Fer sortir de polleguera". Acabar la paciència d'algú. DIEC
- 229. "Fer net". "Fer cau i net". Acabar-ho tot.
- 230. "Fer com qui no ho veu". "Fer com si no en sabessis res.
- 231. "Fer patxoca". "Fer goig. "Fer de bon veure.
- 232. "Fer les mans grosses, el nas petit, les espatlles amples". Tenir tot això d'aquestes dimensions.
- 233. "Fer endreça".
- 234. "Fer rebombori". "Fer esvalot". "Fer merder".
- 235. "Jo el feia més jove". Em pensava que era més jove.
- 236. "Es feia passar pel seu germà". Feia veure que era el seu germà.
- 237. "Fer caure la cara de vergonya". Avergonyir.
- 238. "Fer adéu" o "fer hola" amb la mà o amb el cap.
- 239. "Fer cua".
- 240. "Fer estuba". És fer calor humida. DIEC
- 241. "Fer com aquell qui res". Com si no ho sabés o no ho veiés.
- 242. "Com feia aquella cançó?" Preguntem per la tonada i per la lletra.
- 243. "Ja em va fer estrany que no digués res". Em va fer sospitar alguna cosa.

De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.