Sons que sabem fer bé i a vegades fem malament

Aquí farem un recull de diferents sons que sovint es fan malament, tot i que tothom els sap pronunciar bé.

Les paraules amb "x" que sona "gz":
      "executar", "exercici", "exemple", "exèrcit"
i d'altres de semblants, moltes vegades es diuen malament com si s'escrivissin amb "j" com en castellà, i es diu incorrectament:
      "egecutar", "egercici", "egemple" i "egèrcit".

---

o també d'altres diuen:
      "ecgecutar", "ecgercici", "ecgemple" i "ecgèrcit".
Què ens semblaria si les paraules: "examen", "exit", "òxid", "axial" les pronunciéssim "ejamen", "egid", "ogid", "agial", o bé: "ecjamen", "ecgid", "ocgid", "acgial"? Ens faria mal a les orelles. Doncs el mateix mal ens hauria de fer en sentir "egecutar", "egercici", "ejemple", etc.
Cal dir: "egzecutar", "egzercici", "egzemple", "egzèrcit", ... "

Paraules acabades en dues consonants
Mirem els exemples següents:
                   "cos i cost", "l'amor i la mort", "sor i sort", "cor i cort", "far i fart", "mar i mart"
    i també:  "tard", "just", "fort"...
Són paraules que sovint es diuen prescindint de la "d" o de la "t" finals. El bon català marca bé la consonant final. Actualment passa molt que es diu "cos" quan cal dir "cost" o es diu "la mor " per "la mort" (aquí, a més, hi ha la "o" tancada i la "o" oberta). No es pot confondre la "mort" de JC amb l'"amor" de JC, ni una monja: "sor" amb la fortuna: "sort" ni el "far" de Calella amb estar "fart" de Calella o confondre anar a "mar", que és molt a prop, amb anar a "mart", que és molt lluny, etc.