És clar que la paraula pèl és genèrica i inclou el cabell. El cabell és el pèl
del cap. Així ho diuen tots els diccionaris. En català, però, d'això
que tenim al cap, n'hem dit sempre "els cabells", així, en plural. No el
pèl, ni els pèls del cap, ni el cabell sinó "els cabells". No havíem
fet pas mai com el castellà que dels cabells (cabello) en diuen pèl (pelo). En català sempre hem distingit bé el pèl o pèls dels cabells.
L'Alcover-Moll ens diu que és un castellanisme dir-ne cabell, en singular, dels cabells i ens proposa molts exemples amb les paraules "cabells" i "pèls". Mirem el diccionari Alcover-Moll.
Pompeu Fabra ens dóna molts exemples on es veu que cal dir "cabells" si són del cap i "pèls" si són del cos. El diccionari Pompeu Fabra ens diu:
cabell m.
Pèl que surt a la pell del crani de l'home.
Cabells negres, rossos, blancs. Cabells llargs, curts. Mata de cabells. Néixer els cabells. Caure el cabell. Tenir el cabell blanc.
pèl m.
Cadascun dels filaments subtils de matèria càrnia que neixen a la pell de la major part dels mamífers (en l'home, els que cobreixen la closca del cap solen dir-se preferentment cabells); conjunt d'aquests filaments que cobreixen el cos d'un animal.
Pèls llargs, curts, llisos, arrissats. Pèls blancs, pèl moixí. Animals de pèl.
Un altre cas que també cal vigilar és el dels "cabells blancs". En català ho diem així: cabells blancs no diem ni canes ni pels blancs ni pèl blanc. El pèl blanc seria de la cara o el pèl d'un animal. Mai del cap d'una persona.
Sí que hi ha l'adjectiu canut o canuda que és la persona que té cabells blancs. Però no té canes. Una cana és una antiga mesura de longitud que és igual a vuit pams.
L'Alcover-Moll ens diu que és un castellanisme dir-ne cabell, en singular, dels cabells i ens proposa molts exemples amb les paraules "cabells" i "pèls". Mirem el diccionari Alcover-Moll.
Pompeu Fabra ens dóna molts exemples on es veu que cal dir "cabells" si són del cap i "pèls" si són del cos. El diccionari Pompeu Fabra ens diu:
cabell m.
Pèl que surt a la pell del crani de l'home.
Cabells negres, rossos, blancs. Cabells llargs, curts. Mata de cabells. Néixer els cabells. Caure el cabell. Tenir el cabell blanc.
pèl m.
Cadascun dels filaments subtils de matèria càrnia que neixen a la pell de la major part dels mamífers (en l'home, els que cobreixen la closca del cap solen dir-se preferentment cabells); conjunt d'aquests filaments que cobreixen el cos d'un animal.
Pèls llargs, curts, llisos, arrissats. Pèls blancs, pèl moixí. Animals de pèl.
Un altre cas que també cal vigilar és el dels "cabells blancs". En català ho diem així: cabells blancs no diem ni canes ni pels blancs ni pèl blanc. El pèl blanc seria de la cara o el pèl d'un animal. Mai del cap d'una persona.
Sí que hi ha l'adjectiu canut o canuda que és la persona que té cabells blancs. Però no té canes. Una cana és una antiga mesura de longitud que és igual a vuit pams.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.