Estendre i penjar la roba

    Quan es parla de la roba, aquests dos verbs tenen significats diferents. Diem estendre la roba quan l'hem rentada i la posem a eixugar. En diem estendre però en realitat la pengem en uns filferros i la fem aguantar amb les agulles d'estendre roba. En diem agulles però de fet són pinces. En castellà la roba se cuelga i es fan servir pinzas. En català l'estenem i hi posem agulles d'estendre roba.

---

     Si en català diem que pengem una peça de roba, volem dir que la posem al penjador i l'endrecem a l'armari. no pas que la posem a eixugar.

     El diccionari Alcover-Moll ens ho diu clarament: Un penjador és una "barra, ganxo o moble adequat per a penjar-hi alguna cosa, com roba, barrets, etc" i un estenedor és un "lloc o aparell on es posa estesa alguna cosa (roba, xarxes, pells, terrissa, etc.) per eixugar-la" . El DIEC no ho te gens clar.


  El lingüista Eugeni S. Reig té un article molt interessant sobre aquest tema, publicat a la revista Infomigjorn:

La roba, quan acabem de llavar-la, la suspenem, encara humida, d’una corda o d’un fil de ferro que anomenem fil d’estendre i la subjectem, perquè no caiga, amb unes pinces de fusta o de plàstic que anomenem agulles d’estendre. Per quin motiu quan pengem la roba perquè s’eixugue diem que l’estenem i no que la pengem si en realitat el que fem és penjar-la i no estendre-la? Per què les pinces que usem per a subjectar la roba perquè no caiga ni se’n vole si fa vent reben el nom d’agulles d’estendre si no són agulles, són pinces? L’explicació és molt senzilla si mirem cap al passat. Antigament, quan les dones llavaven la roba en el riu, l’estenien –és a dir, l’escampaven– per damunt de les mates de les herbes del camp perquè s’eixugara al sol. Després, quan en lloc d’estendre-la damunt de les plantes silvestres, varen passar a penjar-la d’una corda o d’un fil de ferro, varen continuar dient que l’estenien. Quan en lloc d’estendre la roba en terra varen començar a penjar-la d’una corda o d’un filferro, la subjectaven amb agulles de cap –amb autèntiques agulles– perquè no caiguera ni se’n volara si feia aire. Més avant varen començar a usar-se pinces de fusta –actualment es fan també de plàstic– i varen continuar anomenant-les agulles d’estendre, encara que ja no eren agulles, eren pinces.

En valencià també es diu: pinça d’estendre, pinça de la roba
La llengua estàndard sol emprar: agulla d’estendre, pinça de la roba
En castellà es diu: pinza de la ropa.