Aquesta expressió tan sols és correcta quan volem indicar que ens movem d'un lloc a un altre
per anar a fer-hi alguna cosa. Així, si diem: "Ara vaig a llegir el
diari", seria incorrecte si ja estem asseguts amb el diari a les mans
però és correcte si quan ho diem ens trobem,
per exemple, a la cuina i hem d'anar a la sala d'estar.
DIEC
En el primer cas, si ja teníem el diari a les mans, ho havíem d'haver
dit sense el verb "anar" i, a més, en futur. Calia dir: "Ara llegiré el
diari".
"Anar a fer alguna cosa" és una expressió que es fa
servir molt en castellà per indicar una cosa que es farà llavors mateix,
en un futur immediat, però, en català, aquesta expressió suposaria un
desplaçament. En català, en aquests casos, cal fer servir sempre el
futur.
En els programes de cuina de la TVC, és un error que es fa
repetidament. Cada cosa que volen fer no la "faran" sinó que la "van a
fer". No diuen p. e. "Ara fregirem els alls" sinó "Ara anem a fregir els alls" tot i tenir allà mateix, al davant, tan la paella com els alls. En català, tal com hem explicat, cal dir-ho en futur.
En castellà diuen molt sovint "Vamos a ver". A les tertúlies ho
solen dir quan hom vol enraonar. Com si digués: "Ara em toca a mi". En
català literal seria "Anem a veure", frase que no s'hauria de dir mai.
Si de cas diem: "Vejam" o "veiam". Aquestes formes, és clar, no són al
diccionari. És l'imperatiu "vegem" del verb "veure" que s'ha adulterat?
De manera semblant, "anar a + infinitiu" moltes vegades és incorrecte. Amb el verb en present, per expressar una acció imminent o
de futur (sempre que no hi hagi desplaçament físic), tal com hem dit.
Exemple:
Ara anem a passar la connexió és Ara passarem la connexió.
Però també en aquests exemples:
Qui m'anava a dir que acabaria així! és Qui m'havia de dir que acabaria així!
Com va a tenir 50 anys, tan jove que se'l veu? és Com vols que tingui 50 anys, tan jove que se'l veu.
La construcció "anar a + infinitiu" ha esdevingut una de típica del "catanyol" (Mireu EL CATANYOL)
Un bloc per a ajudar a parlar i escriure bé la nostra llengua, per a tenir un bon català. Així farem que algun dia el català sigui una llengua prestigiosa i la sola llengua de tots els catalans, la llengua que ens unirà i que ha de ser el pal de paller al voltant del qual bastirem la nació catalana.
Anar a fer
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Etiquetes de comentaris:
ELS VERBS CATALANS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.