Fi i prim

Encara que el diccionari ens diu que, a vegades són sinònims, cal diferenciar-los bé perquè, en català no ho són pas sempre.
       Mirem l'Alcover-Moll.   
     Que una cosa és fina vol dir que té la superfície ben polida, que és ben llisa. Així diem:"Té la cara fina o la pell fina"
     Que una cosa és prima vol dir que té poca amplada, que no té gaire gruix. Així diem: "Aquest llibre és prim o aquesta noia és prima" En aquests casos no ho confonem pas.

---

     El contrari de fi és rugós o raspós o aspre
     El contrari de prim és gruixut, quan es tracta de coses, i gras o gros quan es tracta de persones.   'DIEC ac 4'

Moltes vegades diem fi quan hauríem de dir prim. Per exemple, diem:
     "No tallis el pernil tan fi" quan hauríem de dir: "No tallis el pernil tan prim". El pernil és tan fi (llis) quan és prim com quan és gruixut.

     Un paper pot ser gruixut i fi (molt llis) i també prim i raspós.
     La fullola (de fusta) és prima però si no l'hem polida, no és fina. És molt rasposa. És a dir, és prima i no és fina.
     El cim d'una taula (el tauler) pot ser fi i gruixut. És a dir, pot ser fi (ben llis) i no ser prim (tenir gruix).

Com el glaç que es fa a la superfície d'un estany, a l'hivern, pot ser molt gruixut però rellisca perquè és fi.