Gros i gran

No es poden pas fer servir indistintament encara que el significat és molt semblant.
     Farem servir l'adjectiu "gran" en tres casos:
Quan ens referim a l'edat d'una persona. Direm:
     "Aquell senyor ja comença de ser gran". "Aquest nen s'ha fet gran" o "Aquell és el germà gran".
Quan es tracti d'un lloc on hi podem entrar, és a dir, que té capacitat. Així: "Aquella sala o aquell pis és molt gran".

---

     I quan volem posar l'adjectiu "gros" al davant del nom, llavors "gros" es converteix en "gran". Així tenim:
     "Van amb un cotxe molt gros. Sempre han d'anar amb aquell gran cotxe".
     "En Joan té un nas molt gros. Quan ve a casa, de seguida veus aquell gran nas".

En tots els altres casos cal fer servir "gros".
     "El campanar de la catedral és més gros que el de Sant Feliu", (volum)
     "La catedral és més gran perquè hi cap més gent". (capacitat)
El DIEC ho explica molt bé.    

El castellà només té l'adjectiu grande perquè grueso voldir gruixut i no gros i, per tant, no hi interfereix.

    També fem servir "gros" per emfatitzar. Així diem: "Això que has fet o això que has dit és molt gros". "El teu amic sí que l'ha feta grossa". En castellà potser hi posarien "gordo".

     Els usos populars ens refermen en la idea que sempre cal fer servir gros. Mirem-ne una colla:
-  El dit gros.
-  Aquell és un cap gros.
-  Tenir les mans grosses o el nas gros.
-  Això que has fet és molt gros.
-  La grossa de nadal.
-  Aquell home és dels grossos de l'empresa (vol dir que mana).
-  Aquell ocell que fa l'esperit sant és el xoriguer gros.   
-  Això són números molt grossos.
-  Els falcons tenen el cap gros.   
 - De les larves de la granota se'n diuen capgrossos  i també hi ha capgrossos que van a la processó.   
No se'ns acudiria mai de dir-ne "capgrans".
    Parlant de persones, podem dir "corpulent" i "apersonat", però la manera familiar de dir és gros. Per exemple, "aquell és alt i gros". Com també les parts del cos: "mans grosses", "cap gros", "boca grossa", "nas gros". 

Un amic mallorquí em demana que hi afegeixi això:
En principi em sembla bé. Quan hi ha consideració de volum, "gros".
Ara, hi ha, aparentment, excepcions. Sempre hem dit i tothom diu "escriure amb lletra grossa o amb lletra petita", i aquí sí que no es tracta de volum.
També, "un home gran" vol dir, ací, un home d'estatura elevada i, per dir, com solen fer a Barcelona, "un home gran", diem "un home vell", sense consideracions i per molt desagradable que resulti per a l'home de què es parla.