Girar, regirar i capgirar

      Amb aquests verbs hi fem una colla de frases que són ben catalanes. Exemples:
"De cop es va girar un vent molt fred", "S'ha girat mal temps", "Se'ls hi ha girat la truita", "Amb un cop de puny que li va girar la cara", "Girar full" ("Passar pàgina" és castellà).
    "Quan el vaig sentir se'm varen regirar les tripes",
      "Els lladres em varen regirar tota la casa buscant diners".

---

 Mirem l'Alcover-Moll:

També en fem paraules compostes:
    "Aquell és un caragirat" que "fingeix amistat a uns i ajuda als contraris" . Un caragirat "és un fals, un hipòcrita" .
    "Aquesta carretera té molts de giravolts".

A vegades fem servir el verb girar igual que en castellà. Exemples:
    "Com que s'havia enfadat em va girar l'esquena", "Allà baix de tot gira a la dreta".

    El verb capgirar. De capgirar una cosa, els castellans en diuen "darle la vuelta", no tenen un verb com "capgirar". No cal que nosaltres els copiem i diguem "donar-li la volta". No seria correcte. Nosaltres hem de dir "capgirar". Així cal fer, per exemple: "El gol d'en Xavi ha capgirat el partit". "En deu minuts van capgirar el marcador" o també una altra manera de dir, seria: "el marcador o el partit va fer un tomb".

     I encara hi podem afegir el verb entregirar (v. tr. Girar incompletament   ). "Porta el coll de la camisa entregirat" es pot sentir a l'Empordà.

     Amb el participi de girar es fa l'adjectiu caragirat. "Aquell és un caragirat" vol dir que per davant diu o fa una cosa i per darrera una altra.