Rar i estrany

No són pas ben bé sinònims: 
Rar vol dir que no passa gaire sovint. DIEC ac 1.2.
Estrany vol dir que té coses no esperades, que és diferent d'allò que pensàvem o esperàvem. DIEC
El diccionari els admet també com a sinònims però en el parlar corrent els distingim: 
--Un abellerol és un ocell que ara fa uns anys era molt rar. No se'n veien gaires.
--Però l'abellerol no té res d'estrany, és un ocell de colors, molt bonic, que nia als talussos i s'alimenta d'abelles caçades al vol.
És clar que rar i estrany són dos conceptes que, de vegades, costa de separar: Si un ocell és rar podem dir que veure'l és una cosa que no esperes: és estrany. Potser caldria fer servir poc la paraula "rar". Limitar-ne l'ús al sentit d'una cosa poc freqüent i prou. Ha vingut del castellà i per això habitualment solem dir "raro" o "raru". Mai no ha sonat un adjectiu gaire català. Sempre que puguem hem de fer servir "estrany".
"Estrany" també és un substantiu: Així el DIEC diu: estrany: m. i f. Estranger, foraster. "Un fet reconegut per propis i estranys".