Farem servir exclusivament les formes u i dos quan hi hagi implícitament la paraula "número".
Per exemple, "l'habitació 201 i la 202", cal dir: "la dos-cents u" i
"la dos-cents dos". Perquè volem dir: "L'habitació número 201 o número
202". No podem pas dir la "dos-cents una" i la "dos-cents dues" ni la
"dues-centes una" o "dues-centes dues".
Farem servir Un, una i dos, dues quan expressem una "quantitat". Hi haurà concordança amb gènere i nombre: Per exemple: "De pàgines el llibre en tenia dues-centes una" o "dues-centes-dues".
Sovint, a les retransmissions de futbol s'hi fan algunes errades. Per exemple, no es pot dir: "estan dos a u" perquè estem dient la quantitat de gols, cal dir, "estan dos a un". També cal dir "Empatats a un" i no "empatats a u"
No podem pas dir "Ha fet dos faltes" (quantitat) perquè seria tant mal dit com "Ha fet un falta" (això es permetria a en Cruyff) però no ens sona tan malament dir "dos faltes" perquè coincideix amb el castellà. Cal dir sempre "una falta o dues faltes". Si no sabéssim castellà, dir "dos faltes" ho trobaríem tan mal dit com dir "un falta".
Quan juguen un jugador contra un altre, diem que juguen un contra un i no n'hem pas de tenir cap dubte perquè aquí un indica "quantitat" no "un número". Tothom diu sense dubtar-ne dos contra un. Podríem dir l'u contra l'u si tots dos jugadors portessin el número u a la samarreta.
Un exemple del lingüista Albert Pla Nualart (AVUI 10.08.09) ho explica així: "Quin dia hi anirem?", "El dia u" (perquè "u" és un ordinal). "Quants dies hi anirem", "Un" (perquè "un" és cardinal).
Nosaltres, tal com hem dit, ho hauríem raonat així: "És el dia número u" i "El nombre de dies és un". Ésser el número u d'una llista vol dir ésser el primer. Això vol dir que "u" és un ordinal tal com diu l'Albert Pla Nualart.
Quan es tracta de fer coses, les podem fer "d'una en una" o "de dues en dues". Si són nens que fan cua, poden anar entrant "d'un en un" o també "un per un" i "d'un a un", però no "un a un"
Quan es fan travesses, cal dir: "u, ics, dos" i no "un, ics, dos" perquè es tracta de dir "números" i no "quantitats".
El plural d'"u" és "uns". Així diem: "Escriu tres vegades l'u" o "Escriu tres uns".
La paraula "número" ens ve del castellà. Aquí el català s'enriqueix. No exclou la paraula catalana "nombre". Així direm: "El nombre de pàgines del llibret era 32 perquè el número de la darrera pàgina era el 32". Així, en català, tenim una paraula per cada cosa. El llibret tenia trenta-dues pàgines, la darrera era la trenta-dos.
Farem servir Un, una i dos, dues quan expressem una "quantitat". Hi haurà concordança amb gènere i nombre: Per exemple: "De pàgines el llibre en tenia dues-centes una" o "dues-centes-dues".
Sovint, a les retransmissions de futbol s'hi fan algunes errades. Per exemple, no es pot dir: "estan dos a u" perquè estem dient la quantitat de gols, cal dir, "estan dos a un". També cal dir "Empatats a un" i no "empatats a u"
No podem pas dir "Ha fet dos faltes" (quantitat) perquè seria tant mal dit com "Ha fet un falta" (això es permetria a en Cruyff) però no ens sona tan malament dir "dos faltes" perquè coincideix amb el castellà. Cal dir sempre "una falta o dues faltes". Si no sabéssim castellà, dir "dos faltes" ho trobaríem tan mal dit com dir "un falta".
Quan juguen un jugador contra un altre, diem que juguen un contra un i no n'hem pas de tenir cap dubte perquè aquí un indica "quantitat" no "un número". Tothom diu sense dubtar-ne dos contra un. Podríem dir l'u contra l'u si tots dos jugadors portessin el número u a la samarreta.
Un exemple del lingüista Albert Pla Nualart (AVUI 10.08.09) ho explica així: "Quin dia hi anirem?", "El dia u" (perquè "u" és un ordinal). "Quants dies hi anirem", "Un" (perquè "un" és cardinal).
Nosaltres, tal com hem dit, ho hauríem raonat així: "És el dia número u" i "El nombre de dies és un". Ésser el número u d'una llista vol dir ésser el primer. Això vol dir que "u" és un ordinal tal com diu l'Albert Pla Nualart.
Quan es tracta de fer coses, les podem fer "d'una en una" o "de dues en dues". Si són nens que fan cua, poden anar entrant "d'un en un" o també "un per un" i "d'un a un", però no "un a un"
Quan es fan travesses, cal dir: "u, ics, dos" i no "un, ics, dos" perquè es tracta de dir "números" i no "quantitats".
El plural d'"u" és "uns". Així diem: "Escriu tres vegades l'u" o "Escriu tres uns".
La paraula "número" ens ve del castellà. Aquí el català s'enriqueix. No exclou la paraula catalana "nombre". Així direm: "El nombre de pàgines del llibret era 32 perquè el número de la darrera pàgina era el 32". Així, en català, tenim una paraula per cada cosa. El llibret tenia trenta-dues pàgines, la darrera era la trenta-dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.