Ser, estar i estar-se

         Per indicar el lloc on es troba una persona fem servir els verbs "ser" o "estar", amb sentits clarament diferenciats. Fabra diu que "ser" vol dir "trobar-se en un lloc", "estar" vol dir "no moure's d'un lloc durant un temps" i estar-se vol dir "viure en un lloc". La diferència es veu molt bé amb uns exemples:

---

"Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem quatre hores". (Dic. Fabra)

"Vaig estar un any fora de casa". (Dic. Fabra)

"El meu germà, el que s'està a París, ara és aquí per uns quants dies". (Dic. Fabra)

"Ara som a casa, però no hi estarem pas gaire perquè volem anar a passeig".

"On ets ara?     "Sóc a casa". "Hi estaré fins havent dinat". "Ara m'estic a Girona"

Mirem algunes frases usuals:
-Patufet, on ets? -Sóc a la panxa del bou que no hi neva ni plou.
-Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí.
-A l'estiu ens estem a Cadaqués (hi fem vida) ara som a Figueres perquè hem anat a comprar. Hi estarem una estona. Al vespre ja serem a casa.
-On eres abans quan t'he trucat? -Era a la cuina. Encara hi sóc. Hi estaré una estona perquè faig el dinar i encara no estic .

   Aquella frase d'un polític del PP arran de la introducció de les llengües minoritàries al senat: "Las lenguas estan para entenderse" es va traduir al català per: "Les llengües estan per entendre's" (diaris AVUI i ARA) o "Les llengües són per entendre's" (eldebat.cat). Potser la traducció que agafa tot el sentit de la frase és: "Les llengües hi són per entendre's".

   Tractant-se del lloc de les coses, cal fer servir sempre el verb ser. Així direm: "Els llibres són o eren al cim o al damunt de la taula", mai no direm estan o estaven al damunt de la taula".


  Article relacionat:"Haver-hi. esser-hi i estar".