F

QUITXAR

QUITXAR: en reclamo la seua catalanitat i ús.
DCVB:
QUITXAR v. tr.
Ficar, pitjar (Ross.). Dins de fargues d'infern quitxaven grossos claus, Rev. Cat. i, 217. Me quitxi fins al coll la barretina, Saisset Bestis y gent 16. (V. quitjar). 
A més del Rosselló, és al VOCABULARI MAÇANETENC (de Maçanet de Cabrenys) i es fa (o feia) servir a l'Alt Empordà (rodalia de Figueres). Al VOCABULARI MAÇANETENC diu: prémer, enfonsar. En recordem el seu ús en exemples com Quitxa-ho, bé; així n'hi cabrà més.
Per què els de l'Institut d'Estudis Catanyols no inclouen QUITXAR al seu diccionari i, en canvi, hi quitxen centenars de castellanades, de l'any 1995 ençà? Vejam si vessa, de tant de quitxar-hi els estrangerismes!

Vergonya "aliena": què és això?

Aquesta expressió per a mi és molt nova, però veig que s'escampa molt de pressa. Sempre havia estat un misteri, no l'entenia. És ben normal: no és catalana, sinó espanyola. I, amb la mania de copiar mots i expressions de la llengua invasora, destruïm la nostra.
Què hi fa ací aquest "aliena"? Per què ha de fer quelcom vergonya a altra gent? Mai no hi he vist la solta. Finalment algú ha fet que comprengués quin era el problema. Els catalans no pensem així. Els catalans tenim la nostra pròpia manera de pensar, que --per sort-- no sempre coincideix amb la dels espanyols.
Ho veurem amb un exemple. Si considerem que els correbous són una cosa "negativa", molta gent dirà: Els correbous em donen vergonya aliena. Altres de més saberuts ho canviaran per Els correbous em donen vergonya d'altri. I altres diran que Els correbous em fan vergonya d'altri. S'entenen aquestes frases? Jo no n'entenc cap. Per què?
Els catalans ho pensem i diem ben diferent, a l'inrevés, si voleu. Som nosaltres qui sentim vergonya a causa de quelcom! Tornem als correbous. Els correbous EM FAN PASSAR VERGONYA. Ara sí, oi?
No cal forçar traduccions de coses pròpies de l'espanyol. Amb la nostra llengua en tenim prou.