Tan els castellans com els francesos no saben fer les síl·labes acabades en "s".
Mireu si sabeu què són aquestes paraules castellanes que sentim ben sovint: " ajco, frejco, pijcolabi, rajcar, pejcar. Ja veiem que volen dir: asco, fresco, piscolabis, rascar, pescar.
I als francesos els passa el mateix i encara més, perquè ells la "s" ja ni l'escriuen. Hi posen un accent circumflex. Mirem aquestes paraules: fête, conquête, crêpe, hôtes, honnête, tempête, pâques. Més paraules castellanes d'aquestes: "bojque, trajto, ojcuro, cajto, cajtor, rajtro, fiejta, rejto, rejta ... Que volen dir: "bosque, trasto, oscuro, casto, castor, rastro, fiesta, resto, resta..."
Un avantatge més de ser catalans. Sabent el català i el castellà tenim unes possibilitats fonètiques molt extenses que ens facilita la pronunciació dels altres idiomes.
Mireu si sabeu què són aquestes paraules castellanes que sentim ben sovint: " ajco, frejco, pijcolabi, rajcar, pejcar. Ja veiem que volen dir: asco, fresco, piscolabis, rascar, pescar.
I als francesos els passa el mateix i encara més, perquè ells la "s" ja ni l'escriuen. Hi posen un accent circumflex. Mirem aquestes paraules: fête, conquête, crêpe, hôtes, honnête, tempête, pâques. Més paraules castellanes d'aquestes: "bojque, trajto, ojcuro, cajto, cajtor, rajtro, fiejta, rejto, rejta ... Que volen dir: "bosque, trasto, oscuro, casto, castor, rastro, fiesta, resto, resta..."
Un avantatge més de ser catalans. Sabent el català i el castellà tenim unes possibilitats fonètiques molt extenses que ens facilita la pronunciació dels altres idiomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.