El condicional compost

Comencem amb un exemple:
   "Si m'ho haguessis preguntat, t'ho hauria o t´ho haguera dit". Aquí veiem que, en català, hi ha dos condicionals compostos, l'un amb "hauria" i l'altre amb "haguera". Podem triar.
El mal és que sovint, per culpa del castellà, diem: "Si m'ho haguessis preguntat t'ho hagués dit". Aquest 'hagués' ja no és pas correcte.

---

   Cal dir "t'ho haguera dit" o "t'ho hauria dit", tal com hem fet a l'exemple de dalt.
La forma "hagués dit" no és condicional sinó plusquamperfet de subjuntiu encara que, en castellà ho facin servir com a condicional.
   En castellà em sembla que ho poden dir tot: "Si me lo hubieras o hubieses preguntado (dues formes de plusquamperfet de subjuntiu), te lo hubiera o hubiese o habría dicho (tres formes de condicional compost).
_________________________________________________________________________________
Llegiu l'esmena que m'hi fa un lector:
Condicional en castellà
En castellà , una oració que indica hipòtesi, la part que no és dins de la proposició (Si A, B. Doncs la B) MAI no pot portar el verb en subjuntiu.

---

   Per tant, només és correcte dir: "Si me lo hubieras o hubieses preguntado, te lo habrí­a dicho." No es pot dir: "Te lo hubiera o hubiese dicho".  

---

   Repassem les tres formes que pot presentar el condicional:
       1. Si estudies més, aprovaràs el curs.     (present d'indicatiu + futur).
       2. Si estudiessis més, aprovaries el curs.    (imperfet de subjuntiu + condicional simple).
       3. Si haguessis estudiat més, hauries o hagueres aprovat el curs.  (pretèrit plusquamperfet de subjuntiu + condiconal compost).

---

   En els anys que les tardes i els vespres eren molt llargs, les mares i avies havien d'entretenir els fills i néts amb dites i contes. N'hi ha una de poc coneguda que ara ens anirà bé per recordar com es fan els condicionals en català. Calia dir-ho fent molta cantarella.
Feia així:
         "Si jo ho hagués sapigut me n'haguera, me n'haguera, me n'haguera.
          Si jo ho hagués sapigut me n'haguera, me n'haguera rigut"
És clar que, dit així, no es veu quina gràcia tenia. Calia fer-ho així:
         "Si jou gués sapigut manguera, manguera, manguera.
           Si jou gués sapigut manguera, manguera rigut"
La segona part calia dir-la ben fluix, no fos cas que algú ho sentís. No quedava gaire fi.
         "Si jou gués sapigut caguera, caguera, caguera.
         "Si jou gués sapigut caguera, caguera rigut"

La senyora Elvira que em va ensenyar aquesta mena d'acudit quan jo era petit, per allà el 1945, devia haver nascut cap a l'any 1875, em sembla que en algun poble de Les Guilleries.