Tothom coneix i empra sense dificultats verbs com córrer, rompre 'dividir en fragments', fondre, cloure 'tancar, tapar'. Tanmateix, en fer-ne derivats, s'observen sovint vacil·lacions i incorreccions, probablement pel fet que els parlants han perdut la consciència de les parts que formen els mots. Així, per a la persona 3 del present de l'indicatiu, si bé sentim a dir regularment corre, en canvi notem inseguretat en les terminacions lògiques corresponents, com ara transcorre, concorre, socorre i descorre, les quals són desplaçades incorrectament per les acabades en -eix: *ocorreix, *transcorreix, *recorreix, etc. El participi passat és corregut i, doncs, transcorregut, concorregut, escorregut, discorregut, ocorregut, recorregut, socorregut, descorregut.
Semblantment passa amb fondre: si la persona 3 del present d'indicatiu és fon, cal que diguem difon, confon, infon, refon; no hi són bones les terminacions en -eix: *difondeix, *confondeix, *infondeix, *refondeix. El participi és fos i, doncs, difós, confós, infós, refós.
Amb rompre: de romp en resulta interromp, corromp, irromp, i no *interrompeix, *corrompeix, *irrompeix. El participi és romput i, doncs, interromput, corromput, irromput.
Hi ha altres verbs que són també derivats de formes que avui no s'usen, com, per exemple, metre o bé cebre, que tindrien la persona 3 del present d'indicatiu met i cep, respectivament. Consegüentment, donen les úniques solucions correctes: omet, emet, admet, permet, remet, malmet, comet, sotmet, tramet; o bé concep, percep, decep. Són rebutjables, per tant, *omiteix, *emeteix, *admeteix, etc., i *concebeix, *percebeix, etc. Noteu que, en català, encara que comptem amb el substantiu decepció, no tenim el verb *decepcionar i, és clar, tampoc cap temps ni cap persona que se'n faci derivar: *decepcionaràs, *decepcionaria, *decepcionaven; cal dir decebràs, decebria, decebien. El participi de metre seria mes (omès, emès, admès, permès, remès, malmès, comès, sotmès, admès); el de cebre seria cebut (concebut, percebut, decebut).
JOAN MARTÍ I CASTELL
Director del Servei de Relacions Exteriors de
l'Institut d'Estudis Catalans (SEREIEC)
Un bloc per a ajudar a parlar i escriure bé la nostra llengua, per a tenir un bon català. Així farem que algun dia el català sigui una llengua prestigiosa i la sola llengua de tots els catalans, la llengua que ens unirà i que ha de ser el pal de paller al voltant del qual bastirem la nació catalana.
L'ús correcte d'algunes formes verbals
De dos mots, de dues expressions igualment bones, val més emprar de primer la més autèntica: l'altra sempre la tindrem de recurs. POMPEU FABRA.
Etiquetes de comentaris:
ELS VERBS CATALANS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.