Vertader i cert

En català sempre havien estat dos adjectius ben diferenciats. També en anglès, "true and certain". En el castellà corrent els prenen com a sinònims.
    Quan diem que una cosa és vertadera o veritable, volem dir que coincideix amb la realitat.
    Quan diem que una cosa és certa volem dir que n'estem segurs de que allò és així.

---

    És possible que una proposició, és a dir, una afirmació o una negació, sigui verdadera però que no n'estiguem segurs, és a dir no és certa.

    Quan una cosa és vertadera solem dir "és veritat". A les illes diuen "és ver". A Catalunya, no tenim pas aquest adjectiu en el parlar de cada dia.

Així diem, per exemple:
    "És veritat que tots volem ser feliços" o
    "És ver que tots volem ser feliços"

Quan diem que una afirmació és falsa volem dir que allò que expressa no coincideix amb la realitat.

Solem dir "és mentida" o "és fals"
    "És mentida que jo hagi parlat malament de tu" o
    "És fals que jo hagi parlat malament de tu".

La certesa és un concepte ben diferent.

Podem dir que és la seguretat amb que afirmem o neguem una cosa.
Una afirmació o una negació pot ser "certament vertadera" o "certament falsa".

El contrari de cert és incert que, evidentment, no vol pas dir fals.

El que una proposició sigui vertadera o falsa depèn de la realitat i no de la persona que parla.
Que una proposició sigui certa o incerta (o desconeguda) depèn de la persona que parla. De les raons que té per fer una afirmació o una negació. Si n'està segur o no.

La veritat i la falsedat són o no són. La certesa té graus.

En el parlar popular només solíem fer sevir dues expressions: "És veritat" o "és així" quan sabíem que una cosa coincidia amb la realitat, és a dir, quan era vertadera i "N'estic segur" quan era certa.

---

Trobo molt encertades les definicions d'un diccionari anglès:
    TRUE: "In accordance with fact or reality" (VERTADER: "D'acord amb els fets i la realitat")
    CERTAIN: "Sure to happen, undubtely going" (CERT: "N'estem segurs, no en tenim cap dubte que serà així")

---

Mirem els diccionaris
Alcover-Moll:
- Vertader: "Concordant entre la ment i la realitat", "que és real".
- Cert: "Segur", "que no admet dubte".
Aquestes definicions coincideixen amb les del nostre parlar de sempre. Després, en aquest diccionari, hi ha alguns altres comentaris ja no tan clars en la diferenciació de "verdader" i "cert".   

DIEC:
- Vertader: Ens mena a "Veritable". Veritable: "Conforme a la veritat", "que és real". Veritat: "Allò que realment és, realitat".
- Cert "Estar-ne segur".
Aquestes definicions són prou clares. El mal és que després ja confon els conceptes i es contradiu perquè hi trobem:
"Ésser veritat una cosa és ésser certa".
Ara confon la veritat amb la certesa. Aquí jo m'atreviria a dir que als filòlegs del DIEC els hi ha faltat l'assessorament d'un filòsof.   

En castellà es sol dir "es cierto" allà on s'ha de dir "es verdad". Confonen sempre la veritat amb la certesa. En el seu diccionari, però, les coses queden clares:  
Verdad: "Conformidad entre las cosas i la mente".  
Certeza: "Conocimiento seguro".