F

El "catanyol": descripció i exemples



EL CATANYOL


Fa uns quants anys va aparèixer el fenomen del catanyol. Va ser als programes esportius de la televisió i va coincidir sospitosament amb els primers pactes CiU-PP. El catanyol vol matar la llengua catalana fent-la igual que l'espanyola, fent desaparèixer totes les paraules que no s'hi assemblin. Que no calgui saber-ne per a viure als Països Catalans, i que amb l'espanyol ja no calgui res més. Ells pensen en espanyol, (no en castellà, que és una altra cosa), i tradueixen paraula a paraula. El resultat és incomprensible i ridícul.

Remenen el diccionari buscant fins que troben una paraula que no ha dit mai ningú, però que s'assembla a l'espanyola. Si no en troben, se l'inventen, modificant una mica la paraula espanyola. En trobareu més informació a la viquipèdia (www.viquipedia.cat), cercant la paraula 'catanyol'.

EXEMPLES

Tots els exemples que vénen són reals i llegits a la premsa. Aquí en teniu uns quants:

--"només"

Un cas exemplar és "només" (only). Al començament van dir “sinó”: només té un fill --> no té sinó un fill. Era bona perquè tenia les lletres “s” i “o” com “sólo”, però no va tenir gaires seguidors. Després, durant un temps es van inventar "tan sols" (even). Després, "solament", que vol dir de manera solitària. I a poc a poc estan canviant a "sols". En català "sols" vol dir que no estan acompanyats (alone) o que són estels que fan llum (suns).

La cançó "only you" segons ells vol dir "tu sols". Per no dir "només" han trobat "exclusivament", que diuen que és molt més fàcil de pronunciar.

I l'últim invent: en lloc de "només hi ha un home" --> fins ara deien: "tan sols existeix una persona" --> i ara és: "Es localitza una sola persona". És a dir: 'només una' → 'una de sola'. En lloc de "només per anar-hi tindreu un regal" --> "pel sol fet d'acudir allà disposareu d'un regal". "només n'hi ha d'una mena" --> "se dona un sol tipus". I ja han arribat on volien: a la paraula "sol".

Per no dir “només” han inventat encara més expressions, per exemple: “tal poble només té mil habitants” --> “tal poble no supera els mil habitants”. Així de passada tampoc no diuen el verb prohibit tindre/tenir.

Una altra: 'i només deu dies després, ja...' --> 'i a penes deu dies després, ja...'.

Per a no confondre's ells, quan volen dir "sols" (alone) diuen "a soles". I embolica que fa fort. Fa riure perquè en castellà "només" es diu nada más, namás, o no más. Un exemple que he vist pel carrer: en lloc de "els nostres pastissos són tan bons que només mirant-los t'engreixes" --> "els nostres dolços són tan bons que sol mirant-los engreixes" (sic).

Els catanyolistes tenen una misteriosa tendència a fer servir "sol" per a tot. Algun ens ho hauria d'aclarir. L'expressió seva "sòl en venda" té un significat enigmàtic per nosaltres, però a ells els recorda l'ambient d'una plaça de toros. Volen que ens sembli que la clàusula 'sol' de les hipoteques és a terra, però per tothom menys ells el 'sol' és ben amunt.

--"pronom en": també eliminen els pronoms febles en i hi. En lloc de "no en tinc cap necessitat" fan "no disposo de ni una necessitat al respecte". No n'hi ha cap --> no se produeix ni un. D'intel·ligència no en tenen --> L'intel·ligència no la tenen. Me'n recordo de tu → em recordo de tu.

--“pronom hi”: diuen 'allí' i unes altres bestieses: Hi has anat avui? --> ¿has marxat allí en avui? Al carrer de més amunt, on hi veureu molts arbres,...--> en el vial de sobre, en què se produeixen arbres...
Ningú més no hi pot entrar → ningú altre pot entrar.

--"el, lo": com que en espanyol només hi ha una paraula (lo) per dir "el", "lo" i "ho", fan desaparèixer "el" i en lloc de dir "no el posis" diuen "no ho situïs".

--"anar-se'n": per no dir-la van inventar la paraula "marxar", que vol dir caminar marcant el pas. El resultat fa riure perquè parlen de la marxa d'algú en lloc de dir que se n'ha anat, i tú creus que és un marxós. Han matat la famosa frase "escapolir-se de l'escomesa" i diuen "marxar del perseguidor". (Jo no he marxat d'ençà que vaig fer la mili).

Ara fa poc també diuen "marxar" en lloc de "anar", i de "sortir". Van conquerint terreny. Es diu que van inventar "marxar" perquè la gent jove que escriu no volen saber res dels guionets i dels apòstrofs perquè els fa por no fer-ho bé. "si hagués d'anar-me'n" --> "si tinc que marxar".

També han fet desaparèixer les expressions com “fotre el camp”, “tocar el dos”, “pirem, guillem”, etc. Ara diuen sempre “marxar d'aquí”. I l'últim invent: "ell se'n va" --> "ell es marxa".

--"anar, anar-hi": no s'assembla a "ir", per tant: dirigir-se, desplaçar-se, acudir, marxar cap a, traslladar-se, viatjar, assistir, recalar, etc. Hi ha un locutor de ràdio molt famós que per dir "el jugador hi va" o "ell s'hi acosta" diu "el jugador se'n va cap allà". Hi van anar --> se desplaçaren fins al lloc. Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era les persones que no desitgin pols, que no acudeixin a l'era. Què vol dir 'marxem a esquiar'? Que hi van, però fent saltets?

--"es": Per a dir els pronoms "em, et, el", diuen "me, te, ho" sistemàticament, p.e.: Com te dius?, tant me fa. Per al pronom "es" van poder trobar a la gramàtica una excepció que diu que de vegades es pot dir "se" en lloc de "es" si la paraula següent comença pel so "s". Per tant canvien el verb que ve darrera fins a trobar-ne un que comenci per s ò c: en lloc de "es posa al lloc" diuen "se situa", es farà --> se celebrarà, es demana --> se sol·licita, es troba --> se sent, tractarà de --> se centrarà en, s'hi afegeix → se suma, es creu que --> se sospita, etc. I en lloc de excepcionalment, ho fan sempre.

--"fer": és massa diferent de "hacer", han canviat el significat de "realitzar" i arreglat. A "fer" li tenen una mania especial. Per no dir-la s'han inventat paraules molt rares, per exemple: formalitzar i vehicular. Per dir "no em fa gens de gràcia" diuen "no me genera res de gràcia". Els agrada molt 'celebrar', i fa riure perquè sembla que tot allò (perdó, el) que fan, ho fan amb confetti i coets. Quan diuen 'se celebra el funeral', volen dir que que estan contents i el celebren. Tinc un dubte: com es diu 'avui fa sol' en catanyol? En avui celebra sol? En el dia d'avui realitza sol? Fins i tot (perdó, inclús) he vist un factura d'una empresa que deia: Invoice for the development realized. Please realize payment. Fa sentir vergonya aliena.

han fet un pacte --> han dibuixat un pacte
fer una fàbrica --> aconseguir l'erecció (!) d'una factoria
fan una passa més cap a... --> escenifiquen altre pas...
fer la feina --> portar a terme/acomplir el treball
l'han fet fora de la feina --> ho han acomiadat en el treball
fer una cursa desenvolupar una carrera
I segueixen inventant paraules més i més rares.

--"uns quants": sempre s'ha dit uns quants (entre alguns i molts), ara s'han inventat "diversos", que en català vol dir que són diferents. També diuen "diferents" quan volen dir "alguns". I embolica que fa fort.

La confusió ve de que als anys 80 algú va dir que la paraula espanyola "varios" es diu "diversos" en català. Sí, però només quan "varios" vol dir "miscel·lània" (uns quants temes barrejats), p.e.: vendes / compres / diversos . Però no quan "varios" vol dir "uns quants / alguns", p.e.: en tenim uns quants en existència.

Fa poc que ja han fet una passa més, s'han deixat de bajanades i han inventat la paraula “varis”. Que fort!

--"molt de": un cas molt clar: Molt (very): molt bonic, molt petit, molt mal fet. Molt de (a lot of, beaucoup de): molt de temps, molt de soroll, molt de fred, fa molt de mal. Diuen "molt temps" per a dir-ho igual que en espanyol. “molt de públic” vol dir que hi ha molts espectadors, però “molt públic” vol dir que ja ho sap tothom. Quan diuen 'queda molt partit' vol dir que està tallat per la meitat.

Passa el mateix amb "tant" (so) i "tant de" (so much): Li va saber tant de greu que ja no hi va posar tant d'interès com abans. I igual amb "quant": Quant de temps queda?.

--"dir-se": un cas molt freqüent és el de tenir un nom: "dir-se". Fan servir "anomenar-se" per a que s'assembli a l'espanyol "llamarse", i queda molt malament. "aquell moviment, que es diu..." --> "aquell moviment, anomenat...", "un home, de nom Joan" --> "un home, anomenat Joan". Ben dit també es pot dir en versió valenciana: A mi em diuen Josep, a tu et diuen Joan. Les coses es diuen de tal manera, o tenen tal nom, no "s'anomenen", que no vol dir res i no s'entén. "això és el que abans es deia un ...". "un fenomen meteorològic que es diu depressió". També es diu "conegut com": "en de la Peña, conegut com a / a qui li diuen, lo Pelat.

--"tombar" vol dir fer 1/4 de volta (to turn). No es pot dir girar (to spin), que vol dir fer moltes voltes de 360º. 'girar' és un barbarisme. Cal dir "el cotxe tomba a l'esquerra", "tomba't i el veuràs". Les truites es tomben amb un estri que es diu tombatruites. Fa uns quants mesos que diuen "tombar" volen dir no sé què. Pel context he deduït que vol dir una cosa semblant a refusar o rebutjar o fer caure.

--"tombar-se" vol dir fer mitja volta (to turn back). Doncs diuen: girar-se, girar-se d'esquena, donar-se la volta, regirar-se, girar cua, etc. Fins i tot diuen "girar-se sobre sí mateix". Diuen (?!) que totes aquestes expressions són més fàcils de pronunciar. Com que en castellà es diu 'volverse' i no pas 'girarse', és clar que 'girar-se' és un verb inventat.

--"triar" és una paraula ben viva, però no s'assembla a l'espanyola. Van trobar "escollir", que no s'havia dit mai però és al diccionari. I s'han inventat "seleccionar". En occità es diu igual, “triar”. Darrer invent que han fet per no dir triar: "decantar-se".

--"capsa": diuen sempre "caixa", que és una altra cosa molt diferent. Una capsa és un objecte, de qualsevol forma, mida i material. Una caixa és una forma geomètrica.

Quan van inventar el catanyol van escampar el rumor que diu que són la mateixa cosa però de mida diferent. També n'hi ha un altre que diu que la diferència és el material de què estan fetes. Però tots dos rumors són mentida. Perquè el nom no té res a veure amb la mida: una caixa de ressonància pot ser tan petita com la de la gola d'una cuca, i una capsa pot tindre un sofà a dins.

La norma tradicional que ens han ensenyat de petits diu que només hi ha tres caixes: les caixes de cabals, les de morts, i les d'estalvis. Totes les altres són capses, siguin com siguin. Malgrat la norma, actualment hi podríem afegir: la caixa toràcica, la caixa acústica, la de l'ascensor, la de la persiana, la de l'escala, la del rellotge, la del riu, la de ressonància, les tres caixes del podi, la del teclat, la del carro, la del camió, la del piano, la del violí, i la de la via del tren. També és una caixa (i és ben petita) el lloc on es fiquen els tipus de les impremtes, d'aquí ve el nom de caixa alta (majúscules) i caixa baixa (minúscules) de les màquines d'escriure. La black box dels avions també és una capsa, tal com diu el seu nom.

Ells volen que una paraula espanyola amb tots el seus diferents significats, sigui equivalent a només una paraula catalana.

Recordem que capsa es diu:....oc: bóstia, fr: boite, an: box
i caixa:......................................oc: caissa, fr: caisse, an: case, chest

I que tenen els mateixos significats que en català.

-- la negació: els catanyolistes han escampat la mentida que quan es diu “res, cap, ningú, gens, enlloc, mai, ni“ cal treure el “no” per no fer allò que ells en diuen doble negació. És mentida, no són cap negació. Si vols negar res, has afegir-hi “no”. A la majoria de llengües és igual que en català. Per exemple, l'anglès: res=anything, cap=any, ningú=anybody, gens=any, enlloc=anywhere, mai=ever, ni=either”. Si vols negar has d'afegir-hi “not”.

En comptes de 'no hi ha anat ningú' diuen 'no ha marxat allí algú'. Doncs quan parlen castellà (ells ho fan molt) que no diguin 'no veo nada' sinó 'no veo algo'.

--"cap": en lloc de "sense cap motiu" diuen "sense ni un motiu", per a què sigui igual a "ninguno". Aquest cas és molt repetit i és greu. No hi ha cap esperança → no hi ha ni una esperança.

En lloc de "no hi ha hagut cap accident" diuen "no s'ha produït un accident", "fa molt (de temps) que no fan cap gol" --> "fa molta estona que no aconsegueixen un gol", "a aquesta escola no hi ha cap nen" --> "en aquest centre no existeix un menor", “no tinc cap motiu per anar-hi” --> “no disposo de un motiu per marxar cap allí”.

"no hi ha cap nen" en anglès es diu "There is not any child". No es diu pas "there is not a child". Em sembla que quan en castellà es diu "no tengo ningún archivo" en espanyol es diu "no dispongo de un fichero". I per això volen suprimir la paraula "cap".

'no tinc cap motiu' vol dir que no en tens cap. 'no tinc un motiu' vol dir que en tens més d'un. És molt diferent 'viure sense una mà' de 'viure sense cap mà'.

Els proposo que s'enfonsin una mica més i diguin: “cap problema!” --> “¡un problema!”.

També hi fiquen "uns" quan no hi ha d'anar res: no tenen criteris clars --> no aconsegueixen uns criteris clars.

--"mai": si vols canviar d'ordre la frase "no hi ha hagut mai cap gelada" cal dir: "mai no hi ha hagut cap gelada". Si et deixes el "no", no es pot entendre. "mai" és "ever" i "no...mai" o "mai...no" és "never". Quan diuen "mai hi ha un motiu" estan dient que sí que n'hi ha. En lloc de "si mai calgués fer-ne cap", diuen "si alguna vegada fos necessari realitzar algun". Segons ells, és més fàcil de dir.
Qui no hagi fet mai res de dolent --> la persona que no hagi desenvolupat alguna vegada alguna mala cosa. Mai no en tenim cap --> mai disposem de ni un al respecte. No els han fet mai cap gol --> mai han encaixat ni un sol gol. Ara canviaran la famosa frase del gos abandonat: 'ell mai no ho faria' → ell@ mai ho celebraria.

--"mai !": diuen: en cap moment, en cap cas. En lloc de "no hi arribaran mai" diuen "en cap cas arribaran". I embolica que fa fort.

--"mai ?": en lloc de "has vist mai res de semblant?" diuen "has vist alguna vegada alguna cosa similar?" Segons ells és més fàcil de dir.

--"tampoc, ningú": idem: si et deixes el "no", no s'entén. Cal dir: Hi he anat i avui tampoc no hi havia ningú, ningú no és perfecte.

--”qui”: han inventat 'els que'. 'que vingui qui vulgui' --> 'els que desitgin venir, que vinguin'. 'qui res no estrena per Nadal, res no val' --> 'els que res estrenen per Nadal, res valen'.


ELS CARÀCTERS INVERTITS

Els caràcters "¿" i "¡" no existeixen ni al català ni a cap idioma, excepte l'espanyol. Igual que la lletra ñ. No existeixen ni en portuguès. No en trobaràs a cap teclat enlloc del món, excepte els teclats que s'importen a Espanya (igual que la tecla ñ). Per descomptat que no els poden fer servir encara que volguessin ni al Rosselló ni a l'Alguer. No s'havien fet servir mai, fins que ara fa un temps que han començat a posar-ne. Sembla que provin si colen abans de continuar.

EL GÈNERE

Tothom que ha après idiomes sap que costa molt d'acceptar que el gènere d'un nom sigui diferent al de la teva llengua. Ells no ho poden admetre pas. I canvien el del català. Remenen el diccionari fins a trobar una paraula estranya però semblant i amb el gènere invertit (amb perdó per això d'invertit). I si no en troben, se l'inventen. Per exemple:

la mona --> el mico
la teulada --> el teulat
la rata-pinyada --> el ratpenat
la tornada --> el retorn
la nosa --> el destorb
dues passes --> dos passos
el menjar --> la menja
comuna --> comú
la mar--> el mar
la Mediterrània --> el Mediterrani
la pesa --> el pes
la pilota --> el baló
el vessant --> la vessant
la rajola --> el rajol
el queixal --> la dent
la cruïlla --> el encreuament
la passada (de futbol) --> el enviament
el revolt --> la corba
el habitatge --> la vivenda
la galleda --> el cubell
el nas --> la zona nasal
el carrer --> la via
el envelat --> la vela
la joguina --> el juguet
el cistell --> la cistella
el cantó --> la cantonada
la calor --> el calor
el cap --> la testa o la closca o fins i tot la baldufa, la qüestió és que sigui “la”.

Jo els proposo que trobin l'equivalent catanyol a la paraula “el llit”. Si pot ser que s'assembli a “la cama”, però sense que es confongui amb la cama del cos. Ha de ser femení. També a l'expressió “fer el llit” (potser formalitzar la llitera?).

EL NÚMERO

Passa igual que amb el gènere: els diners --> el diner, els pantalons --> el pantaló, l'escala --> les escales, les escombraries --> la brossa, etc.

Una mania que han agafat fa poc és dir 'fins' abans de qualsevol quantitat, per exemple:

s'hi faran dues escoles més --> se van a realitzar fins a dos centres nous
hi ha vuit trens que hi van --> es produeix fins a vuit trens que marxen fins allí
tinc dos fills i una filla --> disposo de fins a dos fills i fins a una filla
hi han 30.000 espectadors --> es produeix fins a 30.000 persones

Els proposem que diguin també: les ulleres --> la ullera, les calces --> la calça,

ELS FALSOS AMICS

Quan els catanyolistes troben cap (perdó, una) paraula catalana que és igual que una d'espanyola però que té el significat diferent, la fan desaparèixer (la catalana, és clar). Busquen sinònims al diccionari, encara que no s'hagin dit mai. I si no en troben cap, s'inventen qualsevol bestiesa. La qüestió és que no es pugui confondre el significat amb el de l'espanyola. que és la que mana.

Exemples: cama, pegar, acostar-se, espatlla, baralla, massa, prima, tasca, cerca, colgar, tombar, muscle, plata, bufó, collar, nombre, llevar, cola, balda, tanda, treure, canalla, amagar, bitxo, balda, portar, posar, coma,

EN CASTELLÀ

Fins i tot canvien les expressions que en castellà són iguales que en català (però sembla que en espanyol sòn diferents):

català castellà catanyol

se'n van a casa – se van a casa – marxen cap a casa
fer camí – se hace camino al andar --> recórrer camí
tornar-se boig – volverse loco --> embogir
no hi ha cap protesta – no hay ninguna protesta --> no s'enregistra una protesta
compra de terrenys – compra de terrenos --> adquisició de sòl
anem al poble – vamos al pueblo – marxem cap al poble
allà n'hi ha 6 – allà hay 6 – allí hi ha fins a 6
febrer del 2006 -- febrero del 2006 -- febrer de 2006
la cara -- la cara -- el rostre
llumí -- misto -- cerilla
un altre cop -- otra vez -- de nou
un cop i un altre -- una vez i otra -- una vegada rera altra
encendre la llum -- encender la luz -- obrir el llum
hi ha més gent -- hay más gente -- es produeix altres persones
tornarà a passar -- volverà a pasar -- succeirà de nou
darrera de la porta -- detràs de la puerta -- rera la porta
ell se n'encarrega -- el se encarga -- ell se cuida d'això
renyar -- reñir -- esbroncar
salvavides – salvavidas - flotador
els pantalons – los pantalones – el pantaló
i si encara n'hi ha més, diga-m'ho – y si aún hay más, dímelo – en cas que es produeixin altres, assenyala-m'ho
tothom sap – todo el mundo sabe – de tots és conegut
puc ajudar-lo? -- puedo ayudarlo? -- ¿puc ajudar-li?
fa un gol -- marca un gol -- aconsegueix un gol
durant aquell temps -- durante aquel tiempo -- al llarg d'aquella estona
decidir – decidir – escollir
què n'has fet de la capsa? -- què has hecho de la caja? -- ¿què has fet amb la caixa?
mijançant – mediante – a través
contestar – contestar -- respondre
allargament – alargamiento -- perlongació
fa poc que ha començat – hace poco que ha empezado – fa poca estona que ha arrencat
fan una treva -- hacen una tregua -- es donen un respir
per tant -- por tanto -- amb la qual cosa


ELS "-MENT"

Han eliminat el final dels adverbis acabats en "-ment". Això ve de que a Amèrica en lloc de "to walk quickly" diuen "to walk fast". És a dir, sense el "-ly". Això va arribar a Sud-Amèrica i després a Espanya. I fa uns anys que ha arribat al nostre país. El truc per a entendre'ls és afegir-hi "-ment": "realitzar fàcil" vol dir "fer fàcilment", "han aconseguit vèncer fàcil" vol dir "han guanyat fàcilment", "dirigir ràpid" vol dir "anar de pressa". Fa uns pocs anys han inventat 'de manera': continuament --> de manera continua, etc.

LA PROBABILITAT

Es diu: "truquen, qui deu ser?" i no pas "truquen ¿qui serà?". (en anglès es diu igual: "you must know why").

"Ç" "L·L" "NY" "IX"

No volen veure aquestes lletres. Exemples:

terreny --> sòl
endreçar --> ordenar
començar --> iniciar
lluny --> distant
col·locar --> situar
d'ençà que --> des que
guanyar --> aconseguir, etc.
deixar --> abandonar
llençar --> abocar
estació d'enllaç intercanviador

Traducció al catanyol de 'i guanyi un viatge a Londres!': '¡i aconsegueixi un viatge a Madrid!'.

NB”

No volen que aquestes dues lletres estiguin juntes, perquè el seu idioma té una norma que diu que no pot ser. Però aquesta norma no existeix ni al català ni enlloc. Quan les troben les canvien sense adonar-se que fan el ridícul: Istanbul --> Istambul, Edinburgh --> Edimburg, Sinbad --> Simbad, etc. Fins i tot he vist: rainbow --> raimbow.

LA LLUM VERD

"verda" i "dolça": les han fet desaparèixer. Volen que la paraula espanyola "verde" sigui igual a "verd", tant masculí com femení. Idem amb "grisa" i "blava". Exemples reals: la llum verd (aquest és continu), pobles de Vilaverd i Vallverd, port d'Aiguadolç a Sitges, Natura verd jardins s.l. a El Castell (Montsià) , urbanització Aigua dolç (Sta. Coloma de Queralt), urb. Aigües verds (Reus), cooperativa Vall dolç de la comarca de la Valldigna, etc.

Volen ficar al diccionari que el femení de verd pot ser verda o també verd. Llavors començaran amb el blau/blava. S'han inventat "de color blau" per no dir "blava". Segons ells, Casablanca (la ciutat) i la Casa Blanca (a Washington) s'han de dir "la casa de color blanc". I a la televisió (catalana) van fer la pel·lícula "la zona grisa" i li van canviar el nom per "la zona gris". Recordem que els cotxes tenen les llums (i no els llums) curtes i les llums llargues.

EL PRONOM “EL”

El pronom "el" és masculí i "ho" és neutre. Com que en espanyol tots dos són iguals (lo), hi ha gent que vol fer desaparèixer "el" i per a tot diu "ho". Per exemple: l'aprovaran dimarts --> ho aprovaran el dimarts, l'he posat a la taula --> ho he situat en la taula.

LA NATO:

Sempre s'havia dit NATO. I a tot arreu es diu així menys a Espanya, on li van canviar el nom quan hi van entrar. Amb la mateixa lògica, també han de dir:

UNICEF --> FIENUN
UNESCO --> OECCNU
IBM --> MNI
NBA --> ABA
BMW --> TCB
CIA --> ACC
FBI --> OFI
NASA --> AEAN
KGB --> CSE
BBC --> CDB

Perquè (perdó, ja que) no pot ser que la llengua espanyola estigui supeditada a l'anglesa.

L'HORA
Proveu de traduïr al catanyol l'hora següent: dos quarts i cinc de nou, 2/4 i 5 de 9. Es torna ininteŀligible.

ELS NOMS D'HOME

Quan algú té un nom català, li posen un diminutiu bilingüe, per exemple: Tommi, Ricki, Berni, Charli, Gervi, Rudi, Ritchi, etc.

LA PERSONA

Es pot dir "persona" quan:

1- qui parla no sap si el subjecte és home o dona
2- ho sap però no t'ho vol dir
3- quan el subjecte és d'un gènere entremig o barrejat

"tinc un gos negre" traduït al catanyol és "disposo d'un mamífer de color obscur". O sigui, no et vull dir si és gos, gat o cavall. Hi ha vegades que pot anar bé dir persona, però no sempre. De vegades no cal i queda malament. Qui ho sent entén que li amaguen coses i per tant, te'l poses a la contra.

Quan en comptes de “la seva dona” o “el seu home” dius “la seva parella sentimental” deixes clar que no vols dir si la seva parella és dona o home. La paraula “sentimental” serveix per justificar que el gènere de la parella no és l'habitual. Tot això per molta gent (perdó, persones) és un insult. Per tant, cal anar molt amb compte (perdó, amb cura).

EXPRESSIONS ESTRANYES

Ells pensen en espanyol i tradueixen sempre igual, p.e.: su--> el seu, mi--> el meu, etc. i queden frases rares, com ara:

a la seva casa (que vol dir: a casa seva)
per la teva culpa (per culpa teva)
la meva mare (ma mare)
lluu un tatuatge en el seu braç (té un tatuatge al braç)
no és de rebut (aquesta no es pot entendre)

Quan tradueixen frases conegudes, fan el ridícul. Per exemple:

per Nadal, qui res no estrena, res no val en Nadal, el que res estrena, res val (i encara gràcies que no diuen Nadals).
I què bé que s'ho passa! ¡ I el que disfruta!

Hi ha una altra paraula catanyola que no es pot entendre: què vol dir 'pillar'?
Què vol dir 'ho haveu vist'? Potser vol dir 'haureu vist'?
Què vol dir 'marejar la perdiu'?
Què vol dir 'van a per ells'?

PARAULES FONAMENTALS

Si mires les paraules més importants (de qualsevol idioma), veuràs que ja no surten als mitjans de comunicació. Les poso també en anglès per a resaltar que són fonamentals.

abans.......... before
agafar.......... to hold
aturar-se..... to stop
aviat............ soon
cap.............. no, none
dinar............ lunch
dir................ to say
dona............ woman
engegar....... start
fer................ to do, to make
ficar............. to put in
gent............. people
got............... glass, cup
home........... man
nen.............. child
noi, noia...... boy, girl
només......... only
parlar........... to speak
passar......... to happen
perquè......... because
petit............. small
portar, dur.... to carry, to bring
posar........... to put
potser.......... maybe
sentir........... to hear
ser.............. to be
seure........... to sit down
sovint.......... often
tallar............ to cut
tancar.......... to close
tocar............ to touch
tenir, tindre.. to have
tombar......... to turn
tombar-se... to turn back
tornar........... to come back
tothom......... everybody
trencar........ to break
triar............. to choose
trobar.......... to find, to meet
veure........... to see
voler............ to want

EL RUCANYOL

Fa uns vint anys que com a poc un cop a l'any els mitjans de comunicació espanyols s'inventen una expressió, frase o paraula que arracona la que hi havia. Em sembla que tot va començar l'any de la 'coyuntura' i la 'problemática'. Va ser memorable l'any de 'el mismo' i 'la misma': deien frases embolicades que feien riure. Quan algun ignorant (dic ignorant perquè potser anava de bona fe i de debò no sabia parlar) deia 'el mateix' i 'la mateixa' no l'entenia ningú.

Creen una moda que té molts seguidors. Sembla que al món del periodisme hi ha alguna gent que encara no ha après a parlar i per aprendre'n llegeix diaris espanyols. Llavors tradueix les paraules rucanyoles al català i surten frases ridícules.

Un dels darrers invents és dir 'de manera directa', 'de manera lògica' o 'de forma fàcil' en comptes de 'directament', 'lògicament' i 'fàcilment', que és com es diu a tot arreu menys a Espanya.

Han canviat els noms del mesos, en comptes de 'gener' diuen sempre 'el mes de gener': arribarà el gener --> arribarà en el mes de gener. Els proposo, per exemple: 23-F --> 23-MF, 20-N --> 20-MN, 10-J --> 10-MJ (ui, aquest no el volen saber), etc.

El color: en comptes de 'la casa és blava' ara diuen sempre 'la casa és de color blau'.

'fins a': per dir 'tinc cinc dits a cada mà' diuen: disposo de fins a cinc dit en cada mà. A aquest cotxe hi caben cinc passatgers' --> en aquest cotxe caben fins a cinc persones.

'ni...ni': 'ni...'ni' --> ja...o'. En comptes de 'ni totalment ni parcialment' diuen 'ja sigui de manera total o parcial'.

'peró': ara diuen 'això no obstant' perquè pensen que és més curt.

'per, per mitjà de, gràcies a, mitjançant, per culpa de': ara els ha agafat pe dir sempre 'a travès de'.

'i': mira que és clar i fàcil, doncs no: han inventat l'horrorosa expressió 'juntament amb'.

'perquè': ara diuen 'ja que'.

Els mitjans espanyols van ressuscitar el verb 'conseguir' que no deia mai ningú (substituint 'lograr'). Tot seguit els catanyolistes el van copiar i van inventar 'aconseguir', que no havia dit mai ningú. Segons ells, ara ja no es fa res sinó que tot 's'aconsegueix'.

'és un': darrerament fan frases embolicades de l'estil següent:

-la construcció trigarà molt --> la construcció és una obra que tardarà molt
-el president mai no diu mentides --> el president és una persona que mai diu mentides (ens estan dient que sí que en diu).
-en Joan sempre xuta molt fort --> Joan (sic) és un jugador que sempre colpeja molt fort
-ara ha començat la neteja del bosc --> la neteja del bosc és un treball que ha arrencat ara
-la Núria és molt alta --> Núria (sic) és una persona que és molt alta
-en Pau sempre arriba d'hora --> Pau (sic) és una persona que sempre arriba d'hora
-en Joan fa molts gols --> Joan (sic) és un jugador que aconsegueix molts gols
-en Jordi actua molt bé --> Jordi (sic) és un actor que actua molt bé
-la Maria té molta feina --> Maria (sic) és una dona que treballa molt

Van inventar el llenguatge 'no sexista' amb el que diuen, per exemple: benvinguts i benvingudes, ciutadans i ciutadanes, persones treballadores, etc. etc.



INTENCIONS

De barbarismes sempre n'hi ha hagut, però abans si li deies a algú que ho deia malament, et donava les gràcies. I ara diuen "no importa, ja s'entén". Subratllem això de “no importa”, és a dir, per a ells el català no importa.

Abans es deien barbarismes que es veia molt que n'eren, p.e. desde luegu, sin embargu, solzament, tenir cuidadu, barcu, viudu, llatreru. Però la gent se'n va adonar i als anys 70 van ser eliminats. Ara els barbarismes ja no sòn descarats sinò amagats. Remenen els diccionaris buscant paraules rares o que puguin adaptar canviant-les de significat. Per exemple, en lloc de "anar amb compte" (abans: tenir cuidadu) han trobat "vigilar", que vol dir una altra cosa diferent però que ja serveix per qui no vol dir paraules catalanes sinò bilingües. En lloc de "tanmateix" (yet, however) (abans: sin embargu) han inventat "no obstant això", que sembla català. En lloc de "només" (only) (abans: solzament) s'han inventat "tan sols" (even) canviant-li el significat, la questió és que hi hagi la sil·laba "sol".

Al començament (perdó, al principi) de segle va haver-hi (perdó, es produí) la polèmica entre els defensors del català clàssic i els del coŀloquial (deien 'que ara es parla'). Els barbarismes dels anys seixanta ja no hi són. Avui el mal no és el català 'que ara es parla' sinó les barbaritats que inventen els espanyolistes i que no s'han dit mai.

Una altra tàctica que fan servir és: en lloc de dir una paraula senzilla i coneguda, en diuen una de rara que no hagi dit mai ningú: per exemple: acurat, ambdós, malmetre, recolzar, tenir cura, etc. Llavors l'oient la rebutja i s'estima més la paraula espanyola, que ja coneixia. En resum, rebutja tot el català, que és el que ells volien.

L'excusa habitual dels catanyolistes és que si una paraula l'han pogut trobar a un diccionari, es pot dir. Encara que sigui rara o arcaica i no l'hagi dit mai ningú. Encara que faci desaparèixer una altra paraula tradicional. Home, llavors, que diguin també paraules que són al diccionari i estan maleïdes per a ells, per exemple: quelcom, llur, àpat, merda, etc.

També diuen que hi ha temes més importants, i que la puresa de la llengua no és prioritària. Curiosament és el mateix que diu el PP de l'Estatut. És el mateix que fan els socis de l'Espanyol. Que també diuen que no tenen idees polítiques, que són indiferents. Però bé que es diuen "reial" i "espanyol" i porten banderes espanyoles i amb el toro o el voltor imperial.

També diuen que tu parlis com vulguis i que deixis que els altres parlin com vulguin. Això vol dir que ells eliminen totes les paraules modernes que vénen de l'anglès, perquè per a ells l'anglès és la competència, i pobre de tu que no acceptis les que vénen de l'espanyol.

Cap allà els anys vuitanta, les primeres passes que van fer (perdó, els primers passos) eren inofensives, com ara escriure 'sisplau'. Però han anat empitjorant.

Al País Valencià van començar dient el mateix i van continuar fent un diccionari nou per a poder autoritzar tots els barbarismes. La finalitat dels espanyolistes és autoritzar tantes paraules espanyoles com els deixin i fer que el valencià sigui un dialecte de l'espanyol. I ara des de fa uns 20 anys estan fent el mateix a Catalunya, amb èxit.

Durant 40 anys la llengua catalana va ser proscrita i van aparèixer una munió de barbarismes, sobre tot al País Valencià. Als anys 60 i 70 va haver-hi un renaixement i es van fer fora molts barbarismes. Llavors va començar el catanyol, amb la reaparició del Diari de Barcelona, als anys 80. Li van donar caràcter oficial a barbarismes que ja s'havien fet fora, com ara vivenda, barco, viudo, etc.

Per exemple: quan van fer l'estació del final de la línia 1 del metro de Barcelona li van posar de nom “Fondo”. Deien que és el nom antiquíssim (?!) del lloc. I va colar. Van canviar-li el nom a l'estació "Roma" perquè deien que era estranger. No deien que érem fills de Roma? I per què no li posen el nom de la plaça on és? Ah! Perqué és la plaça dels Països Catalans (ui! quin fàstic!). Quan el Franco, es deia Roma. És a dir, que són més espanyolistes que el Franco.

Si Roma és estrangera, més encara en són: reina Maria Cristina (reina d'Espanya, és clar), Virrei Amat (virrei d'una colònia espanyola, és clar), Espanya, Urquinaona (qui era?), Alfons X (rei d'on?), i Tetuan (què és?), Príncep d'Astúries, Castillejos (on cau?), Méndez Núñez (un militar espanyol), Daoiz i Velarde (idem), Floridablanca (un marquès espanyol), Sancho de Ávila, Sepúlveda, Pelai (qui eren?), alcalde de Mòstoles (d'on?), general Mitre (un genocida), Jovellanos (qui era?), el príncep d'Astúries, el Marqués del Campo Sagrado, etc. I el millor de tots: el duc de la Victòria, un militar espanyol que va bombardejar Catalunya. Li van posar el nom de Països Catalans a una plaça que no té numeració, per tant, aquest nom no el veurem mai ni a cap adreça ni a cap carta ni a cap anunci ni a cap guia telefònica. Han canviat el nom de l'estació Hospital de Sant Pau per Dos de maig. Què va passar un dos de maig? On? Sí, és on us penseu.

Quan va sortir l'edició catalana del Periódico, van fer el diccionari espanyol-catanyol. Ells pensaven en espanyol i traduïen paraula a paraula. El resultat és inintel·ligible. Tot i això, els altres mitjans el van copiar. Aquest programa de traducció ha estat un cop baix molt gros.

Quan es va crear la universitat Pompeu Fabra (sí, el mestre Fabra) hi van ficar molts espanyolistes que feien les classes en espanyol. I des del començament que hi han queixes i polèmiques. I després han arribat a la televisió, arma magnífica per a escampar el catanyol. A la televisió ha passat el mateix que va passar al Barça a l'any 78, quan van fer-lo caure a les mans de dirigents espanyols (ells mateixos deien que n'eren) i gairebé el maten.

Diuen que una de les causes del catanyol és que els periodistes són bilingües. Els ensenyen a escriure en espanyol (no pas en castellà) per ideologia o perquè així trobaran feines millors, i llavors no volen saber dues llengües i tendeixen a fer desaparèixer la més feble i convertir-la en un dialecte de la forta. A uns altres països de mida semblant això no passa. Per exemple, Portugal o Holanda: els periodistes no saben espanyol ni francès (sí que saben anglès, però bé, com a tot arreu). Una solució podria ser que els estudis fossin especialitzats, com els de Filologia .

Diuen els catanyolistes que s'han de fer desaparèixer les paraules que siguin massa catalanes perquè les troben rares, i dir les que s'assemblin més a les espanyoles. Però no diuen que les paraules catalanes són semblants a les de les altres llengües europees i que són les espanyoles les que són diferents. Això ho sap tothom que així après qualsevol idioma. Per exemple, un préssec vermell en portuguès es diu un péssego vermelho. I així tantes com en vulguis.

Critiquen l'ortografia catalana perquè té la ela geminada. Però no diuen que totes les paraules catalanes que en tenen també en tenen a totes les altres llengües europees (excepte l'espanyola), perquè vénen del llatí literari i no del popular. La millora del català és posar-hi el punt volat. Evita confondre's amb la ella, fa més fàcil la lectura i permet recordar-les millor.

ELS ESPANYOLISTES

El 1992 es feien dir Grup d'estudis catalans i van demanar incloure al diccionari de l'Institut d'estudis Catalans gairebé tots els barbarismes. La majoria van ser acceptats. D'ençà que el 1986 van presentar les seves idees al famós llibre "verinosa llengua", que els diuen els verinosos. El 2006 uns quants membres d'aquest grup, entre ells els coneguts Xavier Pericay, Ferran Toutain i Ivan Tubau, són socis fundadors del nou partit polític de l'Albert Boadella, que es defineix com a espanyolista radical, més que el PP.

ELS LLATINISTES

Hi ha dos moviments que volen destruir la llengua catalana. A primer cop d'ull semblen independents, però si t'hi fixes més, veus que la finalitat és la mateixa. Un és el moviment espanyolista, que ja hem explicat. L'altre és el llatinista. Vol fer servir paraules llatines i bandejar les catalanes. Casualment (és casualitat, és clar) les llatines són iguals que les espanyoles.

Volen tornar dos mil anys endarrere a quan el català i l'espanyol eren iguals. Tot alló que ha creat la llengua catalana durant mil anys ho fan fora, Diuen que fa pagès (perdó, agricultor). Diuen que inventen una llengua culta, per fer-la servir per a coses intelectuals. Amb normes complicades, amb excepcions, amb regles embolicades. Que si no saps totes les normes no puguis dir res. Llavors la gent li agafa por al català perquè el veu massa (perdó, excessivament) complicat. També volen que a un aprenent de català no li serveixi de res llegir el diari, perquè les paraules que hi llegeix no les diu mai ningú.

I volen que a la vida diària (allò que ells li diuen usos informals) es parli de qualsevol manera. I que es diguin tants barbarismes i barbaritats com vulguis. Com que és informal... Com més s'assembli a l'espanyol, millor. Volen fer desaparèixer el llenguatge de sempre i inventar un koiné. Naturalment, idèntic a l'espanyol. Fan desaparèixer les paraules d'argot català i hi posen les del llenguatge cheli. Com que és informal...

Precisament ells no en volen saber res del llenguatge culte català. Els delata el fet que casualment (sense voler, és clar) obliden les paraules llatines diferents de les espanyoles: quelcom, àpat, llur, àdhuc, etc. També que en lloc de "prou" diuen "suficientment", segons ells molt més fàcil de dir.

Hem de tornar a la llengua del país amb expressions autòctones i genuïnes. Sense barbarismes i sense mirar les llengües veïnes. Com fan a Portugal. Tots dos moviments volen que ens passi com a Galícia.

Un exemple, el pretèrit verbal. En comptes de "jo vaig triar" diuen "jo escollí". Compareu, si us plau (perdó, per favor) amb l'espanyol “escogí”.

ELS PROPERS ATACS

Ara estan preparant la gent a poc a poc per al proper (perdó, el pròxim) atac. Per exemple:

El temps verbal futur:

Per a dir "jo parlaré", en castellà es diu "yo hablaré" i en espanyol "yo voy a hablar". Quan en castellà es diu "qué dirán de mí" en espanyol es diu: "qué van a decir de mí". Ells volen pensar només en espanyol i no els cap al cap que "jo vaig fer" vulgui dir "yo hice". Volen que en lloc de "jo faré" es digui "jo vaig a fer" i en lloc de "jo vaig fer" es digui "jo fiu, tu feres, ell feu".

Encara no han pogut escampar el "jo vaig a dir" perquè seria confús. A poc a poc van canviant el passat a "ell digué". Més endavant ja podran ficar "ell va a dir". De moment diuen "anem a veure", "anem a mostrar-los" tant com poden. Per exemple: nosaltres el vam posar allà --> nosaltres ho situàrem allí.

Això ve de que a Amèrica en lloc de dir "I will do" diuen "I'm going to do". S'ha escampat a Sud-Amèrica i en lloc de "yo haré" diuen "yo voy a hacer". I als 80 va arribar a Espanya, com a part de la "movida".

Un altre atac futur: per a ells "estimar" vol dir fer suposicions i volen una paraula que s'assembli a "querer". "voler" no, que no s'assembla, "desitjar" no, que crea confusions. De moment hi ficaran "amar", que ja és igual que en espanyol i veurem si cola.

El condicional:

Encara no ens ha arribat el costum espanyol de dir p.e.: "si pudieran le iban a dar" en lloc de "le darían". Però ens el faran arribar.

PROPOSTES (GRATUÏTES)

Modestament els proposem que:

Igual que diuen "s'asseuen", diguin també: se callen, se cauen, se sorten, se moren, se riuen, etc. Si creuen que encara no estem preparats, potser més endavant.

En lloc de "agafar", massa català, diguin "agarrar" i "atrapar".

En comptes de "pagès", massa pagès, diguin “camperol” o "granger".

Cal recuperar les olives "rellenes", elimineu el "farcides" i digueu "replenes o emplenades".

Facin fora la paraula "maldestre" per massa catalana, i recuperin "tórpe", molt coneguda. També recuperar "gambèrru", que segueix dient molta gent en comptes de "brètol".

No es pot tolerar "espatlla", perquè s'assembla a "espalda" però vol dir una altra cosa. Cal recuperar "hombru".

Cal ficar al diccionari "munyeca", perquè està més escampada que "canell".

En lloc de "no perdis el temps" digueu "no perdis l'estona", i en comptes de "el temps passa volant" --> "l'estona marxa". Dels "passatemps" digueu-ne "creuaestones".

Per dir "en vols cap més?" (en castellà: "quieres alguno más?"), de moment diuen "vols un altre?" (sense el pronom “en”), però aviat diran "¿desitges altre?".

Com que en lloc de sortir diuen "marxar fora", estaria bé "marxar dins" (perdó, a dintre) en lloc de "entrar". On hi diu 'sortida' que hi digui 'marxa enfora' (perdó, 'marxa fora'). Ai no, no cal, perquè 'entrar' ja és igual que en espanyol.

Si en comptes de "fer la bugada" diuen "posar la rentadora", còm en diran de les bugaderies? posadores?.

Incloguin "despreci" al diccionari, que encara la diu tothom.

És una llàstima que encara hi hagi gent que digui "verí". Cal escampar "venenu". (la paraula "la metzina" ja l'han esborrada, sobre tot perquè és "la") .

"tonto" no és al diccionari. No pot ser, això.

Gairebé ningú no fa servir els signes invertits (¿¡) (amb perdó per això d'invertits). No pot ser. S'han de posar a tort i a dret.

Igual que han inventat "picabaralla" per esborrar "baralla", que diguin també "picabarallar-se" en lloc de "barallar-se".

Com que per no dir "només" han inventat "sol" treient-la de "solo", que per no dir "trencat" s'inventin "rot" treient-la de "roto".

"menys" és massa catalana, Digueu "mènus", com es deia abans.

Fa uns vint anys no van poder ficar "sòtanu" al diccionari en comptes de "soterrani". Cal tornar a intentar-ho.

Com que diuen “escoltar” en lloc de “sentir”, lògicament han de dir també “mirar” en lloc de “veure”, per exemple: no he mirat entrar-hi ningú; aparta't, que no miro res.

Ja han fet que no es digui “cal” ni “no cal”. Van bé. Ara cal (perdó, ara fa falta) recuperar el “tenir que”, que está molt oblidat (perdó, descuidat): no cal que l'hi posis --> no tens que situar-ho allí.

Si en lloc de “els nens” diuen “els menors”, en lloc de “les nenes” han de dir “les menores”, en pro del llenguatge no sexista.

Per dir “quelcom” han inventat “alguna cosa”. Val més que es deixin estar de bajanades i diguin directament “algu”. Al cap i a la fi és el que diuen els seus seguidors. La frase 'està una mica brut' en castellà es diu 'está algo sucio'. Per tant, que diguin 'està alguna cosa brut'.

I en comptes de “cotxe tot terreny” --> “cotxe tot sòl”.

També haurien de dir en comptes de “més que un club” --> “alguna cosa més que un club”.

Si diuen “cultiu” en lloc de “conreu”, que diguin també “cossetxa” en lloc de “colllita”. I a la ciutat de Reus, que li diguin "Tius".

Per dir “ningú no n'ha demanat”, ells treuen el “no” i el pronom “en” i diuen “ningú els ha sol·licitat”. Llavors que diguin també en lloc de “no n'ha demanat ningú”--> “els ha sol·licitat ningú”.

En comptes de “pany” dir “tancadura”, i en lloc de “manyà” dir “tancader”. Encara millor: pany --> serradura, i manyà --> serraller.

Com que diuen “localitzar” en lloc de “trobar”, el “punt de trobada” s'ha de dir “punt de localització”.

En comptes de “tanmateix” --> “sense embargament”, traducció literal de “sin embargo”. Millor encara: 'sens embarg'.

Si diuen “la llum verd”, que diguin també: la zona verd, la muntanya verd, l'illa verd, la via verd, etc.

En comptes de “borni” --> “tort”.

Per no dir “sovint” es pot inventar “a menut”.

En comptes de “report” o “informe” es pot treure “part” de la paraula “parte”. I dir “he vist el part de la policia”. Que vol dir que ha vist un naixement.

En comptes de “pregària”, es pot inventar “rés”, treient-la de “rezo”.

Recuperar “burdillu”, perquè (perdò, ja que) encara la diu tothom.

Canviar el nom dels pobles de: L'Escala --> Les Escales, L'Ampolla --> La Botella, La Llagosta --> El Saltamonts, Pineda → Pinar. A la punta de la Banya del delta de l'Ebre dir-li (perdó, anomenar-li) El Corn.


Al barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles dir-li Sant Gervasi de Casseroles.

Ja han fet que la taula electoral es diguin "mesa". Ara que diguin també "tenis de mesa" en lloc de tennis de taula.

Com que en lloc de "aviat" diuen "en breu", que en lloc de "fins aviat" diguin "fins en breu".

A l'escombriaire li diguin (perdó, l'anomenin) "brossero".

En lloc de "treure" --> "remoure" i directament "sacar". Sense remordiments, que "treure" es confon amb "traer".

Com que per no dir "malaltia" han inventat "enfermetat" que inventin també "enferm" en lloc de "malalt".

Si han convertit "la galleda" en "el cubell", també es pot convertir "l'entrepà" en "el bocadell". Mireu: "boca" és una paraula catalana, i el final en "ell" és ben català.

Ja han fet que "aiga" i "llenga" es transformin en "aigua" i "llengua". Ara que facin que botiga, figa, formiga i lliga es transformin en botigua, figua, formigua i lligua.

Com que en comptes de "fer anys" diuen "complir anys", que li diguin també "cumpleanyus" a l'aniversari.

"baldufa" és massa catalana. Cal inventar "tromp" o potser "trompus".

I en comptes de "brou" --> "cald" o "caldus".

Per no dir "triar" han pogut trobar (perdó, localitzar) "escollir". Per no dir "la tria", què diran?: La tria dels dos millors --> l'escolliment en ambdós? l'escollició?

Com que diuen 'escollir' en comptes de 'decidir', que ho diguin també en comptes de 'decidir-se'. Per exemple: 'vinga, decideix-te i afanyat!' --> '¡vinga, escull-te i apressa't!'

Les mongetes són massa típiques catalanes i a més no són respectuoses amb l'esglèsia catòlica. Proposem dir-ne "jueves". És la traducció del castellà, no importa si els jueus s'ofenen.

Si per no dir "home" s'han inventat "tipus", per no dir "dona" es pot inventar "tipa".

L'adreça d'internet manel@grup.cat vol dir que en Manel és AL grup.cat (llatí ad, anglès at). Com que no volen dir "a" sinò "en" per ser igual que l'espanyol, llavors cal canviar @ --> en. Podria ser: manuel.en.grupo.es. Ara caldrà proposar-ho a (perdó, en) l'agència ICANN que regula internet. De passada, que els proposin canviar el nom per un d'espanyol, per exemple CINNA.

Quan un submarinista (perdó, un bus) és treballador autònom, se li pot dir (perdó, anomenar) un
auto-bus o autobús.

A "sou" li falta la ela de “sueldo”. Proposo canviar a "sol". Així seria més semblant a l'espanyol. I total, a "sol" ja no li ve d'un significat més.

"aclaparament" encara no ha arrelat. Encara estan a temps d'inventar "agòbiu".

Com que en comtes de "zona de vianants" diuen "zona peatonal", que diguin en comtes de "zona de vehicles" --> "zona seatonal".

En comptes de “ple de gom a gom” --> emplenat de bot en bot

Com que de l'argent sempre en diuen (perdó, l'anomenen) plata, que a l'Argentina li diguin la Platina, Argentona --> Platona, l'Argentera --> la Platera. I que demanin de canvia el símbol químic Ag per Pt.

Ja que per no dir “oblit” han inventat “descuit”, per no dir “distracció” es pot inventar “despist”.

Si per no dir “oncle” han inventat “tiet”, per no dir “cosí” poden inventar “primet”. No hi haurà confusió perquè ells no diuen “prim” sinò “fi”.

Conseqüentment, cal canviar també les sigles de l'oncle Sam (USA) per les de Tiet Sam (TSA).

Com que en comptes de “sageta” diuen “fletxa”, que en comptes de “sagitari” diguin “fletxari”.

Per adaptar el nom de'n Juli Verne al catanyol, cal dir Pere Gil.

Canviar el títol de la peŀlícula “La dona de vermell” per “La persona en roig”. I 'els homes de negre' per 'les persones en color negre'. La bandera de España es roja i gualda --> la bandera es de color rojo i de color gualdo.

Com que en lloc de “aturar” diuen “parar” i en lloc de “aturat” diuen “parat”, que en lloc de “atur” diguin: par o paru.

Als cotxes Mercedes classe A dir-los “tipus A”.

seure”: proposo que s'enfonsin una mica més i inventin “assentar-se”.

enviar”: en castellà es diu igual, enviar, però en espanyol es diu “mandar”. Cal adaptar-se a l'espanyol i dir “manar”.

Traduir al catanyol el “temps afegit” dels partits de futbol i dir “estona sumada”.

En lloc de “quant guanya el batlle?” --> “quant aconsegueix l'alcalde?”, que és més fàcil de dir.

Ja han fet que desapareguin les botigues de queviures per dir “tendes d'alimentació”. Es pot empitjorar encara més i recuperar el nom de “colmado”.

Per dir “no em trobo bé” que diguin “no em localitzo bé”.

A l'escriptor Ciceró (que vol dir cigró) canviar-li el nom a Garbansó.

Al carrer dels Flassaders dir-li carrer dels manteros.

A la pasta de dents Signal dir-li Firmal.

Pagà i pagès vénen del llatí pagus, que vol dir camp. Si en comptes de pagès diuen granger, en comptes de pagà han de dir “granjà”. I les religions paganes --> religions granjanes.

càpsula” vol dir capseta, per tant cal canviar-la per “càixula”.

Per no dir “a poc a poc” cal inventar una paraula que s'assembli a “despacio”. Què tal canviar-li el significat a “espai”? Va molt a poc a poc --> es desplaça espai.

A les curses (perdò, carreres) atlètiques, treure (perdò, retirar) els rètols de “sortida” i “arribada” i posar-hi “arrencada” i “finalització”. Ells diuen que són més fàcils de pronunciar.

Als cargols (de ferro) ara els diuen “caragols”. Proposo inventar la paraula “tornell”. Sembla catalana i s'assembla a “tornillo”, que és la que tenen al cap.

En comptes de “escombrada”, es pot inventar “barrut”. Fins ara volia dir que té molta barra, però no importa perquè ells no saben què són les barres.

A la festa dels tres tombs dir-li “dels tres girs”.

Com que diuen “el mar” en comptes de "la mar", cal canviar el nom de la platja de la Mar bella per "el mar bello" i la ciutat de Marbella per "Marbello".

Una puntada és un forat fet a la roba amb un agulla de cosir. No és pas cap cop de peu. Si diuen "puntada" per a que s'assembli a "patada", en comptes de "cop de cap" poden inventar "cabessàs". Cop de colze → codàs, cop de puny → punyetàs, cop de porta → portàs.

Fa molt de temps (perdó, molt temps) que es va recuperar 'cognom'. Proposo bandejar-la (perdó, marginar-la) i inventar 'apellit'. Oi que sembla catalana? Té (perdó, disposa) una ella i acaba (perdó, finalitza) en 'it', com 'afegit' o 'malparit', final que sembla ben (perdó, prou) català.

Com que en comtes de 'travessar' diuen 'creuar', que en comptes de 'travessera' diguin 'creuarera'.

Com que per no dir 'tallar' diuen 'segar' i 'seccionar', que en comptes de 'ganivet' diguin 'segador' o 'seccionador'.

Ara el pronom 'jo' s'escriu 'jo' però tothom diu 'iò'. Cal (perdó, fa falta) fer fora (perdó, eliminar) els arcaismes i escriure 'io'. Però per que no diguin 'ío' (amb l'accent a la i) ni es confongui amb la lluna de Júpiter, és molt millor escriure 'yo'.

Per no haver de dir 'd'hora' es pot inventar 'temprà', que sembla ben català.

En comptes de 'el porter rebutja la pilota' --> 'el porter desestima el baló'.

Si al carnet d'identitat li diuen 'deneí', al carnet de conduïr que li diguin 'denecé'.

En comptes de 'no veig res', que diguin 'no veig alguna cosa'.

'pacient' ve de 'patir', cal canviar a 'sofrient'.
'paciència' vol dir capacitat de patir, cal canviar a 'sofriència'.
'passió' ve de 'patir', cal canviar a 'sofrió'.

Que en comtes de Hamàs, diguin Jamàs, que està més d'acord amb l'ortografia espanyola.

Si diuen 'els Nadals', que en comptes de 'bon dia' i 'bona nit' diguin 'bons dies' i 'bones nits'.

Si han inventat 'vivenda' per no dir 'habitatge', lògicament en comptes de 'habitant' han de dir 'vividor'.
I en comptes de 'habitació' → 'viveció'.

Ja que han inventat 'intestí' per no dir 'budell', els proposem aquests canvis:
cor --> corassó
cap --> cabeça (que casualment (casualment?) ja és al diccionari)
el nas --> la narís
el genoll la rodella
el canell la munyeca

Ja que han inventat 'topar' per no dir 'xocar', que en comptes de 'paraxocs' diguin 'paratopades'.

Canviar el títol de la peŀlícula 'dos homes i un destí' per: 'fins a dues persones i fins a un destí', o millor encara: 'fins dos persones i fins un destí'.

Fer entrar els Estopa als Setze Jutges.

Inventar 'cuidat': els cartells que diuen 'atenció! perill!' fer que diguin '¡cuidat! ¡peligru!'.

Com que volen que la televisió catalana sigui la tercera (endevina per què), lògicament, Catalunya ràdio ha de ser radio Espanya 3, el periódico el país 3, aeroport del Prat Barajas 3, Reial club Dep. Espanyol Real 3.

Si volen canviar tennis tenis, que canviïn també: imigrant, imòbil, amistia, perene, imune, imutar, imoble, imersió, inovació, emental, inocu, inat, emalaltir, inecessari, inegable, emanillar, emarcar, emagatzemar, imaculada, inegociable, ipossible, imadur, imortal, imoral, gimàs,

Si al futbolista cors Giuli li diuen Giulí, a en Juli Cèsar li han de dir Julí Cesàr. I al vermut, que li diguin Martiní.

Ja que diuen 'topada' en comptes de 'xoc', als autos de xoc cal dir-los 'autos de topada'.

A (perdó, en) les dones que es diuen (perdó, s'anomenen) Maria Victòria dir-les Maria Consecució.

Si diuen 'abandó' en comptes de 'abandonament', transvàs en comptes de 'transvasament', 'transplant' en comptes de 'transplantament', i 'avort' en comptes de 'avortament', lògicament també han de dir:

sentiment → sentí
pensament → pensà
aliment → alí
armament → armà
paviment → paví
casament → casà (encara pitjor: boda)
fonament → fonà
monument → monú
ajuntament → ajuntà
element → elè
naixement → naixè
foment → fo
començament → començ (o pitjor encara: principi)
ciment → ci
desplaçament → desplà (els agrada més sense la ce trencada)
estirament → estí
afusellament → fusé
allotjament → allò
tancament → tanc (o potser: sierre)
coneixement → coné
remordiment → remord
avorriment → avor
argument --> argu
cansament → cansa (ai, no, millor cansanci)
moviment --> movi
alliberament --> allibera (ai, no, que ells diuen "liberació")

Canviar el títol de la peŀlícula 'Fes-me un petó, ximplet' a: 'Realitza'm un bes, tonto'.

Hispanitzar els noms, per exemple, un nom gallec: Fidel Castro, ha de ser 'Leal Castillo'.

Si en comptes de 'morir' diuen 'morir-se', en lloc de 'riure', que diguin 'riure's'.

Canviar el famós lema 'fes l'amor i no la guerra' per: 'desenvolupa l'amor i no celebris la guerra'. O 'dugues a terme l'amor i no configuris la guerra'.

De moment diuen 'san franthisco' i 'albathete'. Més endavant diran 'florènthia', i al final diran 'barthelona'.

Com que diuen 'celebrar' en comptes de 'fer', que en comptes de 'made in Japan' hi digui 'celebrated in Japan',

Si us plau, que algú em digui què vol dir 'assossec'.

Com que en comptes de 'aparellar-se' diuen 'emparellar-se', que canviïn el nom dels aparelladors i els diguin 'emparelladors'.

Com que no volen entendre la paraula 'so', cal canviar-la a 'sonit'.

Com que diuen San Andreu i San Antoni, sense la t, que en comptes de vint-i-sis diguin bin-i-sis.

Si en comptes de 'temps' diuen 'estona', al temps mort del bàsquet cal dir-li 'estona morta'.

Si de 'diners' fan 'diner', que facin també: temps → temp (o millor, tempo), nas → na (o millor, narí), gos → go (o millor, perr), les ulleres → la ullera (ha, ha, aquesta és molt bona).

Si en comptes de 'be' diuen 'corder', que diguin en comptes de formatge → ques, rata pinyada → murcièlag,

'tinent' vol dir 'qui té', participi present del verb tindre. Ecs, això no pot ser, cal canviar-ho per 'disposant'. Per exemple: tinent d'alcalde → disposant d'alcalde, la tinent O'Neil → la disposant O'Neil, etc.

Els anuncis dels trens ara diuen: és a punt de sortir. Cal dir-ho ben dit en catanyol: 'va a efectuar la seva arrencada'.

La famosa cançó de la Trinca 'ningú no comprèn ningú' ha quedat antiquada. Cal traduïr-la al catanyol: 'ni una persona comprèn una persona'. Ara ja s'entén millor.

Canviar el nom del grup Terra Lliure per Sòl Lliure.

A la xocolata desfeta dir-li 'xocolata desrealitzada'.

Per no dir 'mocador', es pot inventar 'panyol'.

'endoll' és massa català, cal inventar 'entxuf'.

Al Mont Carmel dir-li Mont Caramel. Al barri del Carmel dir-li barri Caramel. A les monges carmelites dir-les monges caramelites.

Han inventat 'acontentar' per no dir 'satisfer'. Cal que la cançó 'Satisfaction' del Rolling Stones canviï a 'acontentation'.

Quan algú és presentat, es diu 'molt de gust'. Cal canviar-ho a 'molt de sabor'. Ai, perdó, que en catanyol és sense el 'de', hauria de ser: 'molt sabor'.

Al disgust cal dir-li 'dissabor', i al regust, 'resabor'.

Traduir l'himne del Barça al catanyol: som la gent blaugrana --> som les persones en color blau i en color roig.

A la paella valenciana dir-li 'sartén valenciana'.

Els llibres d'història ara diuen que el Tejero va dir (perdó, va assegurar): 'quieto todo el mundo, todo el mundo al suelo!'. Cal que diguin: 'quietos y quietas todos y todas, todas las personas en el suelo!'.

Al Xavier Trias dir-li Javier Esculls.

Traduir al catanyol la dona de fer feines: persona en celebrar treballs.

La darrera bestiesa ha estat inventar 'inclús', que segons ells vol dir 'fins i tot', i ficar-la al diccionari. Si han ficat una paraula que no ha dit mai ningú, també poden ficar-hi 'entonses', que la diu molta gent.

Si de 'casco' es fa 'casc', de 'barco' cal fer 'barc'.

Cal posar al dia les expressions següents: 'el dia dels fets' --> 'el dia de les celebracions', 'els fets del Palau' --> 'les celebracions del Palau'.

Canviar el nom de l'espècie humana, de 'homo sapiens' a 'persona sapiens'.
De l'homicidi dir-ne 'personicidi'.

En comptes de 'Parlament', que diguin 'Conversament'.

Com que no poden dir 'això fa gust de...', cal que diguin 'això celebra sabor a...'. Fixeu-se que 'de' ha passat a ser 'a'.

Cal canviar les fòmules de la velocitat = espai / temps --> v = espai / estona. I la de la potència = treball / temps --> p = treball / estona.

robot” no sembla espanyola, cal dir-ne 'persona artificial'

Canviar-li el nom al Superman pel de Superperson.

TAC vol dir tomografia axial computadoritzada. Cal canviar a TAO, tomografia axial ordinadoritzada.

Canviar la lletra de la cançó 'la gallineta', on diu 'la gallineta ha dit que prou', que digui 'la gallineta ha assenyalat que suficientment'.

Canviar la nota musical fa a 'complir' o 'celebrar', per exemple: do re mi compleix sol la si.

A la pistola de silicona dir-li 'arma de silicona'.

'pontífex' vol dir 'el qui fa ponts'. Com que no es pot dir el verb 'fer', cal canviar a 'puenti-tendix'.

Canviar-li el nom a l'Antoni Gaudí, l'arquitecte, pel de Antoni Disfrutà.

De l'home llop cal dir-ne 'persona lloba'


MÉS ATACS

Sota: De moment diuen "dessota" i a poc a poc estan ficant "baix", p.e. "baix la seva responsabilitat". Aviat començaran a ficar "devall de" en lloc de "a sota de", p.e. "el gat és devall del cotxe".

Els ocells i els moixons: De moment diuen aus, fauna, etc., però tenen pensat acaba dient "pardals", que te una gran virtut: comença per la síl·laba "pa".

"avui": els proposem que diguin "hui", que ja està acceptada i és gairebé igual que "hoy".

Mida: ja fa molts anys que estan intentant ficar "tamany" al diccionari dient que és imprescindible (per a ells). Perquè no coneixen "mida" ni "mides", que és el que s'ha dit sempre. Arriben a l'extrem de dir:
fem vestits a mida --> realitzem vestits a mesura.

Dues: de moment van ficant "dos" a poc a poc. Ja hi ha molta gent que diu dos en lloc de dues. Quan siguin més, ficaran el diccionari que el femení de dos pot ser dues i també dos, a gust de cadascú. Comparem dues en occità: doas, i portuguès: duas. En les dues llengües es pronuncia igual que en català.

A Itàlia, les lletres 'ch' es pronuncien 'k' com en català. Sembla que els espanyols han decidit (perdó, han escollit) que quan hi hagi escrit 'ch' ells llegiran 'tx'. Per això els noms de futbolistes com ara Pocchetino o Mascherano els pronuncien 'potxetino' i 'macherano'. Fan el ridícul, però no els importa perquè per a ells només hi ha una ortografia, l'espanyola (por supuesto). La bona (perdó, el bo) és que a l'Argentina ho diuen bé, com a Itàlia. Jo els proposo que diguin també 'foth-bal' (amb theta) en comptes de futbol.

Com que han inventat veinat, alumnat, etc., també cal inventar: pilotat, conductorat, metgerat, escombriairat, dentistat, bomberat, putarat, etc.

A la coordinadora d'associacions per la llengua (CAL) dir-li (perdó, anomenar-la) Fafalta.


LES LLENGÜES DE L'IMPERI

Són les llengües artificials creades pels governants amb la intenció de fer desaparèixer totes les altres. Al començament només la parlen els aristòcrates i els militars, però amb el temps arriben a tothom. Es creu que van ser els xinesos els que van inventar el concepte. Per això el mandarí es diu “kuan hua”, que en mandarí vol dir “llengua de l'imperi”.

Els francesos, sempre ells, van crear el francès a l'edat mitjana i van matar totes les llengües que hi havia a França propiament dita (sense Occitània). Més tard, al segle XX, han fet desaparèixer del seu imperi: l'occità, el bretó, el neerlandès, el francoprovençal, el basc, i el català (sí, sí, el català). Només malviuen encara el cors i l'alemany.

Quan al segle XIX es va crear l'estat italià, van imposar la llengua toscana, que només coneixia un 2% dels habitants. Quan es va fer l'estat del Pakistan el 1948, van imposar la llengua de l'antic imperi mongol, l'urdu. Només quan Bangla Desh es va independitzar, va poder recuperar el bengalí. Uns altres exemples són: el malai (a Indonèsia), i el grec modern. Cal recordar que històricament Rússia, Sèrbia, Grècia i Turquia han imitat França.

Ara, des de fa uns 20 anys, els espanyols estan imitant els francesos i han creat un idioma diferent del castellà popular. Volen, com els francesos, matar les altres llengües. I els seus seguidors l'han importat als mitjans de comunicació dels Països Catalans. També han fet desaparèixer dels mitjans totes les músiques tradicionals i han imposat un únic estil espanyol modern basat en la tradició andalusa una mica modificat.

Si un escriptor anglès fa servir la paraula "sufficient" en lloc de "enough", no hi ha cap perill. Se'n en riuran i tothom seguirà dient paraules angleses. Però el català no es pot permetre aquest luxe. Tenim el perill que la gent digui "suficient" i s'acabi perdent la paraula catalana. I acabem parlant un dialecte de l'espanyol, com ja passa a Occitània. Ara ja hi ha gent que creu que dir "trigar" o "triar" està mal dit, que és patués, i que cal dir "tardar" i "escollir".

No tots el locutors i periodistes són iguals. N'hi ha que se'ls entén i n'hi ha que no s'entenen gens ni mica. Perquè? Aquesta és una altra reflexió. Ells et diran que el parlar normal és de pagès i que tal com ho fan ells la llengua sembla més culta. És mentida. El que demostren és que no saben còm es diuen les coses, que no han parlat ni llegit gaire, i que només han llegit diaris espanyols.

La seva intenció és que tothom puguir llegir i entendre qualsevol escrit en català, encara que no en sàpiga gens. Per tant, totes les paraules han de ser gairebé iguales a les espanyoles. O sigui, que no calgui mai saber català i que el català no serveixi de res. Fixeu-se que ara a les emissores espanyoles ja no subtitulen ningú que parli en gallec.

Es pot dir que la llengua escocesa ja no existeix. S'anava assemblant més i més a l'anglesa fins que en va ser un dialecte. I després ha desaparescut. Això és el que volen fer. En canvi, el gaèlic segueix viu perquè és massa diferent. Quan Ucraïna era part de la unió soviètica, els russos van fer servir el métode catanyol. I l'idioma ucrainès s'anava assemblant més i més al rus, fins que amb la independència s'ha pogut aturar el procés.

Els primers ajuntaments democràtics els van tornar a posar els noms autòctons a molts carrers que tenien noms espanyols. Ara, molts ajuntaments, per exemple, el de Barcelona (sí, Barcelona, la del 1714) esborren dels seus arxius els guionets i els apòstrofs, perquè els noms espanyols no en porten. Per exemple, en Josep-Maria que viu al carrer Violant d'Hongria li posen Josep Maria (com si Maria fos el cognom) del carrer "Violant Hongria" (com si estigués fent una violació).

Hi ha gent que vol esborrar totes les diferències amb l'espanyol . Sembla que no hagin parlat mai amb ningú i que han après català com nosaltres el llatí, per obligació. I el canvien sense mirar si s'entén o no, no els importa gens. Esperen el moment oportú per matar-lo i fer-ho tot directament en espanyol o francès.

Trenquen el llenguatge català de sempre, de fa segles, destruínt paraules sense cap respecte. Això no ho farien pas amb l'espanyol o el francès, perquè els tenen respecte i al català no. I cola. No hi han protestes.

Primer, des de l'any 39, van intentar convèncer tothom que el català i el gallec i el basc són uns patués, copiant el mètode francès de destrucció. Els francesos l'han aplicat als territoris ocupats amb èxit gairebé total: ja no hi ha població autòctona enlloc excepte Còrsega. Aquest mètode "patuès" ha tingut èxit al País Valencià i a Galícia durant molts anys, però no a Catalunya. Però als anys 70 hi va haver una revifalla dels nadius i des de llavors fan servir uns altres mètodes.

Cal recordar que aquest procés de neteja lingüística ja ha estat acabat amb èxit a moltes regions a més a més d'Occitània: el Rosselló, la Bretanya, Astúries, l'Aragó, la meitat occidental del País Valencià, Múrcia, etc., on els idiomes autòctons ja han gairebé desaparegut, substituits per l'espanyol o el francès.

Estan copiant França. La clau per matar una llengua i en consequència una nació és dividir-la en dialectes i tallar la comunicació entre ells. A poc a poc van fent-los tant diferents com es deixin. Amb uns quants anys acaben creient que no es poden entendre entre ells sinò és en la llengua de l'imperi (aquesta sí ben unificada). Perden la consciència de ser una nació i passen a ser unes regions que parlen un patués. Això ja ha passat a Occitània. Per cert, "patués" és una paraula despectiva creada pels francesos que vol dir una cosa semblant a "aixafaterrossos".

El mètode "catanyol" que ara expliquem s'ha aplicat al País Valencià i a Galícia amb molt d'èxit des dels anys 80. Han fet dos idiomes nous i han separat el valencià del català i el gallec del portuguès. I l'estan aplicant a Catalunya des dels anys 90. També amb èxit: ningú no protesta.

Avui dia ja no pots mirar la televisió perquè no entens la majoria d'allò que diuen. Com podeu veure, estem pitjor que mai. Pitjor que l'any 39: ara, si no penses en espanyol no entens res de res.



MÉS EXEMPLES

--"traslladar-se": tot i que en castellà es diu igual, diuen la paraula espanyola "mudar-se", que vol dir que es posen guapos.

--"terrenys": sempre s'han dit els terrenys o les terres, no s'han dit mai els sòls, que són els estels que fan llum (suns). Fins i tot diuen "trepitjar el sòl" (i no es cremen?!). Més endavant diran "caure al sòl", en lloc de caure a terra. Recordem que en castellà es diu "cuerpo a tierra" i no pas "cuerpo al suelo". Diuen frases ridícules com: la capa superficial del sòl, el sòl és fèrtil, contenir el sòl amb arbres, la terra on vivim → el sòl en que vivim.

--”a terra”: han inventat 'al terra': hi ha un ferit a terra --> es produeix una persona en el terra.

--"acostar-se": volen que vulgui dir "jeure" i han inventat "apropar-se". 'no s'acostin a la via' per a ells vol dir 'no jeguin a la via', i han hagut d'inventar una altra paraula.

--"d'hora": (early) ara diuen sempre "aviat" (soon) que és una altra cosa, però es veu a venir que aviat diran "prompte", que casualment també és al diccionari.

--"aviat": com que no s'assembla a "pronto" van inventar "prompte". Fa poc que diuen "en breu". "en breu" vol dir "amb poques paraules". No pas "aviat", per tant les frases resulten ininteŀligibles. També diuen "pròximament" perquè, segons ells, és més fàcil de dir.

--"alhora": està prohibida. Han inventat “a la vegada” perquè volien que hi hagués l'article “la”.

--"noi" i "noia": no s'assemblen a l'espanyol (però sí a “boy”), solució: "jove", "joveneta". I "xicot", que és millor perquè és gairebé igual que "chico".

--"nen": s'han inventat "menor" i "escolar". Les dones i els nens, al devant! --> ¡les persones i els menors, al front!. El nen té cinc anys --> el menor disposa de cinc cursos.

--"canalla": per a ells és un insult i s'han inventat "els menuts", que vol dir les vísceres.

--"una mica": en castellà i en espanyol, "algo" vol dir "quelcom" però també "una mica". "Algo más que amigos" vol dir "una mica més que amics", "podria hacer algo más" vol dir "podria fer una mica més". Això de "alguna cosa més" és incomprensible. Fa poc han inventat 'd'alguna manera': ja estem d'alguna manera cansats.

La frase “és una mica més gran” traduïda al catanyol és “el seu tamany és alguna cosa major”.

--"una mica": diuen "un poc", igual que "un poco".

--"molta gent": són dues paraules prohibides per a ells, i diuen coses com "un gran volum demogràfic".
--”més gent”: han inventat 'altres persones'.
--”molts, moltes”: no s'assembla a 'muchos', per tant, han inventat 'un gran número de'

--"tip": diuen "fart", així s'assembla a "harto". Quan diuen "fart" en comptes de "tip" encara sona una mica conegut, però "afartar-se" sona estranyíssim. Tant com 'saciat'.

--"sorra" és el que hi ha a la platja o al desert. Ve del llatí “saburra”, que ha donat: en occità “saula”, fr. “sable”, ang.“sand”, alm. “Sand”, cast. “zahorra”. No és pas l'arena, que vol dir estadi, perquè era la plaça on lluitaven els gladiadors. Han hagut d'inventat “àrids”, que té la virtut de començar per “ar”.

--”el cap” (head): volen que sigui “la”, endevina per què, i diuen “la testa” i “la closca”.

--"el cap" (boss): derivats: capità, caporal, etc. Com que tenen prohibida la paraula "cap" i encara no els deixen ficar "jefe" al diccionari, han inventat "superior jeràrquic", que ja és bilingüe, i segons ells és més fàcil de dir.

--"casament": diuen "boda" i olé.

--"fer fora" algú d'una empresa es diu així o "despatxar" (to dismiss). No pas "acomiadar" que vol dir fer un comiat (farewell).

--"esdeveniment": és això mateix, no pas cap "succés", que vol dir “èxit”.

--"passar": en lloc de "de vegades passen coses d'aquestes", diuen "succeeixen", que vol dir que van una darrera de l'altra. I una encara pitjor: "ocòrrer". També: fluir, remuntar-se, etc.

--"passar": o també 'travessar' i 'traspassar': s'han inventat "creuar", que vol dir posar-hi creus, però encara no l'acabo d'entendre. A les estacions de tren hi ha cartells posats als anys 80 que diuen "no travesseu les vies". Però pels altaveus diuen "no creuin les vies". Als anys 80 es parlava bé, i el verb "creuar" s'ha inventat als 90.

--"passar-s'ho bé, gaudir, xalar": diuen "disfrutar", sense vergonya. La cançó "gaudeamus igitur" ara es dirà "disfruteamus igitur".

--"esdevenir": la tenen prohibida, i diuen “succeïr”, vol dir heretar un càrrec.

--"fer nosa": s'han inventat "entorpir". També diuen 'dificultar la mobilitat', diuen que és més fàcil de dir. (recordem que en anglès és molt semblant al català: nuisance).

--"fer un petó": diuen "besar".

--"els diners": ara ens estan ficant a poc a poc "el diner".

--"donar suport" es diu així (to support) i no pas "recolzar" (to lean), que vol dir repenjar-se.

--"començar": en lloc de dir "els fets comencen" diuen "arrenquen" o "arranquen", que vol dir que els treuen d'on estaven arrelats o enganxats. Al febrer començarà el judici --> en el mes de febrer va a arrancar el judici. La jugada, començada pel porter → la jugada, arrancada pel porter.

--"engegar": unes quantes bestieses que s'han inventat per no dir "engegar": posar, arrencar, activar, encendre (?!). Si dius 'arrencar el motor' vol dir que fas força i el treus d'on estava collat, i si dius 'encendre la tele' vol dir que li pegues foc. A les escales mecàniques del metro de Barcelona diu 'arrencada automàtica'. És ininteŀligible. Sort que ho diu en anglès (automatic start). Per no dir 'engega la tele' diuen 'obre la tele' (així veuràs què hi ha a dins).


--"escampar-se": en lloc de dir que les idees o les malaties "s'escampen" (to spray) diuen que "s'estenen", com si fossin una bugada. A la televisió per no dir 's'escampa la notícia', diuen 'escórrer la beu', que vol dir 'es corre la veu); i en comptes de 'escampar la boira' diuen 'marxar la boira'.

--"les escombreries": es diu així i també "els fems", però ells volen que sigui "la" i s'han inventat "la brossa", i ja és igual que "la basura". Però una brossa és una altra cosa: un tros petit d'herba; d'aquí ve el nom de la 'desbrossadora'.

'la galleda de les escombreries' o 'dels fems': traduïda al catanyol és 'el cubell de la brossa'. Mireu el cavi de gènere: la → el, les/els → la. Endevina per què. Encara més, mireu les lletres majúscules:
EL CUBell DE LA BRoSSA. Casualment (casualment?) són les mateixes lletres de la frase en espanyol.

--"signar": els contractes es signen amb la signatura (signature), no pas amb la firma, que és una empresa industrial. Si mireu qualsevol carnet o passaport veureu que signatura es diu signatura a totes les llengues menys l'espanyola. I signar es diu: oc: signar, fr: seigner, an: to sign, pt: assinar.

--"la marina": primer van dir 'una flota' en lloc de 'un estol', o sigui, un grup de vaixells. No s'entenia. Ara ja diuen 'la flota' en lloc de 'la marina' (navy), o sigui, els vaixells de guerra. Ara ja no es pot entendre res. Cal dir: “els vaixells d'un estol de la marina suren al l'aigua”, i no "els barcos de la flota floten". Els proposem que al carrer de la Marina li diguin carrer de la Flota, al Café de la Marina, cafè de la flota, al ministeri de Marina, ministeri de Flota, a la armada invencible, la flota invencible, a la infanteria de marina, infanteria de flota, i al general Armada del 23F, general Flota.

--"vaixell": Fins i tot arriben a dir "buc" . Sí, sí, heu llegit bé: “buc”. És increïble. Si volen que es digui "barcu" només perquè ho diu molta gent, llavors han d'admetre també "bató" perquè ho diu tothom al Rosselló. Quan volen que no es noti, diuen “embarcació”. La questió és que hi hagi la síl·laba “barc”.

--"no res": per a no dir "no res" (nothing) diuen "res" (anything) i embolica que fa fort: "res no et pot aturar" --> "res te pot parar", “això es fa en un no res” --> “això se confegeix en un res”. Els proposem que en comptes de 'sortit del no res' diguin 'sortit del res', i en comptes de 'anorrear', que diguin 'arrear'.

--"res": (anything): "que tens res de nou?" --> "disposes d'alguna cosa nova?". "vol res més?" --> "vol alguna altra cosa?"

--"parlar": (parlare, parler) és diferent de "hablar", per tant diuen: dialogar, conversar, dirigir-se, usar, practicar, verbalitzar, oralitzar (!), articular, etc.

--"dir": passa igual que amb "parlar". Vet aquí una mostra de les coses que arriben a dir per no dir la paraula "dir": assenyalar, assegurar, reiterar, mantenir, estipular, recalcar, subratllar, sentenciar (que vol dir ficar a la presó), proferir, valorar, argumentar, formular, revelar, confessar, evidenciar, articular, etc., fins i tot “resar”(!). L'última moda: "postil·lar". Una altra bestiesa: ”si ho fas, et diuen fatxa” --> “si ho fas, et criden fatxa”.

--"perquè" es diu "perquè" (because), però ells diuen "ja que", que vol dir "com que" i és molt diferent (ja que vas a dalt, porta'm l'ampolla). Perquè → des del punt de vista de... (és ininteŀligible).

--"fer gust”: les coses "fan gust a", no sabó, que és per rentar.

--"prou!": Per a dir "prou" volen dir 'atura't!', cal dir "prou". No "ja està", que vol dir que ja s'ha acabat. En comptes de 'ja n'hi ha prou', han inventat 'ja està bé', que vol dir tot el contrari.

--"prou": (enough) massa català, s'han inventat "suficientment", que segons ells és més fàcil de dir. Queda ridícul. Encara pitjor: diuen “el suficient”: treure prou vots com per tindre la majoria --> aconseguir els suficients vots per disposar de una majoria.

--"ben, força”: ben bonic, força bo --> diuen "prou bo". Prou bo per a què?. 'ens ha costat força' --> 'ens ha costat prou'. Fins i tot diuen “bastant”. La graduació és: massa poc, poc, no gaire, força/ben, molt, massa.

--"sentir" vol dir notar un so (to hear) i escoltar és posar-hi atenció (to listen). Són diferents. Un pot escoltar i no sentir res i pot sentir sorolls sense escoltar. Cal dir "es sent els crits" "el vam sentir parlar". Fins i tot diuen 'ara s'escolta molt parlar tamazigh'. No els agrada "sentir" perquè és diferent de "oir" i han canviat el significat de "escoltar". Em sembla que el verb castellà "oir", en cheli es diu "escuchar". I volen que en catanyol es digui "escoltar". Els proposem que del sentit de l'oïda en diguin 'l'escoltament de l''escoltada'.

--Molts equips de futbol italians sempre s'han dit amb l'article "la": la Joventus, la Roma, la Sampdoria, la Fiorentina, etc. És perque a Itàlia "l'equip" es diu "la squadra". Un bon dia l'acadèmia de la llengua espanyola ha dit que s'havia de dir "el". I tots els diaris li han fet cas, fins i tot el 9, com si estiguéssin escrits en espanyol. Però, si diuen "el Sampdoria", perquè no diuen "el Real Sociedad"?.

--La data: es diu 1 de gener del 2005, no pas "de 2005". I així ho fan tots els diaris (fins i tot el Periódico). Però l'acadèmia espanyola va dir que en espanyol es diria "de 2000". I hi ha gent que li fa cas. Es veu que creuen que també és l'acadèmia de la llengua catalana.

--"seure": han inventat “asseure's”. És ininteŀligible. Per no dir 'seu!' diuen coses molt estranyes, com ara 'asseu-te' o 'assenta't'. La famosa dita 'qui té el cul llogat no seu quan vol' traduïda al catanyol és: 'el que disposa d'un cul arrendat no s'assenta quan ho desitja'. No s'entén gens (perdó, per a res). Els proposem que als seients els diguin 'asseients', o millor encara, "assientos". I que del president en diguin 'preassentant'.

--"jeure" (to lie): l'han eliminat i em sembla que diuen "estirar-se" (to stretch), que vol dir fer gimnàstica, però encara no ha entès si volen dir el mateix.

--"lleure": (an: leisure, oc: léser, fr: loisir) vol dir diversió, distracció, esbarjo, etc. No té res a veure amb l'oci, que vol dir no fer res. Cal recordar que l'oci és un dels set pecats capitals. L'expressió "estar ociós" vol dir "jeure" (perdó, en espanyol es diu "estirar-se"), però per a ells vol dir anar al parc d'atraccions.

--"lliurar": les coses "es dónen o es lliuren a algú" (an: to deliver, oc: liurar, fr: livrer, pt: fazer livrança). No "s'entreguen".

--"metge": massa diferent de "médico", han descobert "doctor".
--"metgessa": com que en espanyol no hi és, diuen metge o doctora.

--"tornar": com que no s'assembla a l'espanyol 'volver', han inventat 'retornar' i ja és igual. En lloc de 'la tornada' diuen 'el retorn' i ja s'assembla a 'el regreso', en espanyol. La gràcia és que en castellà es diu 'la vuelta'.

Tornar a la feina → retornar en el treball. Han inventat 'retornar' perquè seus programes de traducció no sabien si traduïr 'tornar' per 'volver' o per 'devolver', i ara ja no es confonen.

--Dues expressions estranyes: "a pesar de ": crec que vol dir "malgrat que", (in spite of). I "no obstant això" crec que vol dir "tanmateix" (yet), o potser "però".

--Un "tipus" és un motllo de les impremtes i també de les palanques de les màquines d'escriure (per això se'n diu "typewriter"). Cal dir: classe, mena (millor), estil, model, segons el cas. Els "tipus" d'interès (rates) es diuen: percentatges, interès o rèdits. "paio" és la paraula catalana equivalent a "tio". Exemples: hi ha moltes classes de materials, no hi ha cap mena d'inconvenient, una casa d'estil alpí, un paio molt trempat.

--"pregar": (oc: pregar, an: to pray, fr: prier, it: pregare): aquí fan el ridícul: fa un parells d'anys que diuen sempre resar en lloc de pregar . I és clar , tu entens "arrassar": estan arrasant l'església, volen arrassar la mesquita. O entens "desar". Com que "pregària" no s'assembla a "rezo", diuen "oració". La més forta és que han inventat "rés". Com que diuen "res" en lloc de "no res", han fet un embolic (perdó, emboliu) que no entenen ni ells mateixos.

--"voler": creuen que és massa diferent de l'espanyol i han tret "desitjar", que vol dir voler copular amb algú. També diuen "apostar", com si fessin travesses (perdò, quinieles). I "pretendre". Fins i tot en alemany "voler" es diu "wollen", com en català, i també en castellà hi ha "voluntad". Per exemple, la frase 'algú ha dit que vol fer una...' traduïda al catanyol és: una persona ha afirmat que la seva aposta se centra en efectuar una...

--"trigar": com que els sembla que "trigar" vol dir collir blat, han inventat "tardar", que és igual que en espanyol. La diuen els catanyolistes des de després de la guerra i ara l'han escampat. I tu sents "cardar": aquesta gent carden massa.

--"potser" (maybe) no s'assembla gens a "quizàs", per tant diuen "és possible" i ja és igual. També han copiat l'estranya expressió "tal vegada". Fins i tot han inventat l'estranya frase "no es descarta".

--"agafar": diuen 'aferrar, subjectar', fins i tot 'arrapar'. No s'entén gens i no queda bé.

--"començament ": el començament (beginning) no té res a veure amb el principi (principle): al començament del partit, el principi d'Arquímedes. Quan diuen ''arrencada', sembla que parlin de l'arrecada.

--"massa": per no dir "massa" (too much) diuen "excessivament", que segons ells és més fàcil de pronunciar.

--"abans"-->"anteriorment", idem. També “amb anterioritat”, idem.

--"després" --> "posteriorment", idem.

--"portar": diuen transportar, traslladar, conduïr, etc. I també l'última troballa: "atreure", que ja és igual que "traer".

--”dur”: l'han fet desaparèixer.

--"barreja": una de molt lletja: dir "mescla" en lloc de "barreja". Fa riure i tot. Tu entens "més clar" en lloc de barrejar.També diuen: creuament, encreuament, entrelligar, entremesclar, entrecreuar, i fins i tot "casament" i "maridatge".

--"forat" és diferent de "agujero", per tant --> "orifici".

--"de nou": aquesta encara no l'he entès. Sembla que de vegades vol dir "de bon començament" i de vegades "una altra vegada". Si és així, cal dir "una altra vegada" o "un altre cop" (again). També diuen “de bell nou” i “de vell nou”, quan sembla que volen dir “un altre cop”.

es farà de nou” vol dir que és el primer cop que es fa. No vol dir pas “es tornarà a fer” sinò tot el contrari. “arribar-hi de nou” vol dir que no hi havia estat mai. “em ve de nou” vol dir que no ho coneixia, no pas que torni a vindre.

--"novament": tampoc no s'entén. Vol dir de manera nova, o sigui, per primer cop, però sembla que vulguin dir "una altra vegada".

--"tothom": vol dir tota la gent (everybody), el contrari és "ningú" (nobody). "tots" (all) vol dir un grup, el contrari és "cap" (none). En castellà "tothom" es diu "todo el mundo", que és semblant al català. "todos" deu de ser en espanyol, igual que tod@s. Si us plau que algú em digui com es llegeix tod@s.

--"hi ha": es pot produïr cadires, tornavisos o pastanagues, però és impossible produïr ni generar cap queixa, motiu, pluja, agressió, accident, etc. Cal dir "hi ha" (there is, il y a): Hi ha un accident diari, demà hi haurà una manifestació, ahir va haver-hi una baralla. Fins i tot diuen: se suscita, s'escenifica o es comptabilitza, que segons ells són més fàcils de pronunciar. També diuen "donar-se" en lloc de "haver-hi": "ara es donen les eines per a fer...", i sembla que en regalin a la ferreteria. Per dir "no hi va haver cap trobada" --> "no se produí un encontre", “n'hi ha per llogar-hi cadires” --> “se registra per arrendar seients”, "ha plogut molt" --> "s'ha produït unes precipitacions intenses".

--"plegar" (to finish) i "engegar" (to start) són paraules importants i famoses. Les més escampades: tots els inmigrants les han dit sempre. Doncs ara les han fet desaparèixer i al seu lloc diuen coses molt rares, com ara: tancar la porta, arrencar, marxar del treball, etc. Volen que "plegar" vulgui dir "arribar", per a que sigui igual que "llegar".

--"tema" o "afer": (affair, affaire) salta a la vista que "afer" vol dir quelcom a mig fer. Doncs no, han de dir "assumpte", que vol dir una relació sexual mig amagada.

--Una altra canvi recent: en lloc de dir "Milà" diuen "la ciutat italiana de Milà". Si creuen que cal dir-ho aixi, per què no diuen també "la ciutat espanyola de Marbella"?. Per que pertanyem a Espanya? I llavors, Perpinyà és a l'estranger? Estrasburg és "la ciutat francesa "? I Gibraltar és "la ciutat anglesa"?.

--"estranger": ja fa molts anys que els països estrangers són els de fora de la Unió Europea. És il:legal dir-li estranger a un altre europeu comunitari, però es pot dir d'un rus o sud-americà. Precisament pels motius legals explicats, els espanyols i els seus seguidors diuen "estranger" més que mai a gent que no n'és.

--"però": Han inventat 'això no obstant'. Segons ells, és més curt. Sempre s'ha dit "prò", però ara hi ha gent que diu "pé-ro", o sigui, exactament igual que en espanyol.

--"poble, públic, noble": tothom ha dit sempre "pòp-ple". Fa uns anys que volen imposar dir "po-ble", com "blanc".

--"TGV": El TGV es diu així "TGV" a tota Europa, sense traduïr, recordem per exemple la pel·lícula “Missió impossible”. Però (Spain is different) un bon dia a Espanya li van dir AVE (endevina què vol dir la E) i des d'aquell dia els seus seguidors han esborrat "TGV". L'AVE és l'únic TGV del món que duu el país al nom (la E). Cal recordar que Ave i Avant són només els noms de dos dels serveis de la Renfe. Igual com Alvia, Euromed, Estrella, Exprès, Altaria, Talgo, Alaris, Intercity, Trenhotel, Alaes, Arco, Media distancia, Cercanías i Rodalies. La diferència és que els Ave i Avant circulen per les vies del TGV.

--"un altre": Hi ha dues expressions que són: "un altre" (another) i "l'altre" (the other). Doncs bé, des de fa uns quants anys diuen "altre" i no s'entén què vol dir: si és "un altre" o "l'altre". I fa poc que també hi ha gent que parla així.

--"anar amb compte": per a no dir "anar amb compte" (be careful), que és massa català, ara diuen "vigilar" (to watch), havent-li canviat el significat. Fins i tot diuen "la cura" i "tenir cura" i tú entens que li posen mercromina. I han inventat "ser curós", que no es pot entendre però que s'assembla a "cuidadós", que és el que pensen. També han inventat "acurat" (que vol dir exacte) per no dir meticulós/prudent.

--"UVI": També han canviat el nom de la UVI --> UCI, per a que sigui igual que a Espanya. UVI vol dir unitat de vigilància intensiva, i UCI vol dir unió cicista internacional.

--"trobar": paraula fonamental en qualsevol idioma (oc: trobar, fr: trouver, it: trobare). Però és diferent de "encontrar". Per tant, diuen localitzar (to locate), que vol dir una altra cosa. I en lloc de "trobada" han pogut trobar "encontre", que ja és igual que l'espanyola. La coneguda expressió “lloc de trobada” l'han traduït per “punt d'encontre”.

--"trobar-se": idem, diuen "topar-se" i ja és igual que en espanyol.

--"treure": sembla català, per tant diuen retirar, enretirar, apartar, arrencar, etc. L'últim crit: "estirar".

--”llevar”: fora, home, fora. Voldrien que volgués dir “portar”, però no: “llevar” és el contrari de “posar” i “treure” és el contrari de “ficar”.

--"ficar": és massa diferent de l'espanyol. S'han inventat "clavar", que vol dir ficar un clau. També: "situar a l'interior", que segons ells és més fàcil de dir. També diuen: dipositar, inserir, incrustar-se, entaforar, aventurar, entrar, encaixonar, allotjar, etc., que volen dir coses diferents.

--"ficar-se": per no dir ficar-se diuen "inmiscir-se" (uf).

--"posar": també és massa diferent de l'espanyol. Ara diuen situar, col·locar, dipositar, estampar, emplaçar, etc. Col·locar no, que te ela geminada, ui. 'situar' té l'avantatge que comença per "s" i els permet dir el pronom "se" en lloc de "es".

--"una anàlisi, les anàlisis": no volen fer servir aquesta paraula perquè en espanyol és masculina, i han trobat "una analítica", i ja és igual.

--"omplir": han inventat "emplenar", que no existia però que té la virtut d'assemblar-se a "llenar".

--"farcir": també han inventat "emplenar", que s'assembla a rellenar.

--"tastar" (to taste): l'han fet desaparèixer i ara diuen "provar" (to prove), degustar, assaborir. Per tant, en comptes de 'un tast de vins' haurien de dir 'un prov de vins'.

--"capellà": ara diuen sempre "sacerdot". Mal fet: "sacerdot " es diu a les religions primitives o exòtiques. A les esglèsies cristianes es diu "capellà", que ve de "capella".

--"joc de cartes": (pack of cards): ara diuen "baralla" (quarrel), que vol dir discussió forta.
--”baralla”: com que volen que vulgui dir “joc de cartes”, han hagut d'inventar “picabaralla”.

--"Amèrica": es diu així a tot el món, però ells segueixen les ordres de l'acadèmia de la llengua (espanyola, eh!) de dir Estats Units. Als americans tothom els diu americans, fins i tot els francesos. Menys els espanyols, que els diuen nord-americans. Ara els catanyols els diuen estadounidencs. Fixeu-vos a la síl·laba "do", que els delata. Que diguin (si poden) com es diu “estadounidenc” en qualsevol idioma que no sigui l'espanyol.

Els proposem que:

-canvïn el nom de l'estat pel de United States of North America
-canviar les sigles USA per: USN o EUN
-que als britànics els diguin (perdó, els anomenin) reinounidencs (fixeu-vos a la síŀlaba “no”)
-també: alemany --> federalès, suís --> confederalès, valencià --> comunidarià (fixeu-vos a la síŀlaba “da”), espanyol --> borbonès o monarquí, com vulguin, europeu --> unionenc (per allò de la UE)
-canviar 'una americana' (la jaqueta), per 'una nord-americana', o encara millor, una 'estadounidenca'

--"Gran Bretanya, Anglaterra": ídem. Les ordres espanyoles diuen que s'ha de dir "Regne Unit". Que no es pot esmentar (perdó, mencionar) ni països ni regions sinó només estats autoritzats. A la tele (catalana?) tradueixen "the English pop music" per "la música pop del Regne Unit".

Els proposem que canviïn el nome de 'el corte inglés' pel de 'el corte reinounidense'.

--"si us plau": sempre hi ha hagut gent que deia algun cop "per favor", però ara ho diuen sempre, per exemple a la televisó. Comparem "si us plau" amb si vous plait, se vos platz, please, etc.

--"gras, grassa": paraula desapareguda. Sempre diuen "gordu, gorda". El darrer invent: “gros”.

--"prim": ídem. Fan servir "fi", que vol dir el contrari de "bast". Proposo que al carrer Prim li diguin carrer Fi.

--"envoltar": s'han inventat "rodejar", que vol dir que li posen rodes.

--"al voltant": s'han inventat "a l'entorn" per a que sigui igual que en espanyol. Fins i tot diuen "els encontorns".

--"ser-hi": diuen: estar, està situat, situar-se, trobar-se, etc.:"ell és davant de la botiga" --> "ell se situa davant la tenda".

En català i castellà "estàs?" vol dir "has acabat?". En lloc de "ja hi és el metge? diuen "ja està el metge?". I tu contestes "sí, ja ha plegat". Dient "estar" en lloc de "ser" han creat una confusió. I "trobar-se" no vol dir pas "ser-hi" sinò "reunir-se, veure's" (to meet).

--"gaire": esborrada. En lloc de "no tenen gaire temps" diuen "no disposen de molt temps", i és inintel·ligible. No és gaire bó --> no és sumament bó; no van mai gaire depressa --> mai marxen excessivament ràpid. És gaire gran? ¿és especialment gran?

--"gairebé": eliminada. En lloc de "gairebé" (almost) diuen coses molt rares, com ara 'quasi' o 'virtualment'.

--"computadora": es diu així a tot el món. A Sud-Amèrica també. Menys a Espanya i a França. PC vol dir personal Computer, no és pas PO. Noteu que a tots els manuals d'instruccions sempre diu computadora, i estan escrits en espanyol. A les peŀlícules doblades a l'espanyol abans dels anys noranta només sentireu dir 'la computadora'. Sempre s'ha dit així fins que un dia l'acadèmia de la llengua espanyola va dir que se'n diria "el ordenador", a imitació de França. I ha colat. 'computar' vol dir 'calcular', que és allò que fan. I 'ordinar' què vol dir?

--"xocar": em sembla que al seu lloc diuen "topar" i “coŀlidir”. En lloc de "xoc" diuen "topada". I mira que "xoc" és ben català i ben universal. Els proposem que de l'estat de shock en diguin 'estat de topada'.

--"adonar-se": diuen observar, advertir, per a que sigui igual que en esp. Fins i tot diuen 'donar-se compte'.

--"petit": han trobat: menut, diminut, i xic. (fr.: petit, an.: petty). Fa poc que diuen sempre "menor".

--"gens ": no hi ha gens de pa --> no es produeix res de pa. Aquesta és molt bona: no m'agrada gens --> no m'agrada res. Tens por?, no en tinc gens --> ¿disposes de pànic?, no tinc res. L'últim invent és dir “en res” i “per res”: no van trigar gens --> no tardaren en res, no respecta gens el projecte --> no respecta per res el projecte.

--"gens ni mica": diuen: en cap cas, en absolut, etc.

--"pas": han inventat unes frases estranyes com ara 'de cap manera' i 'en cap cas'. No han pogut pas anar-hi --> no han pogut en cap cas marxar cap allí (uf).

--"ensopegar": desapareguda. Al seu lloc diuen coses molt rares.

--”ensopegada”: han buscat fins a trobar una paraula que comença per “tro” (endevina per què). Trompada, que vol dir una altra cosa, però li han canviat el significat i arreglat.

--"menjar": no els sembla espanyola (comparem amb: fr:manger, oc: manjar, it: mangiare), i diuen "alimentar-se" o "ingerir".

--"el menjar": volen que sigui "la" (com la comida) i han inventat "la menja". També han inventat "comestibles", que té la virtut de començar per "come..".

--"l'àpat": també volen que sigui "la"i han inventat "la menjada".
--"dinar": com que en espanyol no hi ha la paraula "dinar", diuen "menjador" a les escoles i "menú del migdia" als restaurants. Per no dir 'dinar', fins i tot (perdó, inclús) arriben a dir 'menjadors ecològics'.

--"cec": no l'entenen, és massa diferent de "ciego", i la confonen amb "sec", solució: "invident".

--"tindre, tenir": hi tenen una mania especial i fan un gran embolic: aconseguir, disposar de, partir de, atresorar, ostentar, aplegar, agrupar, posseïr (que te connotacions sexuals), conviure, escenificar, arrossegar (?), etc, etc. La darrera: aglutinar. Tinc mal de cap --> disposo de dolor en el cap. Quants anys tens? --> de quina edat disposes?

--"fins i tot": (even) em sembla que diuen "fins" o "inclús", però encara no ho entenc.

--"vegem, vejam": (let's see), s'han inventat "a veure", endevina d'on ho han copiat. També diuen "anem a veure" però no van enlloc.

--"temps": ara diuen "estona". Dir "fa estona" és com dir "fa dia" o "fa setmana", i dir "molta estona" és com dir "molta hora" o "molt d'any". En lloc de "ja fa temps que hi són" diuen "fa estona que es troben allà". Per dir "fa poc que hi va anar" diuen "ha transcorregut poca estona des que se desplaçà allí".
Durant un temps llarg → en una bona estona, no tenim gaire temps --> no disposem de molta estona. Arriben a l'extrem de dir 'ha durat estona', 'va riure durant estona', i (aquesta és la millor) 'li queda poca estona de vida'. Hi ha una expressió catanyola que encara no he entès: què vol dir 'a estones'?

--"sortir": té dos defectes: sembla català i també francès, l'han esborrat i diuen: abandonar, partir, sorgir, marxar, etc. Cal dir "sortim de viatge", "el tren surt de l'estació", "han sortit de València". Ara tenen el costum de dir "partir", que vol dir tallar, separar (to split).

Jo proposo que als autobusos en lloc de entrada i sortida o eixida, hi digui entrada i "marxa". I a les estacions en lloc de sortides i arribades hi digui "marxes" i arribades.

--"basar-se": quan una pel·lícula es basa en una novel·la o està basada en fets reals, diuen que "parteix", com si fos un ganivet.

--"dret": (standing) es diu posar-se dret, estar dret, etc., però volen que hi hagi les síl·labes "de" i "peu", endevina per què, i diuen "dempeus". I no s'entén. "no s'aguanta dret" --> "no li és possible mantenir la verticalitat de l'eix corporal" (uf). Fa poc temps que han inventat 'en peu', i encara s'entèn menys.

--"el Pep" "la Maria": en castellà es diu exactament igual: "el Pepe" "la Maria", tot i així volen treure els articles, no sé per què, i diuen frases incomprensibles: "dirà Joan", "Núria ve", etc. L'article "en" (en Pep) ja l'havien fet desaparèixer fa temps.

--"la Xina": tenen l'obsessió de treure l'article dels noms dels paîsos: l'Índia, l'Afganistan, l'Iraq, l'Aràbia, el Vietnam, el Japó, l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Marroc, el Camerun, l'Àsia, l'Àfrica, l'Aragó, etc. Queda lleig. A més, en castellà (no en espanyol) es diu igual que en català. Han tret l'article a les estacions de la Sagrera, la Torrassa, la Florida, la Verneda, el Clot, el Guinardó, la Trinitat, el Poble Nou, etc.

--"depressió": feia més de 20 anys que es deia bé i ara diuen "borrasca". Per tant, per dir 'estar deprimit', cal que diguin 'estar borrascós'.

--"empènyer": no els agrada, i hi han ficat "impulsar".

--"patir": fora, home, fora. "sofrir", que és igual que "sufrir". Però "sofrir” no vol dir “patir” sinò “resistir”: no puc sofrir això, és un color sofert.

--"conrear": és llenguatge de pagès, s'han inventat "cultiu" i "cultivar", i ja és igual que en espanyol.

--"fosc": l'han fet desaparèixer i diuen "obscur", que no ha dit mai ningú.

--"vermell": han pogut trobar "roig" i ja és igual que "rojo", però "roig" en català vol dir socialista, i creen unes confusions que fan riure. Cal dir que vermell en portuguès es diu "vermelho" i en occità "vermelh". A Portugal la Creu Roja es diu Cruz Vermelha.

--"pegar": volen que vulgui dir "enganxar" i s'han inventat "colpejar", "picar", "propinar", i fins i tot "clavar".

--"got": desapareguda. En lloc de "got" (glass, cup) s'han inventat "vas" (vessel), que és una altra cosa.

--"recordar-se'n" "refiar-se'n" "riure-se'n": en lloc de "se'n recorda molt d'aquell dia" diuen "es recorda molt d'aquell dia". En lloc de "no se'n refia pas d'ell" --> "no es refia res d'ell". En lloc de "se'n riuen de nosaltres" --> "es riuen de nosaltres". Les frases que diuen sonen raríssimes. Encara que puguin semblar gramaticalment correctes, estan malament. Més correcte és "llur" i no la diuen pas.

--"por": paraula prohibida, diuen pànic, terror, horror, etc. Fins i tot (perdó, fins) han inventat 'temença'. Això no fa gens de por --> això no genera gaire res de pànic.

--"omplir": massa diferent de "llenar" i a més acaba en "ir": s'han inventat "emplenar".

--"demanar": creuen que vol dir posar demandes i diuen "sol·licitar, requerir, reclamar, etc.". Fa poc que també diuen “demandar”, que vol dir fer una denúncia a un jutjat.

--"tallar": oc. talhar, fr. tailler, it. tagliare: no s'assembla a "cortar" i al seu lloc diuen coses molt rares, com ara seccionar o amputar.

--”tall” (de carn): un tall de carn es diu un tall o un bistec. Però no es pot dit ni s'ha dit mai 'filet', perquè un filet és un fil curt.

--”tall” (de ganivet, edge): han inventat la paraula 'fil', endevina per què, i confonen el tall del ganivet amb el fil de cosir.

--"a punt de": (about to) "ara són a punt de sortir" en castellà es diu"estan a punto de salir" i en espanyol i catanyol "es disposen a partir". "són a punt de tombar" --> "es disposen a girar la cantonada".

--"fer servir": sembla català, diuen 'usar'" i 'aplicar'. I han inventat "emprar".

--"tancar": ui, massa català, s'han inventat "segellar" i "barrar".

--"trencar": igual que tancar; i diuen coses encara més rares.

--"llogar": massa català, han pogut trobat "arrendar".
--“lloguer”: “renda”
--"llogater": els ha estat fàcil trobar "inquilí" i “arrendatari”.

--"afanyar-se": sempre s'ha dit així, però creuen que vol dir "pispar", i ara diuen "apressar-se" per a que sigui igual que en espanyol. També s'han inventat 'espabilar'.

--”postposar”: mira que és clar, doncs han inventat “retardar”.

--”endarrerir-se”: ídem: endarrerit --> aculat. Fins fa poc deien "retardar" en sentit temporal. Ara també diuen "retardar" quan és una posició física. I han inventat l'obscena paraula 'aculat',

--"queixal": l'han esborrat perquè és "el" i volen que sigui "la", i diuen sempre "la dent".

--"els fets": per a que sigui igual que en espanyol, diuen "successos". Fa riure perquè "succés" vol dir 'èxit'.

--"més gran": s'han inventat "major" per dir "de més volum" i "de més edat". "hi ha poca gent de més de 18 anys" --> "pot localitzar-se pocs majors de 18 anys", "tothom que en tingui més de 30" --> "tots els que siguin majors de 30".

--"més petit": ídem, "n'hi ha prou amb un terreny més petit" --> "un sòl menor és suficient"

--"més coses": diuen 'altres' o 'noves': en lloc de 'allà hi ha més gent' diuen 'allí se situen altres persones', 'encara n'hi ha més' --> 'encara se produeix altres', hi haurà més canvis --> van a produir-se nous canvis.

--"empaitar": (to chase) esborrada, diuen sempre "perseguir" (to persecute), que vol dir una altra cosa.

--"xutar": fins i tot hi havia un diari que es deia "el xut". Com a molt es podria dir "disparar", però aquest invent de "colpejar" fa vergonya aliena. Si a “xutar” li diuen'”colpejar”, com en diuen d'un “xut”? un colpejament? Els proposem que al corner li diguin 'esquina'.

--”llançament”: al bàsquet passa igual. Han arreglat una mica el barbarisme “tiro” perquè segueixi viu, ara en diuen 'tir'.

--"sinò": oblidada, només perque en espanyol ja no es fa servir.

--"si no": tot i que en castellà es diu igual, han hagut d'inventar "del contrari", suposo que copiant l'espanyol.

--"trucar": ara diuen 'picar', que vol dir pegar (perdó, donar) cops amb un pic.

--"trucar": en català es diu "el trucaré", i en castellà "lo llamaré". Igual que "el cridaré" o "el tocaré". Però en cheli es diu "le" en comptes de "lo", i surt això: "le llamaré". Per això els catanyolistes diuen "li trucaré". No s'entén: el què li trucaran? Si teniu cap dubte, passeu la frase a passiva.

--"veure": no els agrada i diuen observar, detectar, visualitzar, etc. Que volen dir unes altres coses.

--"fa mal" i "sap greu": diuen la mateixa paraula: "dol", però encara no he entès què volen dir. "es queixa de la poca atenció" --> "es dol de la poca atenció". "avui li fa mal el peu" --> "avui li dol en el peu". “no em fa gens de mal” --> “no me dol res”.

--"fer mal": han inventat 'danyar': la pluja torna a fer mal als conreus --> les precipitacions danyen de nou els cultius.

--"sempre": mira que és fàcil, doncs no, diuen "tota l'estona", em sembla, perquè no queda clar.

--"pair": s'han tret de la màniga "digerir".

--"caldre": en lloc de "no cal" diuen "no fa falta". “fer falta” vol dir fer una traveta o una empenta. També diuen "no és necessari", que segons ells és més curta. I fins i tot: "no és menester" i 'no haver de menester', que són ininteŀligbles. I mira que en castellà sempre s'ha dit "no cal". Ens cal un noi llest --> se requereix un xic llest. Cal anar-hi d'hora --> s'ha de marxar prompte allí. T'ajuden tant com calgui → t'ajuden en el que sigui necessari.

Per no dir 'ha calgut la pròrroga', diuen 'ha fet falta la pròrroga'. I naturalment, ningú no entén 'ha calgut' sinò 'ha fet falta, a la pròrroga'. Els proposem que avancin una mica més: que treguin el 'fer' i hi posin 'celebrar': no cal fer --> no celebra falta realitzar.

--"dona": esborrada, diuen: persona, esposa, muller, companya, etc. "hi havia una dona embarassada" --> "es produïa una persona embarassada". “tinc dona i fills” --> “disposo de persona i de menors”.

--"pagès": massa pagès, diuen "granger", que vol dir una altra cosa.

--"sovint": no l'entenen i diuen "freqüentment".

--"aturar, aturar-se": ara diuen sempre "parar", que vol dir una altra cosa molt diferent. Cal dir "el joc està aturat”, i no "interromput". En lloc de "han fet que s'aturi" diuen "han propiciat la suspensió".

parar” vol dir preparar, exposar, presentar, oferir (to set, to lay): parar taula, parar boig, parar una trampa, parar atenció, parar la mà, parar l'orella. En llatí, “parar” té el mateix significat. D'aquí ve la “parada”, que és el lloc on es paren (que vol dir que s'exposen) els productes a vendre. No és pas on s'aturen.

--"Mare de Déu": sempre s'ha dit així, fins i tot la dels Desamparats de València, i ara l'han canviat a Verge, que vol dir una altra cosa que no cal explicar. Passa igual amb les marededéus, que són figures o imatges, no pas verges.

--"ensenyament": una de les primeres coses que va fer el govern del psoe ha estat canviar el nom de la conselleria d'Ensenyament per 'Educació'. Perquè "ensenyament" és una paraula massa catalana que els sembla patués i "educació" és igual que en espanyol.

--"sense": (it.: senza) a poc a poc van canviant a "sens". De moment diuen "sens dubte" i "sens perjudici". Aviat diran "sens temps", i en lloc de "sense cap dubte" diran "sens ni una dubte". Les frases de l'estil "ho faran amb raó o sense", les canvien per "amb o sense raó".

--”sense fils”: els aparells moderns que funcionen sense fils es diuen així, sense fils. Wireless: wire vol dir fil, i less vol dir sense. “inalàmbric” és ininteŀligible: “in” és “no”, i “alàmbric”? què carai vol dir?

--"tanda": per a ells vol dir "tongada", que és una altra cosa, i ara diuen "el torn", que és una màquina-eina giratòria, o “el número”. Cal recordar que en castellà sempre s'ha dit "la tanda".

--"revenja": ara diuen "venjança" imitant l'espanyol, però sempre s'ha dit "revenja"., en castellà "revancha" en anglès "revenge", etc.

--"dues ": a poc a poc van ficant "dos" en lloc de "dues", fins que puguin ficar "dos" al diccionari. Diuen per exemple: dos pocasoltades, dos carallotades, i sona estranyíssim. Recordem que en portuguès es diu "duas".

--"nadó": va ser una alegria la recuperació d'aquesta paraula ara fa uns trenta anys, i ara la marginen tant com poden fent servir el seu equivalent espanyol.

--"encomanar": encomanar una malaltia --> contagiar, per a que sigui igual que en espanyol. Creuen que "encomanar" vol dir "pregar". També diuen: encomanar una feina--> encarregar.

--"parlar de, tractar": "a la trobada es parlarà d'això" --> "l'encontre se centrarà en això".

--"se centra": paraula que s'han inventat per que serveixi per a tot. Abans volia dir "posar-hi seny". I ara la diuen quan volen evitar un verb prohibit o un d'admès però que no comenci per "s" com ara: fer, parlar, posar, dir, ser, tenir, fer servir, etc. Té l'avantatge que comença per "s" i per tant poden dir "se" en lloc de "es".

--"cada": "cada dia, cada dissabte" en castellà es diu igual, però en espanyol no. Per tant, diuen "tots els dies, tots els dissabtes". Que diguin també en comptes de 'cada dos dies' 'tots els dos dies'.

--"durant": ara diuen la incomprensible expresió "al llarg". Suposo que és una mala traducció de "a lo largo", que vol dir "durant" (during). També diuen “en”: “durant el partit” --> “en el encontre”. “durant uns minuts” --> “al llarg d'uns minuts, en uns minuts”.

--"petó": esborrada. En lloc de “fer un petó" diuen "besar".

--"adreça": (adress) diuen "direcció", que és l'oficina del director.

--"conquerir": (to conquer) ara diuen "conquistar", que vol dir lligar.

--"fer gol": els gols es "fan". "marcar" ja és un barbarisme molt antic. Però "aconsegueixen" és un barbarisme gairebé inintel·ligible. Diuen que és més fàcil de pronunciar que "fan". Els proposo que en comptes de "marcador" diguin "aconseguidor".

--"marcador": s'han inventat "caseller".

--"opinió": han inventat dues paraules molt rares: "parer" i "judici", però no sé si volen dir el mateix.

--"avenir-se": han inventat "portar-se bé", que vol dir no fer coses lletges ni pegar ningú (perdó, colpejar).

--"ocell, moixó": --> aus, fauna, etc.

--"un": en lloc de "resultat: dos a un" diuen "dos a u". Es com dir: "quants nasos tens? - u". Un contra un --> u contra u. Un a un --> un per un.

--"ensurt": quan deien "sustu" es notava massa, ara diuen "espant" i ha colat. Els proposem que inventin 'sust'.

--"acabar": en castellà es diu igual, però en espanyol "acabar " vol dir "escórrer's" (amb perdó). Per això els espanyolistes no volen dir-la, i fan servir paraules rares, per exemple: expirar, ultimar, rubricar, agonitzar, etc.

--"vessar": creuen que vol dir "fer un petó" i han pogut trobar "desbordar".

--"mona": sempre s'ha dit "la mona", però ells volen que sigui "el" i han trobat "el mico", que és una altra cosa. Quan algú (perdó, una persona) està borratxo (perdó, borratxa) es diu que 'ha agafat una mona'. Caldrà dir: 'ha capturat un mico'.

--"barca": també se'n diu barcassa, bot o llanxa. En castellà es diu igual que en català, però sembla que en espanyol es diu "patera". Quan van començar els viatges en barca dels immigrants, un periodista d'un diari de Barcelona (ja sabeu quin) va remenar diccionaris fins que va trobar la paraula "pastera", que vol dir el lloc on es fa pasta. Que és una altra cosa molt diferent, però que s'assembla a la paraula espanyola, i la van fer servir. I embolica que fa fort. Un temps després, ja diuen "patera" directament, sense vergonya.

--"allà": Fa uns anys que els ha agafat la dèria de dir "allí", que no s'havia dit mai, però l'han pogut trobar al diccionari i (casualment, és clar) és igual a la paraula espanyola. Però no a la castellana, perquè en castellà es diu igual que en català, "allà". Si no ets catanyoloparlant, tu entens 'al llit', per exemple: anem allí = anem al llit. Els proposem que s'enfonsin una mica més i diguin "ahí".

--"semblant": ara han trobat "similar", però jo els proposo una solució encara millor (millor per a ells i pitjor per a tothom): "paregut", que ja està admesa i s'assembla més a "parecido".

--"control remot": durant molts anys es va dir així fins que els filòlegs espanyols van dir que es diria "mando a distancia". La paraula "mando" els delata. Ara es diu control remot a tot arreu menys a Espanya i als Països Catalans.

--"mitjançant" (by means of): diuen "a través" (through), que vol dir una altra cosa. “el contraatac es fa a través de'n Xavi” vol dir que la pilota li travessa la panxa. També s'han inventat 'a partir de'.

--"xampany": tothom diu xampany a tot el món, també al Rosselló i a Amèrica. És el nom genèric de la beguda. Cava és una paraula espanyola que dona nom a un producte només espanyol. No la coneix ningú.

--"lluny": la troben lletja quan s'escriu i els costa de pronunciar, o sigui, massa catalana, i han inventat "des de la distància", que segons ells és més curt i més clar. És massa lluny --> està en una exccessivament llarga distància. En comptes de 'allunyar-se, diuen 'prendre distància'.

--”feina”: (job). “tinc molta feina” --> “disposo de molt treball”, “no va trobar feina” --> “no localitzà treball”. En català es diu: buscar feina, tindre feina, anar a la feina. En castellà: faena, espanyol: trabajo, i catanyol: treball.

--”cop de peu” o “coça”: és igual que cop de puny, cop de cap o cop de colze. Però no, han inventat “puntada” perquè sigui igual que “patada”. Una puntada és un forat fet amb agulla i fil.

--”nano”: tot i que en castellà també es diu nano, ha inventat el barbarisme “xaval”.

--”surar”: l'han morta i s'han tret de la màniga 'flotar', endevina per què.

--”total, aeroport, diagonal”: no fa gaire que diuen sempre “o” en lloc de “u”.

--"sucar": (to dip) diuen "mullar", que no diries mai que volen dir "sucar". La coneguda expressió "sucar el melindro" l'han convertida en "mullar el xurro".

--”El Ferrol”: abans es deia El Ferrol i ara es diu O Ferrol. Només diuen “Ferrol” o “Coruña” (sense article) la gent molt espanyolista.

--”passa”: una cosa és una passa (step), p.e.: la botiga és a dues passes; i una altra un pas (passage), p.e.: un pas de vianants, el Pas de la Casa. Si dius “és l'últim pas abans de la final” vol dir que tots els passos estan tancats menys un. Les passes es fan: han fet una passa endavant, fa dues passes i cau. No es 'donen'.

cat: la passa, an: the step, cast: el paso, esp: el paso, catanyol: el pas

--”pas”: és el fet de passar, p.e.: què recorda del seu pas pel club?. I un “passi” és una cartolina. Cal dir: el pas a les semifinals s'ha posat difícil (no el passi).

cat: el pas, an: the passage, cast: el paso, esp: el pase, catanyol: el passi

--"preveure, suposar": (to suppose, guess, foresee). ”estimar”: vol dir tenir amor (to love). No té res a veure amb “suposar”. Quan diuen 'estimació' fan una crida a l'amor. Cal dir: el temps previst que trigarà és..., el percentatge suposat és..., es preveuen tants passatgers diaris.

--”mas, masia”: ara diuen “granja”, que és molt diferent.

--”planter”: és el lloc on es crien plantes, tal com diu el nom, per transplantar-les. Ara en diuen “viver”, que vol dir una altra cosa: lloc on es crien peixos. També es diu planter als equips juvenils del clubs esportius. Ara en diuen “pedrera”, imitant un altre idioma, peró no hi té res a veure.

--”bitxo”: per a ells vol dir “cuca” i s'han inventat “el picant”, “pebrot picant”, “txile”, fins i tot "akhí", etc.

--"tot": en comptes de "tot sol" diuen "absolutament sol" o "completament sol", que segons ells és més fàcil de pronunciar.

--"pany": encara no han trobat la paraula per substituir "pany", però estan buscant-la. De moment diuen "tancament", que ja dóna la idea de "cerradura".

--"manyà": ja fa temps que es van inventar "serraller", modificant una mica la paraula espanyola. Què vol dir, que fa serrells?, que viu al barri del Serrallo? al pany li diran ara "serrall"?

--"cercar": paraula ben viva a les Illes i així i tot l'han prohibida. Recordem que: an: to search, oc: cercar, fr: chercher, it: cercare, etc. Volen que "cerca" acabi no volent dir el fet de cercar sinò "tanca" (fence). De moment han desistit de que vulgui dir "a la vora de".

--"aiga": ja fa anys que ens ficar el gol de l'aigua, que sempre s'havia dit aiga, però ells volien que fos més semblant a "agua". Cal recordar que a les Illes es diu "aigo" i en occità i en ligur es diu "aiga". A la Provença hi han dos pobles veïns que es diuen Aiguesvives i Aiguesmortes (sense dièresi).

--"àliga": l'han convertir en "àguila", idèntica a l'espanyola.

--"pollets": són els fills del ocells i de les aus. És un insult dir que són polls, perquè els polls són uns insectes que xuclen la sang.

--"lloc": per dir "és a un lloc desconegut" s'han inventat "se troba en un parador desconegut", que vol dir que és a un hotel amagat.

--"fer la bugada": ara s'han inventat "posar la rentadora". I on la posen? Un diari deia a primera plana 'els homes no fan rentadores'. I qui en fa? Els extraterrestres? Els homes fan rentadores, neveres, televisors, cotxes, etc.

--"fer malbé": expressió ben viva que han fet desaparèixer, ara diuen 'deteriorar'.

--"escamarlà": diuen "cigala" (!) i diuen que està ben dit. Perquè ells a la cigala li diuen "cigarra".

--"pujar": massa diferent de "subir", per tant diuen 'ascendre', 'ascendir', 'elevar-se' o 'repuntar'. En lloc de "pujada" --> "emergiment". Que segons ells són més fàcils de dir. 'hi vam pujar' --> 'ascendírem allí'. 'una pujada de preu' --> 'un augment en preu'.

--"malatia": ara diuen "enfermetat", endevina per què.

--"budells": en: bowel, oc: budèl, fr: boyau, it: budello. Diuen sempre "intestins". És ridícul.

--"soroll": massa diferent de "ruido", i han inventat "remorositat". També: "hi ha molt de soroll" --> "se dona un nivell sonor alt".

--"botiga": oc: botiga, fr: boutique, an: shop. Han inventat "tenda", que vol dir barraca de roba (an: tent). També han creat les expressions bilingües local comercial i comerç de proximitat.

--"galleda": es diu la galleda o el poal (bucket), però ells diuen el cubell, que és una altra cosa (bin), i fins i tot han inventat "cubeta". La questió és que hi hagi la sil·laba "cub".

--"algú": ells confonen "algú" amb "algun" i han inventat "una persona", perquè és bilingüe. "cal trobar algú que en sàpiga" --> "és necessari localitzar una persona que aconsegueixi saber-ho".

--"oncle": a tot arreu es diu oncle, tot i així la volen fer desaparèixer: oc: oncle, an: uncle, fr: oncle, al: unkel, etc. Han inventat 'tiet', endevina d'on l'han copiat.

--"oblidar, deixar-se": aquesta és bona: tot i que en castellà s'assembla molt (olvidar), ells volen ficar com sigui "descuidar". D'un oblit volen fer-ne un "descuit", que vol dir que no està cuit. M'he deixat la capsa a casa --> he descuidat la caixa. He oblidat com es fa --> he descuidat com s'efectua.

--"l'endemà": s'han inventat 'el dia després' i 'el dia següent'.

--"revolt": no tenen res a veure el revolt (bend) i la corba (curve).

--"melic": després de buscar molt han pogut trobar "llombrígol" (uf!).

--”d'ençà que”: (since) han inventat l'estranya expressió “des que”. Per què, si sempre s'ha dit “d'ençà que”?

--”lligar”: l'han canviat per “amarrar”, que té dues “a”, igual que “atar”.

--”salvavides”: (life belt) la part millor és que en castellà es diu igual, salvavidas, però ells han inventat “flotador”.

--”be”: aquesta és molt bona, li diuen “corder”. Un corder és un home que fa cordes. Quan diuen “carn de corder” semblen uns caníbals. Quan van traduïr la pel·lícula “the silence of the lambs”, que vol dir “el silenci dels bens”, els va costar molt trobar al diccionari la paraula “anyell”, que no ha dit mai ningú, i tot per no dir “be”.

--”enfonsar-se, ensorrar-se”: han inventat “esfondrar-se”. El canvi de “fons” a “fond” els delata. Ells sí que ens volen enfonsar cada dia una mica més.

--”soca”: en lloc de “la pilota toca a la soca del pal”, els locutors de ràdio diuen “la pilota toca a l'arrel del pal”. És impossible, perquè les arrels són sota terra, com tothom sap.

--”cursa”: (race) es veia a venir que acabarien dient “carrera” (career), que és una altra cosa que no hi té res a veure.

--”dins”: oc: dins, fr: dedans. Per no dir “dins” es van inventar “a l'interior” i ara diuen “dintre”, que s'assembla a “dentro”.

--”promesa”: (fiancé, girlfriend). És la paraula tradicional. Si es vol ser modern, cal dir “parella”. Però això de “xicota” és estranyíssim. “promesa” no té gaire (perdó, molt) a veure amb nuvi i núvia. Tot i això (perdó, no obstant), diuen “nóvia” i “nóvio”.

--”cansalada”: massa català, això, i han inventat “bacó”.

--”vindre”: ja fa molts anys que van ficar “venir”, casualment idèntica a l'espanyola. Ara diuen: no hi ha anat ningú --> ni una persona ha marxat cap allí. Va vindre algú? --> ¿alguna persona acudí allí?

--”celler”: an: cellar, oc: celièr, fr: callier, fins i tot en alemany es diu “keller”. Doncs no, diuen “bodega”.

--”passa”: una passa (step) és el moviment d'un peu endavant. Un pas (passage) és un lloc per on es passa, p.e. un pas amb barca d'un riu. “fer una passa” vol dir caminar una mica. “donar un pas” vol dir que li dónes a algú un pas que tenies, p.e. un pas entre dues parcel·les.

--”esmentar”: diuen “citar”, que és molt diferent, i han pogut trobar “mencionar”. Agafeu-vos: en lloc de “esmentat” --> “susdit”.

--”cos”: com que no té cap “r” ni “p”, han buscat i trobat l'horrorosa paraula “còrpora”. Té la pega que no és “el” com “el cuerpo”.

--"gruixut": l'han fet desaparèixer. Diuen "gros", que vol dir una altra cosa. El gruix de l'expedició --> el gros de l'expedició. 'el gruix' 'l'espessor'. Fins i tot han inventat 'tupit'.

--"tennis": a tot el món es diu tennis, però ells li han tret una n (endevina per què) i ha quedat "tenis".

--"lladre": té una "ll" i accent a la "a". Volen que sigui una paraula aguda amb l'accent a una "o" (endevina per què) i han inventat "lladregot".

--"ase / ruc": diuen "burro", que és un altre animal molt diferent: els ases tenen 4 cames i els burros, dues.

--"cama": diuen "pota", perquè volen que "cama" volgui dir "llit". Recordem que els gossos, gats, ocells, sargantanes, ratolins, elefants, coloms, etc. etc. tenen cames i peus. I que de potes en tenen les taules i cadires. Els ases (perdó, els burros), bous, cavalls, etc. tenen cames, i a baix de tot de la cama hi tenen una pota, que fa (perdó, mesura) deu cm.

--"sobre" (about): sobre aquest tema, direm... --> en aquest tema, anem a dir..

--"habitatge": és massa diferent de l'espanyol i no poden tolerar que sigui de gènere diferent. Ells creuen que vol dir "habitació". Per tant han inventat "vivenda" canviant una miqueta la paraula espanyola. 'vivenda' és una de les paraules típiques del catanyol.

--"submarinista": han inventat les horroroses paraules "bus" i "bussejar".

--"envelat": fa segles que es diu així. Fan riure quan diuen "carpa", perquè una carpa és un peix.

-- "donar la mà": diuen "estrènyer la mà", com si fos un cinturó. En comptes de "allargar la mà" diuen "estendre la mà", que vol dir que la pengen per a que s'eixugui.

--”amagar”: volen que vulgui dir “fer veure”. Per tant diuen “ocultar”.

--”bitxo”: paraula prohibida. Volen que vulgui dir “cuca” i han inventat: picant, pebrot picant, txile, caiena, akhí.

--”refusar” i “rebutjar”: aquesta és grossa: em sembla que diuen “tombar” però encara no l'he entès perquè les frases queden ininteŀligibles. L'últim invent: desestimar, que vol dir que ja no l'estimes i que l'odies. Les escombreries que no es reciclen es diuen (perdó, s'anomenen) de rebuig. Cal (perdó, fa falta) canviar el nom a ''brossa de desestimació'.

--”escudella”, “porró”: les han maleït i no les sentireu ni veureu mai.

--”carnet d'identitat”: sempre s'ha dit així. En castellà es diu igual “carnet de identidad”. Però en espanyol li han posat fa uns anys dni (pronunciat deneí). Per dos motius: hi faltava la paraula “nacional” i per treure la paraula “carnet” perquè ve del francès. Però no volen recordar que d'ençà de l'entrada a l'unió europea han de dir document oficial d'identitat, DOI. I que el número d'identificació es diu NIF.

--”i, amb, a més de, al costat de”: (with, and) mira que és fàcil dir “amb” i encara més “i”. Doncs han inventat l'horrorosa expressió “juntament amb”, suposo que copiant-la de l'espanyola. A més a més l'han empitjorat reduïnt-la a 'junt amb'.

Els proposem que diguin també: pa amb tomàquet --> pa juntament amb tomàquet, allioli --> all junt amb oli, rock and roll --> rock junt a roll.

--”qui”: per exemple: qui la fa, la paga --> la persona que la celebra, l'abona.

--”despendre”: els ha estat fàcil inventar “gastar”. Però ara els falta desfer-se de “despesa”. Proposo recuperar “gastu”, que encara està molt arrelada. O inventar "gast" o "gastus".

oc: fr: an:
despesa despensa dépense spending
despendre despendre dépenser to spend

--“zelador”: sempre s'ha dit zelador a qui s'encarrega d'un lloc o d'una cosa. En castellà, celador. Doncs s'han inventat “cuidador”. Aguanta.

--”arrossegar”: an: drag. Diuen “tirar”, que no hi té res a veure.

--”cadascú”: han inventat “cada persona” i fins i tot “cada ú”. La bona és que en castellà es diu “cada cual” i no pas “cada uno”. Depèn de cadascú → depèn de la persona.

--”decidir”: tot i que en castellà es diu igual, sembla que en espanyol és diferent; i han inventat el verb “escollir”.

--”vianant”: han trigat (perdò, tardat) però ja han ressucitat l'horrible paraula “peatons”.

--”bufó, bonic”: sempre s'ha dit així i ara diuen “guapu”. Sembla que a la seva llengua un bufó és un pallasso.

--”festuc”: han inventat “pistatxo”.

--”caprici”: (caprice) han inventat “capritx”.

--”vila, poblet”: ara diuen “aldea”.

--”proper”: anirant dient “pròxim” fins que ja no ens en recordem de “proper”. La bona és que al metro (de Barcelona) diuen 'pròxima parada', i a la renfe (espanyola) diuen 'propera'.

--”brou”: tornen a dir “caldo”, com als anys cinquanta.

--”de franc”: dient “gratis” diuen que t'has de gratar.

--”gratar”: rascar, home. Però, com en diran dels gratacels?

--”oi?”: canviat per l'espanyol: “¿no?”

--”barraca, parada, guingueta”: ara en diuen “xiringuito”.

--participi femení: les he vistes, l'he saludada: el tenen proscrit

--”becaina”: ve de “bec” perquè quan algú s'adorm deixa caure el bec. Doncs ha inventat l'estranya paraula “sesta”.

--”bordar”: volen que vulgui dir “brodar” i han inventat “lladrar”.

--"tots dos": han fet dos estranys invents: 'ambdós' i 'els dos'. El transvassament va ser el motiu de la baralla de tots dos --> el transvassament va centrar la picabaralla entre ambdós.

--"treva": en comptes de "sense treva" han inventat "sense quarter", endevina per què. També s'han inventat 'respir', que és ininteŀligible.

--"colgar": creuen que vol dir "penjar" i l'han canviada per "soterrar".

--"prendre": fora, home, ara diuen "retirar" i "robar", que no hi tenen res a veure.

--”ampolla”: volen que vulgui dir “butllofa” i han ressucitat l'antic barbarisme “botella”.

--”fer anys”: diuen “complir” com si fos una missió: ara fa dos anys d'aquell dia --> ara se compleixen dos anys.

--”sacsejar”: diuen “agitar”, com si fessin la revolució.

--”fuig!”: expressió tradicional que han fet desaparèixer, ara diuen coses rares fent servir un dels seus verbs preferits, marxar.

--”batlle”: als anys 70 es va recuperar “batlle”, nom de llarga tradició fins al 1710, i que és ben viva a les Illes, on es diu 'batle'. Però els ajuntaments s'han encarregat ben bé de tornar-la a fer desaparèixer. Els proposem que canviïn també el cognom Batlle. Per exemple, en Joan Batlle es diria Juan Alcalde.

--”engrescar-se”: han trobat 'animar-se', i fins i tot 'excitar-se'. Que és tota una altra cosa.

--”minyona”: primer deien 'criada' i ara 'assistenta'.

--”endreçar”: diuen 'ordenar', que no hi té res a veure.

--”fer-hi un cop d'ull”: ells li donen un cop d'ull, és a dir, amb l'ull li donen un cop.

--”enxampar”: és una paraula ben clara, però han hagut d'inventar 'pillar'.

--”fer l'efecte”: han inventat 'donar la sensació', que vol dir que escampes un éxit sensacional.

--”bullir”: (to boil) massa diferent de 'hervir' i han tret de la màniga 'coure'.

--”greix”: de totes totes volien convertir el greix en 'grasa', al final van trobar la soŀlució: dir 'matèria grassa'. I ja és 'grassa', com ells volien.

--”tornar-se”: es va tornar agressiu --> es va convertir en una persona agressiva



--”festejar”: agafeu-vos fort: han inventat 'cortejar'.



--”pendent”: han inventat 'costa', endevina per què. Fins i tot han inventat 'coster'.



--”fer vaga”: s'han inventat 'anar a la vaga': fan vaga → van a la vaga. Fan (perdó, van a) el ridícul.



--”esforç”: no s'assembla gaire a la paraula espanyola i a més té una ce trencada (quina por), s'han tret de la màniga 'treball'.



--”samarreta”: primer van inventar-se 'camiseta' i ara diuen 'equipació'.



--”malalt”: persona afectada o persona diagnosticada, i ja és calcat a l'espanyol.



--”espectadors”: tot i que en castellà es diu igual, han inventat 'les persones que assisteixen'.



--”plata” (plat, safata): també es diu plàtera (com the Platters). Però ells volen que 'plata' vulgui dir 'argent', i per no dir-la han inventat uns noms molt estranys.



--”maldecap”: ui, massa catalana, ells en diuen 'problema'.



--”fer veure”: (to pretend), diuen 'amagar' (to hide). El resultat és ininteŀligible. I s'han inventat 'teatralitzar', que diuen que és més fàcil de dir.



--”vespre”: han inventat 'tarda-nit'. Els proposem que en comptes de 'vespertina' diguin 'tardanitina'.



--”estirar”: (to pull) diuen 'tirar', que vol dir que ho llencen a les escombraries (perdó, a la brossa).



--”guanyar”: guanyar un partit → aconseguir (?!), guanyar un sou → percebre (?!)



--”teulada”: diuen 'coberta' (uf!). 'la teulada' és femenina però volen que sigui masculina (endevina per què) i han hagut d'inventar 'el teulat' (?!).



--”safareig”: ui! de moment diuen 'rentador', i més endavant diran 'llavador'.



--”branca”: (branch) s'han inventat 'ramell' i 'ramal'.



--”pel”: han inventat 'per el'.



--”atabalar”: han inventat 'desconcentrar'.



--”atabalar-se”: ara diuen 'posar-se nerviós'.



--”de vegades”: s'han inventat 'en alguns casos'.



--”neguit”: han inventat l'horrorosa paraula 'desassossec'.



--”gall dindi”: també es diu 'indiot', però han inventat 'paó', endevina per què.



--”disparador”: (trigger) han inventat 'gallet'. Volien que comencés per 'ga', endevina per què



--”empipar-se”: han inventat 'enfadar-se'

--”emprenyar”: han inventat 'molestar'

--”emprenyar-se”: han inventat 'enutjar-se' i 'irritar-se'



--”tibar”: han inventat 'tensar'



--”eixugar”: han inventat 'assecar', que vol dir una altra cosa que no hi té res a veure. 'eixut' és el contrari de 'mullat' i 'sec' és el contrari de 'viu, tendre'. La pasta seca és crua i rígida. La pasta eixuta és cuita, tova i humida. Un 'assecador' de cabells te'ls deixaria secs, és a dir, morts. Un 'eixugador' te'ls deixa ben vius i sense aigua.



--”pudor”: com que en castellà vol dir una altra cosa molt diferent, han hagut d'inventar 'olor desagradable'



--”créixens”: oc: creisson, an: cress, fr: cresson. Han inventat la misteriosa paraula 'canonges'



--”deixar anar”: han inventat 'amollar'



--”ajupir-se”: han inventat 'decantar', però és tan hispano-catanyol que encara no sé què vol dir



--”taulell”: han inventat 'mostrador', que és incomprensible



--”ajornar”: han inventat 'posposar'



--”per tant, per això mateix”: (so, therefore) han inventat 'amb la qual cosa', que és ininteŀligible



--”pagar”: tot i que en castellà és exactament igual, potser en espanyol no. Han inventat 'costejar'. Fa riure perquè costejar vol dir navegar a la vora de la costa. Ells sí que naveguen.



--”capítol”: han inventat 'entrega', que és ininteŀligible



--”contínuament”: han inventat l'estranya expresió 'tota l'estona', però encara no sé si vol dir el mateix



--”capgirar”: la caixa de pensions ha fet uns anuncis on ens demana: 'dóna la volta a la hipoteca'. Què vol dir 'donar la volta'?



--”llitera”: ara demanen ficar al diccionari 'camilla'. Què vol dir 'camilla'? que té les cames curtes? una flor? una aristòcrata anglesa?



--”cargol”: han inventat una sèrie de paraules estranyes: caragol, caramel, carabassa, carabassó. Endevina a qui s'assemblen. Seguint la seva lògica, haurien de dir també: carabó, caracassa, caradar, caramanyola, caraquinyoli, carata (carta), caratell, caratílag, caratolina, caratux, caraxofa. I del cartró dir-ne carató (uf).



--”carbassa”: al color carbassa, que sempre s'ha dit així, ara li diuen 'taronja', endevina per què.



--”Corea”: Es diu com 'corretja', amb u / o oberta i e oberta, però ells diuen o tancada i e tancada.



--”xarxa”: aquesta és forta. Com que és massa diferent de 'red', han inventat l'horrorosa paraula 'ret'.



--”damunt” (on, above): han inventat 'sobre' (about), que no hi té res a veure.



--”desocupació”: han inventat 'atur'. Tot i que en castellà sempre s'ha dit 'desempleo'.



--”estel”: diuen sempre 'estrella'. Els proposo que de les banderes estelades en diguin 'banderes estrellades'.



--”garatge”: massa internacional, i han inventat un nom espanyol, el de 'cotxera'.



--”anem per feina”: ara diuen 'mans en l'obra', ja sabem perquè. Els proposem que diguin 'desplacem-nos en el treball'.



--”jubilació”: han inventat 'retir'. Amb invents així fan sentir vergonya aliena.



--”pausa”: mira que és fàcil, doncs no, han inventat 'respir'.



--”decidir”: tot i que en castellà es diu igual (potser en espanyol no), diuen 'escollir'.



--”Den Haag”: capital d'Holanda, el nom vol dir 'el clos'. Han copiat de l'espanyol el nom de 'la Haia', que vol dir 'el faig'. No tenen sentit del ridícul.



--”sípia”: han inventat 'sèpia', copiant-la de ja sabeu qui.



--”fons”: han inventat 'fondo'. Si per no dir 'al fons' diuen 'en el fondo', caldrà canviar el nom d'Alfons: Alfons el magnànim --> Enelfondo el magnànim, Alphonse Capone --> Enelfondoe Capón.



--”dia feiner”: han inventat 'laborable'



--”pluja”: han inventat 'precipitacions'. Els proposem que canviïn el títol de la peŀlícula 'Rain man' per 'precipitation man'.



--”anar coix”: s'han inventat 'coixejar'. Creuen que és més fàcil de pronunciar.



--”contra”: tot i que en castellà es diu igual, l'han canviat per 'davant', suposem que perquè els espanyols ho han canviat abans. L'equip A juga contra el B --> l'equip A juga davant el B. Els proposem que canviïn també: les medecines contra la tos, contra la febre--> medicaments davant la tos, davant la febre.



--”sala d'operacions”: han copiat 'quiròfan'. Encara no l'han pogut ficar al diccionari, però ja la diuen a tort i a dret. A tot el món es diu 'sala d'operacions' menys a un lloc, endevineu quin?



Els proposem que a la cirurgia li diguin 'quirofania', i a les operacions, 'quirofanacions'.



--”ganivet”: primer van dir "coltell", que té la virtut de començar per la síl·laba "cu", però de seguida van inventar la solució, dir-ne 'arma blanca'.



--”pistola”: per motius misteriosos, ara en diuen 'arma'.



--”comboi”: en català de tota la vida és un estol. A tot el món es diu convoy, però ells han inventat un nom (espanyol, naturalment) que no entén ningú: flotilla.



--”encetar”: els sembla massa català i diuen coses rares com ara 'desencadenar'.



--”malaltia”: (malady) ja ens ho podíem pensar, han inventat 'enfermetat'.



--”escola”: han inventat 'centre'. Per tant, caldrà canviar: mestre d'escola --> professor central, activitat extraescolar --> activitat extracentralar, auto-escola --> auto-centre, etc.



--”veritable”: vol dir que és veritat. Han inventat l'estranya paraula 'vertader', que vol dir que és 'vertad'.



--”enllestir”: sempre s'ha dit així, però han inventat 'ultimar', que sona com si volguessin matar algú.



--”decidir”: malgrat que en castellà es diu igual, potser en espanyol no. Han inventat 'escollir'. Els proposem que diguin també: decisió --> escollició, indecís --> inescollís, etc.



--”a primers de setembre”: com que no és igual que en espanyol, han inventat 'a principis del mes de setembre”.



--”no”: mira que és clar i senzill, doncs han hagut d'inventar 'en cap cas'.



--"cada any": en castellà es diu igual, però en espanyol no, i per això han inventat 'tots els anys'. Llavors com diuen 'cada dos anys'? Potser 'tots els dos anys'?



--"xivarri": han inventat "bullícia". Els proposem que inventin "barullu" i "ahetreo"



--"parlar malament d'algú" o "malparlar": ara diuen "rakhar"

2 comentaris:

  1. *diferent al>diferent de
    *què bé>que bé
    *senzill>simple

    El text és manta interessant mes hi ha errors, mots que pren per inautèntics que no ho són, i al contrari. Si voleu us en puc fer una revisió. Intervinc en el grup de Facebook "Aprenguem la nostra pròpia llengua".

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que en voldria una revisió, Pep. Ets en Pep Aixa, oi?

      Elimina

El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.