Tastar, provar i emprovar

En català els hauríem de distingir bé i fer-los servir adequadament.
    Tastar: En sentit propi només es pot fer servir per les coses de menjar i beure . Per saber si són bones o no, quin gust tenen, si ens agraden, etc.   'DIEC'
    Provar: Vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona. Per saber si ens va bé o no.   'DIEC'
   Mirem el diccionari Alcover-Moll :

---

Tractant-se de coses de menjar i beure, mai no s'ha de fer servir el verb provar sempre s'ha de dir tastar.
Mirem aquests exemples:     "He tastat el pollastre i trobo que és una mica fat (faltat de sal)".
    "Prova aquesta crema antiarrugues". "Tasta la crema que ens ha fet l'àvia".
    "Abans de comprar un cotxe sempre és recomanable d'anar-lo a provar"

En castellà no tenen el verb tastar. Sempre han de fer servir "probar"en tots els casos.

    Nosaltres podem dir: "Tasta aquest iogurt" volent dir que miris el gust que té i "Prova aquest iogurt" per veure com ara els efectes sobre el restrenyiment o sobre alguna altra qualitat que se li atribueixi.

    Com que per tastar una cosa n'hi ha prou amb poca quantitat, el verb tastar també el fem servir per indicar quan d'una cosa en mengem en poca quantitat: "Gairebé no ha tastat el pa". "Només ha tastat una mica de sopa". Volem dir que no n'ha menjat quasi gens.
    Un altre significat de provar és "ésser beneficiós". Així es diu: "Aquests dies a la platja sempre ens han provat molt".
    Quan diem: "Això ni ho provis" és un avís de perill o una amenaça que fem.

Emprovar

    Ara hi hem d'afegir que en català encara tenim un altre verb important: emprovar, quan es tracta de provar la roba.  'DIEC' Si volem saber si una peça de roba se'ns posa bé, cal que l'emprovem. D'aquí en deriva el substantiu emprovador: lloc per emprovar-s'hi la roba. Una frase assenyada és aquesta: "Abans de comprar cal que t'ho emprovis"

    Aquí veiem un nou exemple de la riquesa de la nostra llengua: tres verbs diferents en català i un sol verb castellà.