Posar, pondre i ficar

Mirem aquests exemples:
    "En Joan ha posat el llapis al calaix"
    "Aquesta gallina pon tres ous cada setmana"
    "A l'estiu el sol es pon més tard"
En castellà totes tres frases farien servir el mateix verb: "poner". En català en tenim dos:"posar i pondre". 

---

   Mirem el diccionari Alcover-Moll 
    Les gallines no posen ous, sinó que en ponen o en fan. Sí que quan els coven se'ls posen a sota, però llavors ja els han post. Les gallines ponen ous  'DIEC'  i el pagès els posa  'DIEC' al cistell o a la panera.

El sol tampoc no es posa sinó que es pon.

Tant per un cas com per l'altre tenim el substantiu la posta. Una posta d'ous. Una posta de sol.    DIEC

    També cal dir que els músics, els compositors, componen les seves obres, cançons, sardanes... No les composen. Aquí el verb composar seria incorrecte.

    Per exemple: "En Vicenç Bou va compondre la sardana Girona aimada"  'DIEC'

    Del resultat de compondre, emperò, en diem una "composició" i del qui compon, un "compositor". Paraules que realment deuen venir de "composar" i no de "compondre".
    D'una gallina que pon molt se'n diu "ponedora" i el resultat de pondre és la posta però d'un músic que compon no en podem pas dir "componedor" sinó que en diem "compositor" DIEC i el resultat de compondre és una composició no una composta.

     El DIEC diu que un compositor o compositora és: "Persona que compon obres musicals". Resulta que un compositor no composa sinó que compon, és a dir, un que compon no és un componedor sinó un compositor.

    Afegim-hi que "posar una cosa a dins d'una altra" és "ficar". DIEC Així tenim: "Ficar la clau al pany", "Ficar el dit a l'ull o a la llaga", "Ficar-se de peus a la galleda", "Ficar-se al llit". Pels anys quaranta, però, el verb "ficar" no era ben vist. Es feia servir molt: "Fica els llibres a la cartera", "Es fica sempre les mans a la butxaca". Inclús de manera incorrecta: "Ja he ficat l'olla al foc", "Fica el llapis al cim de la taula". Els avis, però solien corregir. "No s'ha de dir mai "ficar", s'ha de dir "posar". Ells devien pensar que ficar podia agafar un altre sentit.
    Una frase ben popular és: "Ficar el nas" per indicar que ens posem allà on no toca: "Aquell sempre fica el nas pertot", "Ja hi has de ficar el nas. Deixa-ho córrer".