Sentir i escoltar

  Aquests dos verbs actualment es confonen molt. Es van començar a confondre en castellà, a Amèrica del Sud. Diuen "escuchar" quan caldria dir "oir". Ara la malaltia ja ha arribat a Espanya i del castellà ja està passant al català. Fins i tot a la radio i a la TV. És alarmant.

---

      Mirem el diccionari Alcover-Moll.   
     Ara, per precisar bé la diferència de significat d'aquests dos verbs, mirem la frase següent:
    "T' escolto però et sento molt malament perquè aquí fan molta fressa".
     Pot ser que escoltis bé però que ho sentis malament.

     Podríem dir que escoltar és "parar les orelles" i sentir "percebre" allò que "escoltes". Mirem-ne més exemples:
            "Estic escoltant a la porta a veure si sento pujar algú per l'escala."
            "Ja em sents bé? perquè sinó cridaré més. O és que no m'escoltes?."
            "Jo no escoltava pas, però ho vaig sentir"

     Si un és sord, per més que escolti  DIEC no ho sent.  DIEC

     En castellà ja sempre han dit oye o oiga quan volen que algú els escolti, en comptes de escucha o escuche que seria la forma correcta. En català ja ho fem bé perquè diem escolta o escolti. Tal com ha de ser.

     A vegades hem sentit a les trucades d'oients a la radio, quan el telèfon no va gaire bé, que el periodista diu a l'oient que truca: "Perdona, però es que no t'escolto. En comptes de dir no et sento. L'oient podria dir: Per què em feu trucar si ara no m'escolteu?   És clar, el periodista havia d'haver dit "No et sento".

     Una frase que, a vegades es diu és: "A la nit es podien escoltar els trons". Els trons es poden escoltar sempre, de nit i de dia, però, es clar, només es poden sentir quan hi ha tempesta.

     Una mancança del català és que hem perdut el verb oir en el parlar usual de cada dia. Només en queda un ús molt reduït quan es parla d'oir missa i que té un significat mol exigent. Per poder dir que has oït missa, cal esser-hi present a dins de l'església (temple). No val per radio o TV. Cal escoltar el que es diu i participar-hi. I ha de ser la missa sencera. Si hi has fet tard o te'n vas abans, llavors es diu que "no has oït missa". Per ràdio, si que pots dir que "escoltes" la missa, com ara la de Montserrat i si no la "sents" bé, sempre pots pujar el volum. Però mai no podràs dir que has 'oït' missa per ràdio.
     Si un cor amb orquestra canta la Missa en do major de Beethoven, llavors pots dir, per exemple, que des del lloc on eres se sentia bé i potser que hi havia alguns assistents que no escoltaven i no calia que hi haguessin anat.

     Recordem també que no és correcte dir:      "Aquell no veu o no sent"
                                                          cal dir:      "No hi veu o no hi sent". 
Però, en canvi, en forma pronominal, el verb veure té un altre sentit:
És diferent veure-hi (Posseir el sentit de la vista. No hi veig d'un ull. No veure-hi gaire. Els cecs no hi veuen.) de veure-s'hi Haver-hi claror suficient. Encén el llum, que ja no ens hi veiem.