Massa respecte al castellà: l'espanyolada "al respecte"

Copiant, com sempre, del castellà trobem l'expressió "al respecte", que de catalana no en té res. Així veiem frases com "Tothom estava d’acord al respecte" o "Tenia un dubte al respecte", que a molta gent ja li deuen semblar normals. Doncs no. Aquestes dues frases les haurem de substituir respectivament per "Tothom HI estava d’acord" i  "HI tenia un dubte".

Més exemples i la manera catalana de dir-ho: 

"Què dius al respecte?">>>"Què EN dius?"

"Mira què pots fer al respecte">>>"Mira què pots fer-HI".

 "Sense haver fet res al respecte">>>"Sense haver-HI fet res".

També podem substituir l'espanyolada amb:  respecte a això / tocant a això / sobre això / en això / per a això / en relació amb / amb relació a /pel que fa a / quant a...

Exemples correctes:

"Tothom estava d’acord respecte a això"

"Tothom estava d’acord tocant a això"

"Tothom estava d’acord sobre això"

 "Tothom estava d’acord quant a això"

 "Tothom estava d’acord amb relació a això" 

 "Tothom estava d’acord pel que fa a això"

No pas "Tothom estava d’acord al respecte".

D'alternatives en tenim, oi? Doncs apa. Anem per feina i desterrem al respecte!

ANAR DE (tal cosa): una castellanada que avança.

ANAR DE és correcte quan vol dir moure's de tal manera, obrar de tal manera o quan indica l'estat circumstancial d'una cosa: anar de baixa, anar de ventre, anar d’amagat, anar d’hivern, anar de debò...

A banda d'això és una construcció típicament castellana, encara que molta gent no se n'adoni perquè la llengua invasora se'ns ha ficat fins al moll de l'os. La RAE ens diu: 32. intr. coloq. Exhibir o aparentar determinada actitud, cualidad, etc. Ir de simpática, de divo, de víctima.

Doncs bé, amb aquest significat, no existeix en català (fins que l'IEC no ho autoritzi per mimetisme). En la nostra llengua tenim un bon grapat de verbs per a fer servir i que caldria escampar.

fer de / exercir de / presumir de / pretendre (de) / presentar-se com a / dir-se tal cosa / fer el-la / fer bandera-ufana de / ufanar-se / ufanejar-se / (vana)gloriar-se / (vana)gloriejar-se / prear-se / vanar-se de / vantar-se / creure’s / fer-s’hi veure / fer el-la + adj. / fer veure que.

Vegem-ne alguns exemples:

*va d'entès en física: presumeix d'entès en física

*va de llesta: es creu eixerida, fa veure que és eixerida

*aquest va de valent-*xulo: aquest galleja, fa el gallet

*no vagis de víctima: no facis la víctima; 

*de què vas? : Per qui et prens? Per qui te tens? Qui t'has pensat que ets? Qui (et) creus que ets?

*va de simpàtic: fa veure que és simpàtic.

*aquest va de sobrat: aquest és un vanitós, orgullós, saberut. (Aquí és la traducció literal del castellà "ir de sobrado")

Català desinterferit

Aquí teniu el diccionari del
català desinterferit
català restituït
Diccionari de barbarismes, francesismes i castellanismes
corregits i comentats, amb especial atenció a la Catalunya del
Nord.

És en format pdf i el podeu consultar i descarregar a la dreta a baix del blog, de la secció "Pàgines amigues"..Molt recomanable.

Despertar o despertar-se

 Aquest verb no hauria de representar cap problema per a la llengua. Tothom sap que vol dir, tal com veiem al DCVB, "Fer cessar de dormir". Però el DCVB també ens adverteix que Modernament, per influència castellana, s'ha usat despertar com a intransitiu. Encara que jo no l'he usat mai així, es veu que els castellans sí que ho fan. La RAE ja diu: 5. intr. Dejar de dormir.

A mi, si qualcú em diu "Desperta!" em surt de seguida de demanar "Qui haig de despertar?", perquè el verb és transitiu. Si volien fer que jo em despertés, m'haurien d'haver dit DESPERTA'T!

Malauradament, cada cop més veiem que, per imitació de la llengua invasora, la gent diu Desperta! o Desperteu!, en comptes de dir DESPERTA'T o DESPERTEU-VOS. D'ara endavant, netegem la llengua d'influències castellanes i parlem com cal: DESPERTA'T o DESPERTEU-VOS. 

Negar-se sols vol dir ofegar-se en un líquid

El verb NEGAR en forma pronominal (negar-se) vol dir ofegar-se. El DCVB ho defineix com "Morir per asfíxia dins un líquid". El mateix diccionari defineix OFEGAR en forma pronominal (ofegar-se) com "Morir per defecte de respiració; no poder respirar". 

Però, com que els castellans en donen un altre significat que no té en català, i atesa la mania de copiar del castellà que tenen els mitjans de comunicació i els catalans en general, ja podem veure, d'un temps ençà, aquest ús traslladat al català. Parlo del que diu el diccionari de la RAE: "Excusarse de hacer algo, o rehusar el introducirse o mezclarse en ello". I en dóna aquest exemple: «La esposa del senador se negó a que entraran los fotógrafos». Ara podem veure que quasi tothom, per mimetisme amb la llengua invasora, tradueix la frase així: «L'esposa del senador es va negar a que entressin els fotògrafs». Greu errada! 

En català tenim, si més no, dos verbs que expressen la mateixa idea i que no tenen res a veure amb NEGAR-SE: REFUSAR i REBUTJAR. Qualsevol dels dos ens serveix per a construir en bon català la frase anterior: «L'esposa del senador VA REFUSAR/REBUTJAR que entressin els fotògrafs». En un llenguatge més planer direm també NO VA VOLER.

Redrecem la llengua. Prou castellanades. D'ara endavant, no "ens neguem", REBUTGEM/REFUSEM!

DIR-HO BEN DIT, un llibre per a ajudar a parlar més bé el català.

DIR-HO BEN DIT, d'en Ramon Sangles i Moles, és una bona ajuda per als qui volem parlar --i escriure-- cada cop millor la nostra llengua. El trobareu a la barra lateral dreta del bloc. Si hi cliqueu s'obrirà al llibre, que podreu llegir i descarregar, si voleu. També podeu clicar en aquesta entrada, amb el mateix resultat.

NECESSITAR, un verb "parany".

El verb NECESSITAR és ben català, encara que sovint es fa servir com en castellà.

Les coses NECESSITEN. No som pas nosaltres qui les necessitem. Una cosa en necessita una altra, mes ningú no pot "necessitar" ´ningú més o quelcom. Per a persones, doncs, farem servir CALDRE, HAVER DE MENESTER, FER FALTA, mai "necessitar".

La frase "necessito una cadira" la farem ben catalana si diem:

EM CAL una cadira

HAIG DE MENESTER una cadira

EM FA FALTA una cadira.

ACABAR, un verb perillós

El verb ACABAR, encara que és català, moltes vegades es fa servir de manera estrangera, castellana. En veurem algun exemple.
L'expressió ACABAR AMB és usada com en estranger. És catalana i, per tant, és bona sols quan vol significar quin és o com és l’acabament que fa alguna cosa. L'ús català, per tant, és solament el que té en frases com ara La discussió acabà amb un joc de bufetades.
Contràriament, no és català fer servir el conjunt ACABAR AMB quan vol dir donar fi a una cosa. En aquest cas hem de dir fer acabar, posar fi a, eliminar, fer cessar, extingir, anorrear, destruir, exterminar, aniquilar, etc.
Frases correctes:
--Els espanyolistes pretenien fer acabar el fet diferencial català. (pas «acabar amb»)
--La UE proposa que s’acabi el monopoli del telèfon (pas «acabar amb»)
--Aquesta sentència ha d’ajudar que s’acabin els conflictes lingüístics (pas «acabar amb»).
_________________________________________________________________________________
La construcció ACABAR DE  + INFINITIU sovint és una castellanada que cal substituir per:
TOT JUST/SUARA + VERB EN PASSAT.
Si diem Acabo de llegir el llibre vol dir solament que encara no l'he llegit tot, que llegeixo la darrera plana. És MENTIDA que ja l'hagi llegit tot. Per a expressar això direm TOT JUST HE LLEGIT EL LLIBRE.
Si diem Acabo de veure en Pere, no vol pas dir TOT JUST HE VIST EN PERE.
Si diem Acabo de fer el sopar vol dir que encara el faig, no l'he pas acabat de fer. Per dir que ja és fet direm SUARA HE FET EL SOPAR.
_________________________________________________________________________________

La construcció ACABAR + GERUNDI és estrangera. És fàcil de substituir-la per la catalana ACABAR PER + INFINITIU.
Va acabar fent la farina blana>>>Va acabar per fer la farina blana.

 

_________________________________________________________________________________

 

Finalment, encara que sigui ben correcte ACABAR quelcom (una feina, de menjar...), no oblidem que sempre ho podem substituir per FER. "Ja has acabat (una feina)" = "Ja has fet?". "Ja has acabat (de sopar)?" = "Ja has fet?"

Castellanades: "acudir"

El verb acudir, tan usat avui dia amb diversos significats, és castellà. El sol significat que és nostre és el de donar l'abast, aconseguir de fer quelcom: Quan varen entrar tants clients de cop, el dependent no hi podia pas acudir (a despatxar-los).
Vegem-ne els altres significats, incorrectes:
*acudir-se (quelcom)
--Direm ocórrer, passar pel cap (pel magí)/venir al cap (al magí), pensar-hi, venir a (es)ment (tenir una idea sobtadament), caure-hi. No hi havia pensat. No m'havia passat pel cap. No m'havia ocorregut/No hi havia caigut (no pas *No se m'havia acudit)
*acudir a (=anar fins a un indret)
--Direm anar, allargar-se (a algun lloc), acórrer, passar, fer cap a, arribar, assistir, deixar-se caure, visitar, participar, presentar-se, comparèixer.... Tothom hi va anar (no pas *Tothom hi va acudir). Allarga't a comprar pa (no pas *Acudeix a comprar pa).
*acudir a algú (=anar a demanar un ajut, una informació a algú)
--Direm recórrer: En moments de necessitat, recorria sempre al seu pare. (No pas *acudia sempre al seu pare)

QUITXAR

QUITXAR: en reclamo la seua catalanitat i ús.
DCVB:
QUITXAR v. tr.
Ficar, pitjar (Ross.). Dins de fargues d'infern quitxaven grossos claus, Rev. Cat. i, 217. Me quitxi fins al coll la barretina, Saisset Bestis y gent 16. (V. quitjar). 
A més del Rosselló, és al VOCABULARI MAÇANETENC (de Maçanet de Cabrenys) i es fa (o feia) servir a l'Alt Empordà (rodalia de Figueres). Al VOCABULARI MAÇANETENC diu: prémer, enfonsar. En recordem el seu ús en exemples com Quitxa-ho, bé; així n'hi cabrà més.
Per què els de l'Institut d'Estudis Catanyols no inclouen QUITXAR al seu diccionari i, en canvi, hi quitxen centenars de castellanades, de l'any 1995 ençà? Vejam si vessa, de tant de quitxar-hi els estrangerismes!

Vergonya "aliena": què és això?

Aquesta expressió per a mi és molt nova, però veig que s'escampa molt de pressa. Sempre havia estat un misteri, no l'entenia. És ben normal: no és catalana, sinó espanyola. I, amb la mania de copiar mots i expressions de la llengua invasora, destruïm la nostra.
Què hi fa ací aquest "aliena"? Per què ha de fer quelcom vergonya a altra gent? Mai no hi he vist la solta. Finalment algú ha fet que comprengués quin era el problema. Els catalans no pensem així. Els catalans tenim la nostra pròpia manera de pensar, que --per sort-- no sempre coincideix amb la dels espanyols.
Ho veurem amb un exemple. Si considerem que els correbous són una cosa "negativa", molta gent dirà: Els correbous em donen vergonya aliena. Altres de més saberuts ho canviaran per Els correbous em donen vergonya d'altri. I altres diran que Els correbous em fan vergonya d'altri. S'entenen aquestes frases? Jo no n'entenc cap. Per què?
Els catalans ho pensem i diem ben diferent, a l'inrevés, si voleu. Som nosaltres qui sentim vergonya a causa de quelcom! Tornem als correbous. Els correbous EM FAN PASSAR VERGONYA. Ara sí, oi?
No cal forçar traduccions de coses pròpies de l'espanyol. Amb la nostra llengua en tenim prou.

 

Castellanades dels diaris: CELEBRAR

Als diaris els agrada molt celebrar, i fa riure perquè sembla que tot allò que fan, ho fan amb confeti i coets.  

Els catalans celebrem menys coses que no imaginem. L'ús abusiu del verb celebrar és fruit de castellanització, perquè en català celebrar té uns usos molt més limitats. 

Genuïnament les soles accepcions del verb celebrar són les de dur a terme un acte sotmès a un ritual (celebrar una missa, per exemple) o alegrar-se de quelcom (celebro que estiguis bé, celebro l'aniversari, celebrar la festa major, etc). 

Malgrat això, i sobretot en el llenguatge dels diaris, celebrar es fa servir a la manera castellana, com un verb jòquer i empobridor. En aquests casos cal substituir el verb celebrar per fer, tenir lloc, esdevenir-se, portar a cap, dur a terme, acomplir. 

Així, per exemple, la frase la fira se celebrarà el mes vinent (o el proper mes, com dirien en catanyol) en català és la fira tindrà lloc el mes vinent. 

I la reunió es va celebrar ahir ha de ser la reunió va tenir lloc ahir; i en la reunió celebrada ahir cal reemplaçar-la per en la reunió tinguda ahir o en la reunió d'ahir.
També demà tindrem una reunió, no pas demà celebrarem una reunió; el festival s'esdevindrà l'estiu vinent i no el festival se celebrarà l'estiu vinent, etc. 

A vegades es pot eliminar aquest verb inútil. La frase Just abans de celebrar l'entrevista pot ser, simplement, Just abans de l'entrevista, a més a més de Just abans de fer l'entrevista.

Castellanades dels diaris: INTENTAR

«Intentar» és un verb castellà. I, en català, una castellanada. I és un mot de la llengua invasora que, malauradament, ha arraconat les maneres ben catalanes, ben nostres, de sempre. Vegem-ne unes quantes.
ASSAJAR DE, PROVAR DE, TEMPTAR, PROCURAR (DE), FER DE, VEURE DE, MIRAR DE, FER PER MANERA DE, MALDAR PER... 
No permetem que el verb «intentar» ens ho empastifi tot. Mireu si n'hi ha de solucions (si volem, és clar)!

«Hauríem de MIRAR DE fer-ho de pressa» 
«PROCUREM ser una mica criatures» 
«Per què no PROVES d'agafar-ho per ací?» 
«Tots MALDEN PER obtenir-ne profit»
«ASSAJARÉ DE fer-ho com dius tu»
«VEURÀS d'anar-hi?»
«Ja FARÉ PER MANERA DE ser-hi» 

Castellanades dels diaris: "TREURE PIT"

A més d'un diari fan servir aquesta expressió de treure pit, inexistent en català. No us enganyo, si us dic que jo no l'entenc. No l'entenia, més ben dit. Ho vaig haver de consultar als qui en saben més.
Ara traduïm ací la ximpleria: vol dir GALLEJAR, BRAVEJAR o FATXENDEJAR. En segons quins contextos, potser s'hi adiu també VANTAR-SE.
Exemple: La Fiscalia treu pit = La Fiscalia ES VANTA
Aturem aquesta nova llengua incomprensible dels diaris i parlem, simplement, CATALÀ! 

Castellanades dels diaris: PREGUNTAR i PREGUNTA

En Gabriel Bibiloni ens ho explica al seu bloc. La premsa (i la TV) fa servir preguntar i pregunta, però...

El verb preguntar l'hem de substituir per DEMANAR. A Mallorca bé ho diuen així, encara que al Principat hagi reculat davant de la castellanada. Quan és pronominal, direm "Em DEMANO si...", no pas "Em pregunto si..."
En alguns contexts podem usar INTERROGAR, també.

Vegem ara l'altra castellanada: el substantiu pregunta. Podem triar entre DEMANDA o QÜESTIÓ. Les DEMANDES es fan i les QÜESTIONS es posen.
"A l'interrogatori li varen fer moltes DEMANDES" o
"A l'interrogatori li varen posar moltes QÜESTIONS"

I encara més. Si nosaltres DEMANEM, l'altre RESPON, dóna una RESPOSTA, no contesta. "Contestar" és català, però solament vol dir REFUTAR, no pas RESPONDRE.

Quin diari escriu bé, sense castellanades? Ja m'ho sabreu dir...

Castellanades dels diaris: SUMAR o SUMAR-SE

El pseudollenguatge dels diaris ha introduït el verb "sumar" a tot arreu, tant en aquesta forma com en la forma pronominal. Per què? ´La resposta és evident: perquè els diaris (i la TV també) copien del castellà. És clar que el verb "sumar" és català: és una de les 4 operacions aritmètiques bàsiques. Però ara veurem l'ús que en fa la premsa:

L'independentisme suma. Ciudadanos no suma. Hem de sumar més gent a aquest projecte.

Què vol dir això? Molt simple: RES. Deduïm, pel context, que deurien voler dir que uns tenen i els altres no tenen prou escons al Parlament per a "guanyar", per a ser majoritat. Però, de fet, fot fàstic, aquesta manera de parlar (o d'escriure). "Hem d'AFEGIR més gent a aquest projecte" seria la darrera frase correcta.

Tot suma, ens diuen, quan ens volen demanar diners per a qualsevol cosa. Doncs no. Sempre hem dit "Tot COMPTA" (encara que sigui una quantitat petita).

"ERC i Junts sumen els mateixos regidors", una altra frase incomprensible. "ERC i Junts OBTENEN, TENEN, ACONSEGUEIXEN els mateixos regidors"!

Quan comparem resultats electorals, sempre hem dit que el partit X ha GUANYAT vots, escons... Ara no, ara ja diuen que "El partit X suma vots, escons..." Curiós: quan els PERD, per què no diuen que els resta?

 

Més bestieses: "Catalunya suma 3.000 malalts de Covid-19 més". Catalunya no sap pas fer sumes, sols les persones saben sumar. "A Catalunya HI HA 3.000 malalts de Covid-19 més" o "Catalunya TÉ 3.000 malalts de Covid-19 més".

O també "Catalunya suma 30.000 malalts de Covid-19"! No, "Catalunya ARRIBA ALS 30.000 malalts de Covid-19" o  "Catalunya ATENY ELS 30.000 malalts de Covid-19".

O  "els contagis totals sumen 359.438". No, no i no. Els contagis no saben sumar, no poden fer sumes. En canvi, en bon català és més simple: SÓN! "els contagis totals SÓN 359.438" Ara sí.
 
"...la seva forma de sumar-se..." Això encara és més fastigós. En català sempre hem dit AFEGIR-SE, però ara ens volen embastardir la llengua. D'on ve, aquesta fal·lera d'un "sumar" pronominal? Em fa por que ve d'una cosa gens catalana, d'un grup de castellans que no volen parlar mai català --i encara se'n vanten-- que diuen que són independentistes. Es varen batejar "súmate", en castellà, no caldria sinó. El seu padrí és el partit pseudoindependentista ERC. Doncs d'ençà del llançament d'aquest grupet, l'ús de sumar pronominal foragita el verb català AFEGIR-SE. Ja poques vegades el veureu als diaris. I em fa l'efecte que, si ningú de bona fe volgués traduir aquell "súmate" en bon català faria AFEGEIX-TE perquè traduiria literalment de la llengua invasora. Si tenim dos dits de seny, ja sabrem que els catalans fem AFEGEIX-T'HI.

D'altres tries per a defugir l'horrible sumar-se poden ser AJUSTAR o AGREGAR.
L'estat de la nostra llengua sembla el d'un malalt terminal.

Castellanades dels diaris: INICIAR

Els catalans no ‘iniciem’ res.
En català 'iniciar' no vol dir 'començar'. Aquesta accepció és una castellanada inacceptable.
'Iniciar' vol dir tan sols instruir algú en els rudiments o principis d'una ciència i admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació. Per tant, mai no hi ha tampoc un 'inici' en el sentit de 'començament, 'començ', etc. INICIACIÓ (cerimònia d'iniciació, per exemple) sí que és ben català.

Per tant l'ús d'iniciar a la premsa quasi sempre l'haurem de substituir per COMENÇAR, ENCETAR o ENGEGAR.
Un camí no és pot "iniciar": s'enfila, es pren, s'enceta.
"iniciar" una conversa és encetar-la o entaular-la.
Per la mateixa raó, inici també es castellà. COMENÇAMENT és la solució en molts casos.

Castellanades dels diaris: PLANTEJAR

Plantejar és un mot còpia del castellà "plantear", una castellanada, vaja. En Gabriel Bibiloni ens ho explica ací.
La premsa fa servir aquest mot estranger a dojo. El primer mot català que pot substituir la castellanada és CONSIDERAR. Mes no és pas la sola solució. Copio tot seguit alguns exemples del mal ús de plantejar i les seues solucions, de l'article d'en Bibiloni:

"A l'assemblea es va plantejar una qüestió de màxima importància" (EXPOSAR, PRESENTAR, SUGGERIR)
"El problema es pot plantejar de diferents punts de vista" (EXPOSAR, FORMULAR), 
"L'argumentació va plantejar un dubte" (SUSCITAR), 
"Em planteig canviar de feina" (CONSIDERAR, PENSAR), 
"No m'ho havia plantejat" ("no ho havia CONSIDERAT", "no EN FEIA COMPTES"). 

Altres solucions possibles: PLANIFICAR, IDEAR, DEMANAR (-SE), PASSAR PEL CAP.
I segur que n'hi ha més.

Castellanades dels diaris: SERRELLS

...encara queden serrells importants que impedeixen de tancar l’acord...
...JxS i la CUP tancaven els serrells...

Són solament dos exemples d'aquesta nova llengua incomprensible que cada dia es veu més a la premsa. Diuen que és una traducció literal d'una expressió castellana. Jo poc ho sé, no l'he sentida dir mai. Però anem al significat que li atribueixen. Aquest significat és nou, no el recull cap diccionari, però, ja se sap, si ho diu la llengua del senyor, els esclaus s'afanyen a recollir-lo.

serrell = DETALL!
En castellà diuen flecos, aleshores ve el catanyol i diu serrells.
Traducció catalana de les dues frases:
...encara HI HA CAPS PER LLIGAR (o DETALLS) importants... 
JxS i la CUP LLIGAVEN CAPS (ENLLESTIEN ELS DETALLS)...
També, en comptes de LLIGAR CAPS, n'hi ha que en diuen LLIGAR MELICS.

Per acabar, un SERRELL és això que llueix al front l'Anna Gabriel:

O bé això que té aquest pàmpol tot voltant:

Castellanades dels diaris: APOSTAR PER

APOSTAR PER:
"Apostar" no és català i "apostar per" tampoc, naturalment.
L'espanyolada "apostar" en català és JUGAR. L'espanyolada "aposta" en català és JUGUESCA.

Ara veurem "apostar per", construcció ben castellana, no pas catalana.
En català direm COMPROMETRE'S PER, JUGAR FORT PER, ADVOCAR PER, TRIAR, OPTAR PER, DECIDIR-SE PER, PRENDRE PARTIT PER, INCLINAR-SE PER, DECANTAR-SE PER, PRONUNCIAR-SE A FAVOR DE, DEFENSAR, SER PARTIDARI DE, PROMOURE, ANAR/ESTAR A FAVOR DE, IMPULSAR...

Veiem que tenim unes quantes opcions, oi? Per què el llenguatge dels diaris tria LA SOLA que NO és catalana? No vull ser mal pensat, però considero que hi ha gent, i molta, que ha triat FER DEGENERAR la llengua.

Traducció catanyol--català: COMPROMET-TE PER LA SALUT.