Els catalans no ‘iniciem’ res.
En català 'iniciar' no vol dir 'començar'. Aquesta accepció és una castellanada inacceptable.
'Iniciar' vol dir tan sols instruir algú en els rudiments o principis d'una ciència i admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació. Per tant, mai no hi ha tampoc un 'inici' en el sentit de 'començament, 'començ', etc. INICIACIÓ (cerimònia d'iniciació, per exemple) sí que és ben català.
Per tant l'ús d'iniciar a la premsa quasi sempre l'haurem de substituir per COMENÇAR, ENCETAR o ENGEGAR.
Un camí no és pot "iniciar": s'enfila, es pren, s'enceta.
"iniciar" una conversa és encetar-la o entaular-la.
Per la mateixa raó, inici també es castellà. COMENÇAMENT és la solució en molts casos.
En català 'iniciar' no vol dir 'començar'. Aquesta accepció és una castellanada inacceptable.
'Iniciar' vol dir tan sols instruir algú en els rudiments o principis d'una ciència i admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació. Per tant, mai no hi ha tampoc un 'inici' en el sentit de 'començament, 'començ', etc. INICIACIÓ (cerimònia d'iniciació, per exemple) sí que és ben català.
Per tant l'ús d'iniciar a la premsa quasi sempre l'haurem de substituir per COMENÇAR, ENCETAR o ENGEGAR.
Un camí no és pot "iniciar": s'enfila, es pren, s'enceta.
"iniciar" una conversa és encetar-la o entaular-la.
Per la mateixa raó, inici també es castellà. COMENÇAMENT és la solució en molts casos.
Bravo!
ResponElimina