El verb NEGAR en forma pronominal (negar-se) vol dir ofegar-se. El DCVB ho defineix com "Morir per asfíxia dins un líquid". El mateix diccionari defineix OFEGAR en forma pronominal (ofegar-se) com "Morir per defecte de respiració; no poder respirar".
Però, com que els castellans en donen un altre significat que no té en català, i atesa la mania de copiar del castellà que tenen els mitjans de comunicació i els catalans en general, ja podem veure, d'un temps ençà, aquest ús traslladat al català. Parlo del que diu el diccionari de la RAE: "Excusarse de hacer algo, o rehusar el introducirse o mezclarse en ello". I en dóna aquest exemple: «La esposa del senador se negó a que entraran los fotógrafos». Ara podem veure que quasi tothom, per mimetisme amb la llengua invasora, tradueix la frase així: «L'esposa del senador es va negar a que entressin els fotògrafs». Greu errada!
En català tenim, si més no, dos verbs que expressen la mateixa idea i que no tenen res a veure amb NEGAR-SE: REFUSAR i REBUTJAR. Qualsevol dels dos ens serveix per a construir en bon català la frase anterior: «L'esposa del senador VA REFUSAR/REBUTJAR que entressin els fotògrafs». En un llenguatge més planer direm també NO VA VOLER.
Redrecem la llengua. Prou castellanades. D'ara endavant, no "ens neguem", REBUTGEM/REFUSEM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.