Als
diaris els agrada molt celebrar,
i fa riure perquè sembla que tot allò que fan, ho fan amb confeti i coets.
Els
catalans celebrem menys coses que no imaginem. L'ús abusiu del verb celebrar és
fruit de castellanització, perquè en català celebrar té uns usos molt més
limitats.
Genuïnament
les soles accepcions del verb celebrar són les de dur a terme un acte sotmès
a un ritual (celebrar una missa, per exemple) o alegrar-se de quelcom
(celebro que estiguis bé, celebro l'aniversari, celebrar la festa major,
etc).
Malgrat això, i sobretot en el llenguatge dels diaris, celebrar es fa servir a la manera castellana, com un verb jòquer i empobridor. En aquests casos cal substituir el verb celebrar per fer, tenir lloc, esdevenir-se, portar a cap, dur a terme, acomplir.
Així,
per exemple, la frase la fira se celebrarà el mes vinent (o el proper
mes, com dirien en catanyol) en català és la fira tindrà lloc el mes
vinent.
I
la reunió es va celebrar ahir ha de ser la reunió va tenir lloc
ahir; i en la reunió celebrada ahir cal reemplaçar-la per en
la reunió tinguda ahir o en la reunió d'ahir.
També demà tindrem una reunió, no pas demà celebrarem una reunió; el festival s'esdevindrà l'estiu vinent i no el festival se celebrarà l'estiu vinent, etc.
També demà tindrem una reunió, no pas demà celebrarem una reunió; el festival s'esdevindrà l'estiu vinent i no el festival se celebrarà l'estiu vinent, etc.
A
vegades es pot eliminar aquest verb inútil. La frase Just abans de celebrar
l'entrevista pot ser, simplement, Just abans de l'entrevista,
a més a més de Just abans de fer l'entrevista.
Fer-se, tenir lloc, tenir-se
ResponElimina