ANAR DE (tal cosa): una castellanada que avança.

ANAR DE és correcte quan vol dir moure's de tal manera, obrar de tal manera o quan indica l'estat circumstancial d'una cosa: anar de baixa, anar de ventre, anar d’amagat, anar d’hivern, anar de debò...

A banda d'això és una construcció típicament castellana, encara que molta gent no se n'adoni perquè la llengua invasora se'ns ha ficat fins al moll de l'os. La RAE ens diu: 32. intr. coloq. Exhibir o aparentar determinada actitud, cualidad, etc. Ir de simpática, de divo, de víctima.

Doncs bé, amb aquest significat, no existeix en català (fins que l'IEC no ho autoritzi per mimetisme). En la nostra llengua tenim un bon grapat de verbs per a fer servir i que caldria escampar.

fer de / exercir de / presumir de / pretendre (de) / presentar-se com a / dir-se tal cosa / fer el-la / fer bandera-ufana de / ufanar-se / ufanejar-se / (vana)gloriar-se / (vana)gloriejar-se / prear-se / vanar-se de / vantar-se / creure’s / fer-s’hi veure / fer el-la + adj. / fer veure que.

Vegem-ne alguns exemples:

*va d'entès en física: presumeix d'entès en física

*va de llesta: es creu eixerida, fa veure que és eixerida

*aquest va de valent-*xulo: aquest galleja, fa el gallet

*no vagis de víctima: no facis la víctima; 

*de què vas? : Per qui et prens? Per qui te tens? Qui t'has pensat que ets? Qui (et) creus que ets?

*va de simpàtic: fa veure que és simpàtic.

*aquest va de sobrat: aquest és un vanitós, orgullós, saberut. (Aquí és la traducció literal del castellà "ir de sobrado")