Gens i cap. Gaire i gaires. Força i forces. Molt i molts

Quan ens pregunten si d'alguna cosa en queda, i hem de respondre fent servir un d'aquests adverbis, cal tenir present que en farem servir un o altre segons es tracti de quantitats que es donin en pes o volum (en aquest cas és singular) o que es faci en nombre d'unitats (que és plural). Per exemple:

a) -"Queda sucre?" (sucre és singular)
-"No en queda gens" o "No en queda gaire" o "En queda força" o "En queda molt".
b) -"Queden olives" (olives és plural)
-"No en queda cap" o "No en queden gaires" o "En queden forces o "En queden moltes.

Més exemples: "Has de menjar força pa". Aquí "força" vol dir "tant com puguis" . No s'ha de dir "molt" que seria el "mucho" castellà, "Veig que n'has deixat força". Aquí "força" vol dir "bastant". Coincideix amb el "bastante" castellà.
"Si beus gaire vi, faràs mala impressió". Aquí "gaire" vol dir "massa".
"Si te'n queden gaires es faran malbé". Aquí "gaires" vol dir "molts" o "bastants".
En bon català, si podem dir "gaire", "gaires", "força" o "forces", no direm mai "molt", "molta", "molts", "moltes", "bastant", "bastants" o "bastantes" que seria traduït del castellà .
A les comarques de Girona, es fa servir el substantiu "gota" com si fos l'adverbi "gens". Així diem: "No queda gota de pa", "No té gota de paciència". Fa pensar que s'agafa "gota" com una quantitat molt petita d'una cosa i que si no s'hi arriba és que no n'hi ha gens perquè més petit que una gota és 'res'.
A Elx també fan servir "gota", però juntament amb "gens": gens ni gota.
A les comarques de Lleida ho fan ben igual amb la paraula "molla" que és una engruna de pa.