Ahir, avui, anit, demà i l'endemà

Encara que, tan abans com ara, el dia sempre ha tingut 24 hores, quan es tracta de parlar-ne, ara no es fa pas com abans. El dia eren les hores de llum: matinada, matí, migdia, tarda i vespre i la nit quan no hi ha llum i la gent ha de ser a dormir.. El concepte de nit i de dia era com a la Bíblia quan diu, per exemple, en parlar del diluvi universal, que va ploure quaranta dies i quaranta nits. Aquí el dia no són totes 24 hores sinó només quan hi ha llum i la nit quan és fosc. 

I aquesta manera de concebre les coses té conseqüències a l'hora d'enraonar. Així, en català, no havíem dit mai: "ahir a la nit" i, molt menys, "Ahir per la nit" (aquesta darrera ja fa esgarrifar). Són maneres de dir completament castellanes i a més, una mica imprecises. Els castellans no tenen "vespre" en el parlar habitual. Tenen "al atardecer" però no el fan servir com nosaltres que diem o dèiem tan sovint ahir "al vespre", avui "al vespre", demà "al vespre", etc.
Nosaltres diem: "Ahir al vespre" i "Aquesta nit passada", segons el cas. Perquè "ahir" vol dir "el dia d'ahir" no la nit. Mai no hem de dir "Ahir a la nit" Amb això, l'anglès ens fa costat : no diuen pas: yesterday night sinó last night (aquesta nit passada) i, també com nosaltres, yesterday evening (ahir vespre o ahir al vespre) i tomorow evening (demà vespre o demà al vespre). Nosaltres diem "aquest vespre" i ells this evening, ben igual. Diferim en què nosaltres també podem dir "avui al vespre" i, en canvi, per ells és incorrecte today evening. Només poden dir "this evening". Qui fa servir de forma habitual, en castellà "ayer al atardecer?". Ningú. Sempre diuen "ayer por la noche" o "ayer noche". Diuen "noche" allà on nosaltres diem "vespre" i els anglesos "evening".
El castellà no té "vespre". Cal parlar també de demà passat i d'abans d'ahir. Mai no hem de dir "passat demà" que seria castellà. Fa molts anys, diuen que gairebé per tot arreu dels Països Catalans, es deia "despús-ahir" en comptes d'"abans d'ahir". És clar que després d'ahir és "avui" i no "abans d'ahir". Però si tothom ho deia així, ja s'entenien. En aquest cas, potser, rebobinaven al revés. Actualment potser és difícil de sentir-ho.
L'Alcover-Moll ens fa saber que "despús-ahir" era una expressió utilitzada per tot arreu. El DIEC també la recull: 'DIEC'
Des del País Valencià em diuen que "despús-ahir" encara es diu. També diuen "l'endespús-demà" (d'aquí tres dies) i "l'endespús ahir" (fa tres dies). I "enguany passat" per l'any passat. Són usos tradicionals heretats que se senten cada volta menys.
Des de Perpinyà m'envien aquest comentari: "Despús-ahir (amb accent sobre la U) és (era) molt més estès del que dius. Només una falsa presumpció de castellanisme l'ha anat bandejant. També hi ha : dellà-ahir (Cerdanya, Ripollès, Garrotxa)" (jpgine 9.02.09)

Anit és un adverbi que es fa servir molt a Mallorca. Anit es diu per parlar de la nit d'ahir i de la nit d'avui. No hi ha cap problema: si el verb va en passat, és la nit d'ahir, si va en futur, la nit d'avui.
"En Joan va venir anit passada". "Na Joana arribarà anit".
Tots els diccionaris recullen anit, el DIEC i el DCVB per començar.
Del País Valencià em diuen que també s'usa "despús anit".

L'endemà: Una expressió que hem agafat del l'anglès i el castellà també ho ha fet, és l'expressió "el dia després", traduint servilment de l'anglès: the day after. Recordem que en anglès per "demà passat" diuen the day after tomorow, the next day, the following day. En català hem de dir "l'endemà" i en castellà jo diria que "el dia siguiente" mai "el dia després" o "después". També diem "L'endemà passat" i "L'endemà passat l'altre" per indicar els dies que segueixen a l'endemà. Nosaltres tenim aquesta paraula, "l'endemà", que no tenen ni l'anglès ni el castellà. Cal valorar-la i fer-la servir.