Si volem indicar quan farem o quan passarà una
cosa i la resposta és un dia de la setmana, cal tenir present que si hi
posem l'article al davant, el significat canvia.
Per exemple:
"Quin dia farem la classe d'anglès?" Si responem "dimarts", volem dir que només en farem una i que serà dimarts vinent. Si, en canvi, responem "el dimarts" llavors volem dir "cada dimarts". L'article al davant li dóna un sentit de cosa habitual. Tampoc no s'ha de dir, per exemple: "El diumenge, dia 20 de maig hi haurà sardanes", sinó "Diumenge, dia 20 de maig, hi haurà sardanes". Sense posar-hi l'article "El" perquè és un sol dia. Si per dir "sempre", féssim servir "tots els dies" seria un castellanisme: "todos los dias".
En català llavors, potser val més dir, "cada dia", com els anglesos: "every day" o els francesos: "chaque jour".
Recordem algunes maneres de dir més coses sobre dates. Són maneres que no hem de perdre perquè són les catalanes:
"Vindran dijous que ve no l'altre" que també podríem dir, "Vindran de dijous en vuit".
"La setmana entrant és festa". "L'any vinent començaré a estudiar a la universitat".
El castellà també ens va portar a dir "el pròxim dimarts" que després es va catalanitzar amb "el proper dimarts". La forma catalana de debò és però, "dimarts que ve" o "dimarts vinent". "En general, el català té tendència a posar l'adjectiu després del nom.
De fet, no cal dir vinent ni que ve ni proper ni pròxim. Si som diumenge i diem senzillament dimarts no ens podem confondre. Segons el temps verbal ja s'entendrà si parlem de dimarts vinent o passat.
Dimarts vindrà el meu germà o bé Dimarts va venir el meu germà no deixen cap dubte de quin dia parlem.
Per exemple:
"Quin dia farem la classe d'anglès?" Si responem "dimarts", volem dir que només en farem una i que serà dimarts vinent. Si, en canvi, responem "el dimarts" llavors volem dir "cada dimarts". L'article al davant li dóna un sentit de cosa habitual. Tampoc no s'ha de dir, per exemple: "El diumenge, dia 20 de maig hi haurà sardanes", sinó "Diumenge, dia 20 de maig, hi haurà sardanes". Sense posar-hi l'article "El" perquè és un sol dia. Si per dir "sempre", féssim servir "tots els dies" seria un castellanisme: "todos los dias".
En català llavors, potser val més dir, "cada dia", com els anglesos: "every day" o els francesos: "chaque jour".
Recordem algunes maneres de dir més coses sobre dates. Són maneres que no hem de perdre perquè són les catalanes:
"Vindran dijous que ve no l'altre" que també podríem dir, "Vindran de dijous en vuit".
"La setmana entrant és festa". "L'any vinent començaré a estudiar a la universitat".
El castellà també ens va portar a dir "el pròxim dimarts" que després es va catalanitzar amb "el proper dimarts". La forma catalana de debò és però, "dimarts que ve" o "dimarts vinent". "En general, el català té tendència a posar l'adjectiu després del nom.
De fet, no cal dir vinent ni que ve ni proper ni pròxim. Si som diumenge i diem senzillament dimarts no ens podem confondre. Segons el temps verbal ja s'entendrà si parlem de dimarts vinent o passat.
Dimarts vindrà el meu germà o bé Dimarts va venir el meu germà no deixen cap dubte de quin dia parlem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.