F

Cap, gens, res... per negar volen el "no".


Dues negacions

Dues negacions equivalen, és cert, a una afirmació. Dit altrament, si en una oració coincideixen dos termes negatius, en resulta una frase de sentit positiu. L'exemple més significatiu, amb els recursos negatius de què disposa el nostres idioma, és una frase com Se'n va anar no sense haver-me saludat. Es a dir, havent-me saludat. Entren també en aquest joc els verbs de sentit negatiu o, si es vol, privatiu com són abstenir-se, deixar (de fer una cosa), estar-se'n, ometre, prescindir, cessar, excloure etc. Així, oracions com No es va estar de fer-ho, Enraonava sense deixar de fer-ho, Va deixar d'abstenir-se'n, volen dir totes elles, al capdavall, el mateix que ho feia o que ho va fer.

Com se sap, els mots cap, gens, res, mai, ningú, enlloc —i  encara algun altre— no tenen, pròpiament, valor negatiu. i per això, quan van col·locats després del verb, en oracions realment negatives, necessiten imprescindiblement el reforç de la negació no: No ve mai, No l'he vist enlloc, No ho sabia ningú. I quan aquests termes van situats davant del verb, si bé és usual de prescindir del reforç de la negació no, la normativa recomana insistentment de no fer-ho: Ningú no podia pensar una cosa semblant, Ho diu perquè mai no s'ha preocupat de mirar-ho, Res no li agradava tant com la seva companyia. L'acumulació de diversos d'aquests elements aparentment negatius, en nombre parell o imparell, no afecta la presència de la negació no: Ningú no m'ha dit mai res enlloc.

Però esdevé algun cop que algú, amb la preocupació d'observar fidelment aquesta prescripció normativa —de no ometre el terme negatiu no— , no s'adona que la frase conté ja la preposició sense, que, com hem dit conté també un terme negatiu o excloent.
Aleshores s'ha de prescindir rigorosament de la negació no. En frases com Ho han fet sense que ningú se n'adonés o Treballa tranquil sense que res el distregui, la introducció de no —"sense que ningú no se n'adonés, sense que res no el distregui"— hi és innecessària, artificiosa, i, sobretot, incorrecta.

ALBERT JANÉ (Article publicat a l'Avui el 22-1-1978)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.