Dues negacions
Dues negacions equivalen, és cert, a una afirmació. Dit
altrament, si en una oració coincideixen dos termes negatius, en resulta una frase
de sentit positiu. L'exemple més significatiu, amb els recursos negatius de què
disposa el nostres idioma, és una frase com Se'n
va anar no sense haver-me saludat.
Es a dir, havent-me saludat. Entren també en aquest joc els verbs de sentit negatiu
o, si es vol, privatiu com són abstenir-se, deixar (de fer una cosa), estar-se'n, ometre, prescindir, cessar, excloure
etc. Així, oracions com No es va estar de
fer-ho, Enraonava sense deixar de
fer-ho, Va deixar d'abstenir-se'n, volen dir totes elles, al capdavall, el
mateix que ho feia o que ho va fer.
Com se sap, els mots cap,
gens, res, mai, ningú, enlloc —i encara
algun altre— no tenen, pròpiament, valor negatiu. i per això, quan van col·locats
després del verb, en oracions realment negatives, necessiten imprescindiblement
el reforç de la negació no: No ve mai, No l'he vist enlloc, No ho sabia
ningú. I quan aquests termes van situats davant del verb, si bé és usual de
prescindir del reforç de la negació no,
la normativa recomana insistentment de no fer-ho: Ningú no podia pensar una cosa semblant, Ho diu perquè mai no s'ha preocupat
de mirar-ho, Res no li agradava tant com la seva companyia. L'acumulació de
diversos d'aquests elements aparentment negatius, en nombre parell o imparell, no
afecta la presència de la negació no:
Ningú no m'ha dit mai res enlloc.
Però esdevé algun cop que algú, amb la preocupació d'observar
fidelment aquesta prescripció normativa —de no ometre el terme negatiu no— , no s'adona que la frase conté ja
la preposició sense, que, com hem dit
conté també un terme negatiu o excloent.
Aleshores s'ha de prescindir rigorosament de la negació no. En frases com Ho han fet sense que ningú se n'adonés o Treballa tranquil sense que res el distregui, la introducció de no
—"sense que ningú no se n'adonés, sense que res no el distregui"— hi és innecessària,
artificiosa, i, sobretot, incorrecta.
ALBERT JANÉ (Article publicat a l'Avui el 22-1-1978)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.