Mirem aquest exemple.
"No hem passejat gens i per això no hem vist res".
- Gens fa referència a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i
- Res fa referència al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa".
Ja veiem que, encara que en castellà s'hi posa la mateixa paraula: "nada", en català, "res" i "gens" no són pas intercanviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens"
El DIEC diu que "res" és un pronom i "gens" és un adverbi:
El DIEC ens diu:
Amb un verb intransitiu (sense complement directe) només hi pot anar el "gens". Per exemple: "El motor no funciona gens". "Gens" fa referència al verb. Ja veiem que no es pot dir "el motor no funciona res" perquè no hi ha complement directe.
Anàlogament la frase amb el verb intransitiu "caminar" es pot fer només amb "gens" i no pas amb "res". Podem dir: "En Joan no ha caminat gens" ("gens" referit al verb) però no "En Joan no ha caminat res" perquè no hi ha complement directe al qual es referiria el "res".
En canvi les frases: "En Josep no menja res" , "res" fa referència a "cap cosa" (complement directe) i "En Josep no menja gens", "gens" fa referència al verb "menjar". "Gens" és un adverbi.
Suposem que en Joan despatxa en una botiga. Si diem: "En Joan no pesa mai res", volem dir que tot ho ven sense fer servir les balances. Si diem: "En Joan no pesa gens", entenem que deu ser petit i prim.
En la frase: "En Josep no diu res", "res" = "cap paraula", ("res" fa referència al complement del verb "dir" que és transitiu) però si volem dir el mateix amb el verb "enraonar" que és intransitiu direm: "En Josep no enraona gens". ("gens" fa referència al verb).
- Gens fa referència a l'acció del verb (passejar, intransitiu) i
- Res fa referència al complement directe del verb "veure", com si diguéssim "no hem vist cap cosa".
Ja veiem que, encara que en castellà s'hi posa la mateixa paraula: "nada", en català, "res" i "gens" no són pas intercanviables. No podem pas dir: "No hem passejat res i per això no hem vist gens"
El DIEC diu que "res" és un pronom i "gens" és un adverbi:
El DIEC ens diu:
RES
1 pron. Cap cosa. No m'ha donat res. -Què t'ha dit? -Res.
2 pron. no res a) Negació de tota cosa, cosa nul·la. Déu creà el món de no res.
1 pron. En frases condicionals i interrogatives, alguna cosa. Si saps res de nou, digues-m'ho. Vaig al bar; que vols res?
2 com aquell qui res [o com si res]
3 no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució.
GENS
1 adv. Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà . No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
2 adv. No gens. -No et fa mal la ferida? -Gens, no me'n fa gens.
3 Gens ni mica No gens.
1 pron. Cap cosa. No m'ha donat res. -Què t'ha dit? -Res.
2 pron. no res a) Negació de tota cosa, cosa nul·la. Déu creà el món de no res.
1 pron. En frases condicionals i interrogatives, alguna cosa. Si saps res de nou, digues-m'ho. Vaig al bar; que vols res?
2 com aquell qui res [o com si res]
3 no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució.
GENS
1 adv. Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà . No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
2 adv. No gens. -No et fa mal la ferida? -Gens, no me'n fa gens.
3 Gens ni mica No gens.
Amb un verb intransitiu (sense complement directe) només hi pot anar el "gens". Per exemple: "El motor no funciona gens". "Gens" fa referència al verb. Ja veiem que no es pot dir "el motor no funciona res" perquè no hi ha complement directe.
Anàlogament la frase amb el verb intransitiu "caminar" es pot fer només amb "gens" i no pas amb "res". Podem dir: "En Joan no ha caminat gens" ("gens" referit al verb) però no "En Joan no ha caminat res" perquè no hi ha complement directe al qual es referiria el "res".
En canvi les frases: "En Josep no menja res" , "res" fa referència a "cap cosa" (complement directe) i "En Josep no menja gens", "gens" fa referència al verb "menjar". "Gens" és un adverbi.
Suposem que en Joan despatxa en una botiga. Si diem: "En Joan no pesa mai res", volem dir que tot ho ven sense fer servir les balances. Si diem: "En Joan no pesa gens", entenem que deu ser petit i prim.
En la frase: "En Josep no diu res", "res" = "cap paraula", ("res" fa referència al complement del verb "dir" que és transitiu) però si volem dir el mateix amb el verb "enraonar" que és intransitiu direm: "En Josep no enraona gens". ("gens" fa referència al verb).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.