Amunt i avall, a dalt i a baix

Si diem: "Tiro una pilota amunt o avall" amb amunt i avall indiquem el sentit del moviment, però si diem: "Tiro una pilota a dalt o a baix", llavors amb "a dalt" o "a baix" indiquem la destinació de la pilota que tirem.
    En castellà només tenen les paraules arriba i abajo que tant indiquen el sentit com la destinació. Si volen insistir en el sentit llavors diuen "hacia arriba" i "hacia abajo". Potser és per això que, a vegades, nosaltres també diem "cap amunt" i "cap avall" que sembla, però, ben correcte, a més de poder dir, "cap a dalt" i "cap a baix".
    Posem-hi dos exemples més per tal de refermar la diferència entre el sentit del moviment (amunt i avall) i la destinació (a dalt i a baix):
"Posa-ho més avall fins que toqui a baix". La paraula enlaire podem considerar-la un sinònim exacte d'amunt en els exemples considerats.
    A vegades, amunt i avall canvien una mica el sentit en expressions com ara: "Tot el dia vaig amunt i avall" que vol dir "d'un costat a l'altre", però sense pujar ni baixar. Això no és pas estrany al català. Ben sovint sentim que un de Barcelona "puja (ve) a Figueres" o un de Figueres "baixa (va) a Barcelona" encara que tot sigui a peu pla.