L'expressió "a terra" la podem considerar un adverbi de lloc. Així direm, per exemple: "Ha deixat la bossa allà a terra". Igualment l'expressió "per terra". Per exemple: "Li va caure tot "per terra"
Més exemples: "La cortina toca "a terra" o arriba fins "a terra". És com si diguéssim "fins a baix de tot"
És ben diferent quan diem "el terra", amb article, perquè, en aquest cas, terra s'agafa com a substantiu. Així direm: "El terra pot ser de rajol o de fusta" o bé "El terra encara era ben moll".
Més exemples: "No aixeca un pam de terra" (és molt petit o baixet). "L'he trobat a terra". "Aquest botó corria per terra". "Digues al nen que no s'arrossegui per terra"
Ara ja veiem que seria mal dit, per exemple: "Ha tocat al terra" en comptes de: "Ha tocat a terra" o bé: "Arriba fins al terra" o "Li ha caigut tot pel terra", en comptes de: "Arriba fins a terra" o "Li ha caigut tot per terra".
La causa d'aquests errors està en què el castellà a tot arreu hi posaria "el suelo" amb l'article 'el'. El castellà no distingeix l'aspecte d'adverbi i el de substantiu.
No cal comentar els casos de "la terra" com a planeta o "la terra" de conreu. També diem "Catalunya és la nostra terra". Aquí ja ho diem tot sempre correctament.
També ha de ser ben correcte dir "el terra de la lluna" o "aterrar a la lluna", perquè, aquí "terra" i "aterrar" són paraules, que han tingut un origen però que es poden generalitzar. L'Albert Jané (AVUI 15.06.09) ens en posa exemples ben clars d'aquestes paraules com ara: espardenyes que no són d'espart, armaris sense armes, marejar-se lluny del mar, etc. També es diu embarcar en un avió.
Més exemples: "La cortina toca "a terra" o arriba fins "a terra". És com si diguéssim "fins a baix de tot"
És ben diferent quan diem "el terra", amb article, perquè, en aquest cas, terra s'agafa com a substantiu. Així direm: "El terra pot ser de rajol o de fusta" o bé "El terra encara era ben moll".
Més exemples: "No aixeca un pam de terra" (és molt petit o baixet). "L'he trobat a terra". "Aquest botó corria per terra". "Digues al nen que no s'arrossegui per terra"
Ara ja veiem que seria mal dit, per exemple: "Ha tocat al terra" en comptes de: "Ha tocat a terra" o bé: "Arriba fins al terra" o "Li ha caigut tot pel terra", en comptes de: "Arriba fins a terra" o "Li ha caigut tot per terra".
La causa d'aquests errors està en què el castellà a tot arreu hi posaria "el suelo" amb l'article 'el'. El castellà no distingeix l'aspecte d'adverbi i el de substantiu.
No cal comentar els casos de "la terra" com a planeta o "la terra" de conreu. També diem "Catalunya és la nostra terra". Aquí ja ho diem tot sempre correctament.
També ha de ser ben correcte dir "el terra de la lluna" o "aterrar a la lluna", perquè, aquí "terra" i "aterrar" són paraules, que han tingut un origen però que es poden generalitzar. L'Albert Jané (AVUI 15.06.09) ens en posa exemples ben clars d'aquestes paraules com ara: espardenyes que no són d'espart, armaris sense armes, marejar-se lluny del mar, etc. També es diu embarcar en un avió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.