La ximpleria Benvolguts/benvolgudes...

El meu parer és que el masculí genèric és el resultat d'un llarg procés que parteix de la desaparició del gènere neutre del llatí i l'adaptació de les declinacions d'aquest idioma, que han donat paraules com ara "geni", que no té femení i que s'aplica indistintament a homes i dones, i altres com "autoritat" o "víctima", que són del gènere femení, però també les podem aplicar als homes. Per més que s'hi entestin alguns, l'ús de la forma genèrica no és un intent de perpetuar la discriminació de la dona, sinó un tret inherent a l'ADN de la llengua. I no exclou els éssers de sexe femení. L'afirmació que "els homes prehistòrics vivien en coves" no nega
l'existència de dones a la Prehistòria, de la mateixa manera que la queixa per "la invasió de gats" que pateixen els veïns d'alguns descampats inclou naturalment les gates.
El masculí genèric ha perdurat i perdurarà perquè respon al principi de l'economia del llenguatge, que ens porta a fer el que calgui per aconseguir la màxima comunicació amb el mínim esforç. Tot plegat fa que jo no penso utilitzar mai "Benvinguts/Benvingudes", "Valencians/Valencianes" o d'altres pèrdues de temps, per més que els polítics o, fins i tot, lingüistes, ens ho vulguin fregar pels morros a cada pas.
Una vegada, preocupat com estava jo per fer una petita intervenció oral davant del públic, vaig demanar el parer d'una dona que es va posar a riure. "Jo diria Bona nit a tothom", em va dir. De vegades ens posem pedres al fetge sense cap motiu.
Eminents lingüistes com ara la Carme Junyent són del mateix parer que jo. Vegeu-ne un parell d'articles, aquí o aquí.
L'Eugeni S. Reig, lingüista valencià, publicava ja fa anys aquest article que reprodueixo:

Valencians i valencianes

Publicat a El Punt. [edició del País Valencià], 04-01-09 

En la nostra llengua –i en moltes altres llengües també– el gènere gramatical masculí és el gènere no marcat, és a dir, és el gènere que s’usa per a denominar persones o animals, independentment que el seu sexe siga masculí o femení. Si dic “he menjat arròs amb conill”, l’arròs igual pot haver estat guisat amb un conill que amb una conilla. Si dic “a mi m’agraden més els gossos que els gats” vull dir que m’agraden més els animals de l’espècie Canis familiaris que els de l’espècie Felis catus, independentment que siguen mascles o femelles. El gènere gramatical femení, quan s’aplica a persones o animals, sí que s’empra només per als individus de sexe femení. Si dic “a mi m’agraden més les gosses que les gates” queda claríssim que parle només d’animals de sexe femení

Actualment s’ha posat de moda dir coses com ara “valencians i valencianes”. Diuen que això és “políticament correcte”, expressió que no sé què significa. El que sí que sé és que això és “gramaticalment incorrecte”. La gent associa “gènere gramatical masculí” amb “sexe masculí”, cosa que és totalment falsa. Una cosa són els gèneres gramaticals i una altra cosa ben diferent el sexe de les persones o dels animals. La gent confon els dos conceptes i per això parlen de “violència de gènere” quan haurien de parlar de “violència de sexe” per a expressar la idea que els hòmens actuen violentament contra les dones. Jo, quan sent això de “violència de gènere” sempre se m’acut que el gènere epicé ataca de manera bestial el gènere ambigu.

En fi, espere que puguem continuar dient tothom per a referir-nos a totes les persones, siguen mascles o femelles, i no aparega cap il·luminat que ens diga que cal dir tothom i totadon.