F

Vergonya "aliena": què és això?

Aquesta expressió per a mi és molt nova, però veig que s'escampa molt de pressa. Sempre havia estat un misteri, no l'entenia. És ben normal: no és catalana, sinó espanyola. I, amb la mania de copiar mots i expressions de la llengua invasora, destruïm la nostra.
Què hi fa ací aquest "aliena"? Per què ha de fer quelcom vergonya a altra gent? Mai no hi he vist la solta. Finalment algú ha fet que comprengués quin era el problema. Els catalans no pensem així. Els catalans tenim la nostra pròpia manera de pensar, que --per sort-- no sempre coincideix amb la dels espanyols.
Ho veurem amb un exemple. Si considerem que els correbous són una cosa "negativa", molta gent dirà: Els correbous em donen vergonya aliena. Altres de més saberuts ho canviaran per Els correbous em donen vergonya d'altri. I altres diran que Els correbous em fan vergonya d'altri. S'entenen aquestes frases? Jo no n'entenc cap. Per què?
Els catalans ho pensem i diem ben diferent, a l'inrevés, si voleu. Som nosaltres qui sentim vergonya a causa de quelcom! Tornem als correbous. Els correbous EM FAN PASSAR VERGONYA. Ara sí, oi?
No cal forçar traduccions de coses pròpies de l'espanyol. Amb la nostra llengua en tenim prou.

 

Castellanades dels diaris: CELEBRAR



Als diaris els agrada molt celebrar, i fa riure perquè sembla que tot allò que fan, ho fan amb confeti i coets.  
Els catalans celebrem menys coses que no imaginem. L'ús abusiu del verb celebrar és fruit de castellanització, perquè en català celebrar té uns usos molt més limitats. 
Genuïnament les soles accepcions del verb celebrar són les de dur a terme un acte sotmès a un ritual (celebrar una missa, per exemple) o alegrar-se de quelcom (celebro que estiguis bé, celebro l'aniversari, celebrar la festa major, etc). 

Malgrat això, i sobretot en el llenguatge dels diaris, celebrar es fa servir a la manera castellana, com un verb jòquer i empobridor. En aquests casos cal substituir el verb celebrar per fer, tenir lloc, esdevenir-se, portar a cap, dur a terme, acomplir. 
Així, per exemple, la frase la fira se celebrarà el mes vinent (o el proper mes, com dirien en catanyol) en català és la fira tindrà lloc el mes vinent
I la reunió es va celebrar ahir ha de ser la reunió va tenir lloc ahir; i en la reunió celebrada ahir cal reemplaçar-la per en la reunió tinguda ahir o en la reunió d'ahir.
També demà tindrem una reunió, no pas demà celebrarem una reunió; el festival s'esdevindrà l'estiu vinent i no el festival se celebrarà l'estiu vinent, etc. 
A vegades es pot eliminar aquest verb inútil. La frase Just abans de celebrar l'entrevista pot ser, simplement, Just abans de l'entrevista, a més a més de Just abans de fer l'entrevista.

Castellanades dels diaris: INTENTAR

«Intentar» és un verb castellà. I, en català, una castellanada. I és un mot de la llengua invasora que, malauradament, ha arraconat les maneres ben catalanes, ben nostres, de sempre. Vegem-ne unes quantes.
ASSAJAR DE, PROVAR DE, TEMPTAR, PROCURAR (DE), FER DE, VEURE DE, MIRAR DE, FER PER MANERA DE, MALDAR PER... 
No permetem que el verb «intentar» ens ho empastifi tot. Mireu si n'hi ha de solucions (si volem, és clar)!

«Hauríem de MIRAR DE fer-ho de pressa» 
«PROCUREM ser una mica criatures» 
«Per què no PROVES d'agafar-ho per ací?» 
«Tots MALDEN PER obtenir-ne profit»
«ASSAJARÉ DE fer-ho com dius tu»
«VEURÀS d'anar-hi?»
«Ja FARÉ PER MANERA DE ser-hi» 

Castellanades dels diaris: "TREURE PIT"

A més d'un diari fan servir aquesta expressió de treure pit, inexistent en català. No us enganyo, si us dic que jo no l'entenc. No l'entenia, més ben dit. Ho vaig haver de consultar als qui en saben més.
Ara traduïm ací la ximpleria: vol dir GALLEJAR, BRAVEJAR o FATXENDEJAR. En segons quins contextos, potser s'hi adiu també VANTAR-SE.
Exemple: La Fiscalia treu pit = La Fiscalia ES VANTA
Aturem aquesta nova llengua incomprensible dels diaris i parlem, simplement, CATALÀ! 

Castellanades dels diaris: PREGUNTAR i PREGUNTA

En Gabriel Bibiloni ens ho explica al seu bloc. La premsa (i la TV) fa servir preguntar i pregunta, però...

El verb preguntar l'hem de substituir per DEMANAR. A Mallorca bé ho diuen així, encara que al Principat hagi reculat davant de la castellanada. Quan és pronominal, direm "Em DEMANO si...", no pas "Em pregunto si..."
En alguns contexts podem usar INTERROGAR, també.

Vegem ara l'altra castellanada: el substantiu pregunta. Podem triar entre DEMANDA o QÜESTIÓ. Les DEMANDES es fan i les QÜESTIONS es posen.
"A l'interrogatori li varen fer moltes DEMANDES" o
"A l'interrogatori li varen posar moltes QÜESTIONS"

I encara més. Si nosaltres DEMANEM, l'altre RESPON, dóna una RESPOSTA, no contesta. "Contestar" és català, però solament vol dir REFUTAR, no pas RESPONDRE.

Quin diari escriu bé, sense castellanades? Ja m'ho sabreu dir...

Castellanades dels diaris: SUMAR o SUMAR-SE

El pseudollenguatge dels diaris ha introduït el verb "sumar" a tot arreu, tant en aquesta forma com en la forma pronominal. Per què? ´La resposta és evident: perquè els diaris (i la TV també) copien del castellà. És clar que el verb "sumar" és català: és una de les 4 operacions aritmètiques bàsiques. Però ara veurem l'ús que en fa la premsa:

L'independentisme suma. Ciudadanos no suma. Hem de sumar més gent a aquest projecte.

Què vol dir això? Molt simple: RES. Deduïm, pel context, que deurien voler dir que uns tenen i els altres no tenen prou escons al Parlament per a "guanyar", per a ser majoritat. Però, de fet, fot fàstic, aquesta manera de parlar (o d'escriure). "Hem d'AFEGIR més gent a aquest projecte" seria la darrera frase correcta.
...la seva forma de sumar-se... Això encara és més fastigós. En català sempre hem dit AFEGIR-SE, però ara ens volen embastardir la llengua. D'on ve, aquesta fal·lera d'un "sumar" pronominal? Em fa por que ve d'una cosa gens catalana, d'un grup de castellans que no volen parlar mai català --i encara se'n vanten-- que diuen que són independentistes. Es varen batejar "súmate", en castellà, no caldria sinó. El seu padrí és el partit pseudoindependentista ERC. Doncs d'ençà del llançament d'aquest grupet, l'ús de sumar pronominal foragita el verb català AFEGIR-SE. Ja poques vegades el veureu als diaris. I em fa l'efecte que, si ningú de bona fe volgués traduir aquell "súmate" en bon català faria AFEGEIX-TE perquè traduiria literalment de la llengua invasora. Si tenim dos dits de seny, ja sabrem que els catalans fem AFEGEIX-T'HI.

D'altres tries per a defugir l'horrible sumar-se poden ser AJUSTAR o AGREGAR.
L'estat de la nostra llengua sembla el d'un malalt terminal.

Castellanades dels diaris: INICIAR

Els catalans no ‘iniciem’ res.
En català 'iniciar' no vol dir 'començar'. Aquesta accepció és una castellanada inacceptable.
'Iniciar' vol dir tan sols instruir algú en els rudiments o principis d'una ciència i admetre en una societat o en una comunitat religiosa mitjançant els ritus de la iniciació. Per tant, mai no hi ha tampoc un 'inici' en el sentit de 'començament, 'començ', etc. INICIACIÓ (cerimònia d'iniciació, per exemple) sí que és ben català.

Per tant l'ús d'iniciar a la premsa quasi sempre l'haurem de substituir per COMENÇAR, ENCETAR o ENGEGAR.
Un camí no és pot "iniciar": s'enfila, es pren, s'enceta.
"iniciar" una conversa és encetar-la o entaular-la.
Per la mateixa raó, inici també es castellà. COMENÇAMENT és la solució en molts casos.