F

A Catalunya, xampany i prou!

Sempre n'havíem dit xampany, de la beguda que solíem consumir per Nadal. Després varen venir els "llestos" que varen inventar una paraula que es podia escriure i pronunciar igual en espanyol: "cava". Per raons econòmiques --falses-- es va escampar com la pólvora. Al cap de pocs anys ja ho invadia tot, com si els francesos ens haguessin de dur al seu tribunal constitucional si un sol català es referís al producte amb la denominació de sempre. Així, emparats pels espanyols i el seu "cava", mai no ens passaria res.
Nosaltres continuem reivindicant xampany i mai no direm l'altra paraula. Massa que s'ha dit i s'ha escrit. Xampany, doncs, és l'única manera d'esmentar la beguda típica de les festes nadalenques.
Mireu-ne uns articles:
Un d'en Ramon Barnils.
Un d'en Ferran Alexandri
Uns quants d'en Gabriel Bibiloni
Un d'en Josep Maria Pasqual

D'aquest darrer en copiarem unes frases prou significatives, que no són la raó principal per a defensar el nom de xampany, però que ens fan adonar de la ximpleria humana, disposada a canviar-ho tot sense adonar-se del que perdem. Diu en Josep Maria Pasqual: Perdent la paraula xampany, la llengua catalana perdia una paraula carregada de connotacions pròpies (fonèticament i fonològicament, la lletra i el so x a principi de paraula i el dígraf i el so ny a final de paraula, i, sociolingüísticament, la universalització del mot mateix, un autèntic referent universal).
A Catalunya, Xampany i prou! Tant el nostre com el dels altres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.