Treure i prendre. Fer venir i fer perdre

     Si diem: "Li han pres l'abric o li han tret l'abric", de seguida veiem que són coses diferents. Si li "prenen" és que li han agafat i se l'han quedat. Potser no el duia posat o el tenia en un penja-robes, però entenem que se li han quedat.
Si li "treuen" és que el duia posat, o potser li han tret d'un lloc i li han posat en un altre. Però sempre entenem que no se l'han pas quedat.    DIEC    DIEC

---

     Mirem l'Alcover-Moll:   
     Quan es retransmet un partit de futbol, caldrà dir: "Li ha tret la pilota", si el jugador que ho ha fet, després no se l'ha poguda quedar i "Li ha pres la pilota". Si se l'ha quedada. Si se l'ha feta seva. Si se n'ha apoderat.

Fer perdre i fer venir
     Quan es tracta de la gana i de la son, sovint fem servir els verbs treure i prendre i, copiant del castellà, diem frases com ara: "La calor em treu la gana" o també "Això que dius no em prendrà pas la son". Amb els verbs "treure" i "prendre" traduïm incorrectament el castellà "quitar".
     En català hem de fer servir les formes "fer perdre" i "fer passar". Cal dir: "La calor em fa perdre o em fa passar la gana, "Això que em dius no em farà perdre pas la son".

     Mirem aquestes frases amb la forma "fer venir": "Aquesta pel·lícula em fa venir son", "L'olor de menjar sempre em fa venir gana". Ja veiem que seria un castellanisme inadmissible dir: "...em dóna son" o "...em dóna gana". Anàlogament no direm: "Em dóna ganes de córrer o de riure" si no "Em fa venir ganes de córrer o de riure".