Sec i eixut

El fet que el castellà només tingui l'adjectiu: seco fa que en català vagi reculant l'adjectiu eixut i predomini l'adjectiu sec en el parlar habitual.
Aquests dos adjectius no són pas sinònims. Amb uns exemples ho veurem de seguida.
Les mongetes seques, poden ser molles i eixutes. Per tant el contrari de mongetes seques no és mongetes molles sinó mongetes tendres
Anàlogament, el contrari de fulles seques és fulles verdes no pas  fulles molles.

---

El contrari de sec és verd o tendre
El contrari d'eixut és moll. Per exemple: Roba eixuta i roba molla.
        Quan plou, tant les fulles seques com les verdes es mullen i són fulles seques molles i fulles verdes molles. 
Quan surt el sol, tot s'eixuga i tenim que:
         les fulles, tan les verdes com les seques ara són eixutes
         i les mongetes, tan les tendres com les seques també són eixutes.
Posem-hi encara dos exemples més:
        Acabo de fregar el menjador i ja és eixut.
        Si no estens pas la roba al sol, no la tindràs mai eixuta. En aquests casos no s'ha de dir mai "sec" o "seca".
        Potser podríem dir que una cosa és eixuta quan no té l'aigua amb què s'havia mullat i que és seca quan ha perdut la humitat que de natural tenia a dintre.
        Quan diem que tenim els "cabells secs" volem dir que no tenen aquell greix natural que els és propi i diem que queden ressecs i aixecats. Abans els nens s'hi posaven "brillantina" i així es pentinaven bé. Si diem però, que tenim els "cabells eixuts" entenem que potser ens havíem rentat el cap o que havia plogut però que ara ja se'ns han eixugat.

      El lingüista Eugeni S. Reig ens explica aquesta diferència entre els verbs 'assecar i eixugar'  en un article publicat també a la revista Llengua nacional.

      Mirem el verb 'assecar' al diccionari DIEC    
    Veiem que confon "eixugar" amb "assecar". Hi ha els exemples, que donem per incorrectes, d'"estendre la tovallola per assecar-la" i "estendre la roba i perquè s'assequi". Hauria de dir "per eixugar-la" i "perquè s'eixugui".
       Mirem el verb 'eixugar' al diccionari DIEC    
     Aquí fa servir el participi "mullat" on caldria posar l'adjectiu "moll".

     Hi ha un significat molt interessant del verb "eixugar" que em sembla que no sentirem mai per les comarques de Girona i que veiem que recull el DIEC, és: "Eixugar la pols d’un moble passant-hi un drap". Eixuguen no perquè sigui moll, sinó perquè hi ha pols o brutícia. Aquest sí que no ve pas del castellà.
     Un amable lector de Riudoms, comarca del Baix Camp, em diu que amb un significat semblant, a les comarques de Tarragona i Lleida, hi ha el verb "torcar". Segons el diccionari Alcover-Moll, torcar vol dir: "Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa". Caldrà fer-lo servir i no conformar-se amb el verb genèric de "netejar".

        Un cas ben diferent és quan diem, per exemple, que "un nen està sec" Llavors volem dir que està flac o prim i encara que podem dir "és o està prim" mai no direm "és sec" sinó "està sec". "Sec com un clau diem sovint d'un que està molt prim. També distingim ben bé entre "tenir les mans seques" quan un està prim i se li veuen els ossos i "tenir les mans eixutes" si se les ha eixugat després de rentar-se-les. 


   Article relacionat: "L'adjectiu moll".