Em sembla que abans les úniques paraules que escapçàvem pel darrere eren: moto o amoto, cine, bici i, a vegades, foto, encara que normalment dèiem retratu. És clar que, a l'hora de dir-les, eren molt diferents. Dèiem: amotu, cina, fotu. Ara aquest costum d'escapçar, que sembla molt castellà, s'ha estès molt i ja es diu: cole, profe, senyo, boli, bici, mani, dire, depre, tele, peli...
És un canvi que s'ha produït darrerament. No sé si se n'ha de dir una evolució o una corrupció. El mal és pels mots tallats que acaben amb "e" o amb "o" perquè sonen com si fossin mots castellans: cole, profe, senyo, dire, depre, tele... i si aquí hi afegim els noms de les persones que també tallem: Montse, Rafa, Sebas, Salva..., la fonètica del parlar habitual se'ns castellanitza.
És un canvi que s'ha produït darrerament. No sé si se n'ha de dir una evolució o una corrupció. El mal és pels mots tallats que acaben amb "e" o amb "o" perquè sonen com si fossin mots castellans: cole, profe, senyo, dire, depre, tele... i si aquí hi afegim els noms de les persones que també tallem: Montse, Rafa, Sebas, Salva..., la fonètica del parlar habitual se'ns castellanitza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.