És ben freqüent cometre l'error de pronunciar en castellà la lletra C, quan forma part d'una sigla.
D'aquest so se'n diu "so interdental fricatiu sord" (Eugeni S. Reig).
A vegades diem les sigles lletra per lletra, així: PSC, UCD, ABC, CO2, CD que haurien de sonar: "pe-essa-sé" i "u-se-dé", "a-be-sé", "se-o-dós" sense fer la "c" com si fos una la "z" castellana.
Altres vegades hi ha vocals i pronunciem la sigla, no lletra per lletra, sinó com si fos una paraula, fent-hi també el so de "z" castellana. Per exemple: CIU que hauríem de dir "siu", UCI que l'hauríem de fer: "ussi", ONCE que seria: "onse" etc.
Potser el cas que resulta incomprensible és el de la BBC que es podria dir en anglès: bi-bi-si, ara que tots sabem tant d'anglès o si no, en català be-be-se, doncs no, sempre hem de sentir be-be-ce en castellà.
El lingüista Eugeni S. Reig ens comenta aquest tema:
La c i la z castellanes
En castellà, la lletra z davant de totes les vocals i la lletra c davant de la e i de la i, es pronuncien amb so interdental fricatiu sord. Eixe so no existix en la nostra llengua i els valencians hem tingut sempre molta dificultat per a pronunciar-lo, per eixe motiu, abans, un valencianoparlant, quan parlava castellà, pronunciava la z castellana com si fóra una s sorda. Però tants anys d’escola en castellà i el bombardeig constant, massiu i despietat dels darrers decennis de ràdio i televisió en castellà han fet que, per fi, els valencians hàgem deprés a pronunciar la z castellana i a dir zarzamora i zozobrar com Déu mana. La qüestió és que ara ens n’hem passat de rosca i, no únicament pronunciem la z castellana quan parlem castellà, és que ho fem també quan parlem valencià. És habitual que els valencians, parlant valencià, pronunciem ABC, PC, PSC, ONCE, CO2, Garcia, Albacete, Zamora, amb so interdental quan hauríem de fer-ho amb so sibilant que és com ho hem fet tota la vida. I, damunt, pronunciem amb z castellana paraules i sigles corresponents a altres llengües que s’escriuen amb c o amb z, com ara CD, UNICEF, zoom, zapping o Alzheimer, quan eixa c o eixa z no representen el so interdental en la llengua d’origen. Eixa pronúncia denota una dependència servil del castellà molt lamentable. Per desgràcia, els mitjans audiovisuals fomenten eixa pronúncia inadequada quan haurien de fer, exactament, l’operació oposada.
Hem d’esforçar-nos a pronunciar la z castellana com a s sorda quan parlem valencià. Enriquir el valencià amb el so interdental fricatiu sord no té cap avantatge. Cap ni un.
D'aquest so se'n diu "so interdental fricatiu sord" (Eugeni S. Reig).
A vegades diem les sigles lletra per lletra, així: PSC, UCD, ABC, CO2, CD que haurien de sonar: "pe-essa-sé" i "u-se-dé", "a-be-sé", "se-o-dós" sense fer la "c" com si fos una la "z" castellana.
Altres vegades hi ha vocals i pronunciem la sigla, no lletra per lletra, sinó com si fos una paraula, fent-hi també el so de "z" castellana. Per exemple: CIU que hauríem de dir "siu", UCI que l'hauríem de fer: "ussi", ONCE que seria: "onse" etc.
Potser el cas que resulta incomprensible és el de la BBC que es podria dir en anglès: bi-bi-si, ara que tots sabem tant d'anglès o si no, en català be-be-se, doncs no, sempre hem de sentir be-be-ce en castellà.
El lingüista Eugeni S. Reig ens comenta aquest tema:
La c i la z castellanes
En castellà, la lletra z davant de totes les vocals i la lletra c davant de la e i de la i, es pronuncien amb so interdental fricatiu sord. Eixe so no existix en la nostra llengua i els valencians hem tingut sempre molta dificultat per a pronunciar-lo, per eixe motiu, abans, un valencianoparlant, quan parlava castellà, pronunciava la z castellana com si fóra una s sorda. Però tants anys d’escola en castellà i el bombardeig constant, massiu i despietat dels darrers decennis de ràdio i televisió en castellà han fet que, per fi, els valencians hàgem deprés a pronunciar la z castellana i a dir zarzamora i zozobrar com Déu mana. La qüestió és que ara ens n’hem passat de rosca i, no únicament pronunciem la z castellana quan parlem castellà, és que ho fem també quan parlem valencià. És habitual que els valencians, parlant valencià, pronunciem ABC, PC, PSC, ONCE, CO2, Garcia, Albacete, Zamora, amb so interdental quan hauríem de fer-ho amb so sibilant que és com ho hem fet tota la vida. I, damunt, pronunciem amb z castellana paraules i sigles corresponents a altres llengües que s’escriuen amb c o amb z, com ara CD, UNICEF, zoom, zapping o Alzheimer, quan eixa c o eixa z no representen el so interdental en la llengua d’origen. Eixa pronúncia denota una dependència servil del castellà molt lamentable. Per desgràcia, els mitjans audiovisuals fomenten eixa pronúncia inadequada quan haurien de fer, exactament, l’operació oposada.
Hem d’esforçar-nos a pronunciar la z castellana com a s sorda quan parlem valencià. Enriquir el valencià amb el so interdental fricatiu sord no té cap avantatge. Cap ni un.
Un altre cas és el que ens fa notar l'Albert Jané en la seva gramàtica "Signe". Ens comenta que tothom diu bé paraules com ara: pare, mare, llebre, febre, fent la "e" final com a vocal neutra que és i, en canvi, tant sovint pronunciem en castellà altres paraules: torre, base, espècie, piràmide, sèrie, frase, cúspide, catàstrofe, barbàrie, calvície i molts noms propis: Balmes, Sitges, Vives, Blanes, Pedralbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.