Mol·lusc, musclo, múscul i muscle

Són quatre paraules que sovint ens fan ballar el cap. Caldrà tenir-les ben definides:

Mol·lusc: Invertebrat com caragols, pops, ostres. (cast: molusco.)
Musclo: Mol·lusc lamel·libranqui de closca negra (cast: mejillón).
              Ja veiem que els musclos són mol·luscs.
Múscul: Massa de teixit que produeix moviment. (cast: músculo)
Muscle: Parts del cos a cada costat del coll. Espatlla. (cast: hombro).
              El muscle té ossos i músculs. 

Llegiu aquest article de l'Antoni Llull Martí:

Muscle, múscul i musclo són tres formes d’un mateix mot que, amb el temps, han pres significacions distintes, que passaré a comentar tot seguit. Provenen del llatí musculus ‘ratolí’, diminutiu de mus ‘rata’. Ja en la llengua clàssica el mot s’aplicà al múscul humà, sobre tot al de la part superior del braç, perquè quan es fa força, o es tensa aquest membre, sembla com si al seu interior es mogués un ratolí que hi estàs atrapat. També es donà aquest nom al múscul de la cuixa, d’on sortí el castellà muslo. En català, en temps ja ben antic, hi hagué un desplaçament del significat de la paraula muscle, que passà a designar la part superior del braç, a la qual molt més tard li donaren també el nom d’espatla, o espatlla, mot que al final li ha pres avantatge. És molt corrent el seu derivat musclera, referit a diverses coses que van damunt l’espatla, com era una peça de ferro de l’armadura, o una peça de roba que es posa com a reforç o suplement a la part del vestit que cobreix les espatles, anomenades en castellà hombreras.

Musculus en llatí també significa el mol·lusc lamel·libranqui que coneixem per musclo, perquè la seva forma i grandària és similar a la d’un ratolí. Si no en totes, en la majoria de les llengües romàniques, i en algunes de germàniques, es troben derivats del mateix mot i amb idèntica significació. En castellà antic al musclo li deien mocejón, i encara l’hi diuen en alguns llocs, com Santander, i a Andalusia morcillón, però s’ha estès molt més la forma mejillón, agafada del portuguès mexilhão, procedent d’un derivat de musculus: muscellus. Prou semblant a la nostra, és la forma italiana mùscolo (no gaire usada perquè li solen dir més mìtilo). En francès, el nom es troba una mica més canviat, amb tot i tenir la mateixa procedència: moule, forma derivada d’una més antiga, teòrica, mosle que fou possiblement la que produí l’anglesa mussel i l’holandesa mossel. I també de la forma llatina procedeix l’alemany Muschel.

La forma catalana múscul, i la castellana músculo, com a termes anatòmics, són cultismes introduïts a la llengua entre els segles XVIII i XIX, com els seus derivats muscular, musculatura i intramuscular. En castellà antic al múscul li deien morcillo, morezillo o murecillo. La primera d’aquestes tres formes encara s’usa.