F

L'os i el pinyol, la pell i la pela

   A dins dels préssecs, cireres, albercocs (o bricocs), etc. hi ha el pinyol. En canvi, les pomes, peres, tomàquets, etc. tenen granes que també podem anomenar amb el nom genèric de llavors o sements.
    La paraula pinyol no té l'equivalent en castellà. Ells en diuen "hueso". No tenen res més.
    En canvi, nosaltres la paraula "os" només la fem servir quan parlem de l'esquelet d'un vertebrat: "L`os de la cama, els ossos del cap" i, per la fruita, "un pinyol de préssec o d'albercoc".


    Dels pinyols mai no en direm "ossos", seria castellà. 

Una cosa semblant passa amb la pell i la pela.
La paraula pell la farem servir per parlar del nostre cos o dels animals. Exemples:
    "Els nens tenen la pell fina i els vells la tenen arrugada."
    "Aquestes sabates són de pell de cocodril"
La paraula pela serà per la fruita. Exemples:
    "Aquestes taronges tenen una pela molt gruixuda"
    "He relliscat amb una pela de plàtan".
Mai no hem de dir pell de plàtan o de taronja sinó pela de plàtan o de taronja.

Afegim-hi un parell d'observacions:
    Els arbres que tenen el fruit amb pinyol, com l'ametller o el cirerer, en venir la primavera, primer fan la flor i després la fulla. En canvi, els que tenen el fruit amb grana o llavors, primer treuen les fulles i després floreixen. L'olivera també té fruit amb pinyol però és un cas a part perquè és de fulla perenne. En canvi, els que tenen el fruit amb grana, com la pomera i el perer (hi ha llocs que en diuen pomer i perera), primer treuen la fulla i després floreixen. 

    Les faves, els pèsols i les mongetes són les granes d'uns llegums que es fan a dins d'una tavella. De treure-les de la tavella en diem esclovellar que deu venir de la paraula esclova o clova que també és la clofolla o clafolla que cal trencar quan mengem ametlles, avellanes, nous o pinyons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu comentari es publicarà quan haurà estat revisat.